Cercador


Llista categories

Recomanats editora

Veure tots

Detall intervenció

MELOREPTE 166. RHAPSODY IN BLUE

Intervenció de: Carme Cabús | 23-10-2011

Estimats poetes, avui us proposo una obra llarga, acompanyada d'un vídeo que a mi m'ha agradat molt: Rhapsody in blue, d'en George Gershwin, de 16 minuts de durtació. Us deixo també un parell d'enllaços per si voleu saber una mica més de l'autor i de l'obra musical.
http://es.wikipedia.org/wiki/Rhapsody_in_Blue
http://es.wikipedia.org/wiki/George_Gershwin

Espero que us inspiri, de debò. I espero, també, que l'enllaç em surti bé.

Termini: diumenge que ve, 30 d'octubre, a les 10 de la nit.

Una abraçada i ENDAVANT!

http://www.youtube.com/watch?v=OSq_nwoG43s

Respostes

  • RE: MELOREPTE 166. RHAPSODY IN BLUE
    Quitus | 23/10/2011 a les 16:41
    [Respondre]
    tothom recorda en George, però (quasi) ningú l'Ira....
    http://es.wikipedia.org/wiki/Ira_Gershwin
  • RE: MELOREPTE 166. RHAPSODY IN BLUE
    T. Cargol | 24/10/2011 a les 14:17
    [Respondre]
    Observadors incautes

    Que bonics que són els nostres somnis
    quan no els vivim -
    si són reals avorreixen -


    Per això estimem la literatura,
    que és la terra dels somnis per excelència:
    per allargar elmàxim aquest plaer ideal
    (i fugir un instant del dolor real),...

    Observadors incautes,
    poetes de la vida,...
    Com aquells que perquè retraten
    l'incendi o engeguem l'aigua,
    simaginen que mai es cremaran,...
  • Nuu Yok, Nuu Yok
    llamp! | 27/10/2011 a les 13:30
    [Respondre]

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    el cel enrarit,
    l’atmosfera carregada,
    la xarxa global,
    la frontera est,
    el país de ciment,
    la quadrícula tridimensional,
    el destí impossible del Titanic,
    les bandes criminals,
    el paradís de la màfia,
    el cinema negre.

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    Seu de la ONU, Ohhh!
    El barri de Manhàtan, Ohhh!
    El barri del Bwonx, Ohhh!
    El barri de Bwuklin, Ohhh!
    El barri de Qüins, Ohhh!
    El barri de Steiten Ailand!
    El Centwal Pak: Espectacular!
    L’Empaia Steit Bilding!
    Tifanis: La Odwei Hepben!
    Gual stwït: crack del 29!
    La cinquena avinguda: 5ª!
    Bwodgüei: Teatres lluminosos!
    Amb: Üudi Alen!

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    espanyols, llatinoamericans i italians
    escocesos, irlandesos I anglesos
    suecs, alemanys i holandesos
    jueus, àrabs i magrebins
    xinesos, japonesos i orientals
    hindús, amerindis i africans
    Nuu Yok, mescal racial,
    Nuu Yok, imperi humà.

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    on els carrers no tenen nom,
    on els carrers tenen número,
    on els semàfors et diuen: “uoc” o “don uoc”,
    on prodiguen els taxis grocs,
    on la història hi té un paper,
    metròpoli on les hi hagi.

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    gratacels? És dir poc.
    Gratauniversos? Sí.

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    Sa majestat: Sa llibertat,
    ses majestuosos edificis,
    ses ombres al carrer,
    ses luxuriosos apartaments,
    ses úniques vistes,
    ses carrers tancats,
    ses escales rere els edificis,
    ses àmplies avingudes,
    sa lluminària nocturna
    sa fam d’anar cap amunt,
    sa dèria de centralitat,
    sa puixança econòmica.

    Nuu Yok, Nuu Yok,
    amb Gershwin,
    amb Streissand,
    amb Sinatra,
    Nuu Yok, NuUuUuUu YoOºoOºoOºoOºok!
    ____________________
    llamp reloaded

    • Nuu Yok, Nuu Yok (Aquest és el que val)
      llamp! | 29/10/2011 a les 13:34
      [Respondre]

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      el cel enrarit,
      l’atmosfera carregada,
      la xarxa global,
      la frontera est,
      el país de ciment,
      la quadrícula tridimensional,
      el destí impossible del Titanic,
      les bandes de criminals,
      el paradís de la màfia,
      el cinema negre.

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      seu de la ONU, Ohhh!
      El barri de Manhàtan, Ohhh!
      El barri del Bwonx, Ohhh!
      El barri de Bwuklin, Ohhh!
      El barri de Qüins, Ohhh!
      El barri de Steiten Ailand, Ohhh!
      El Centwal Pak: Espectacular!
      L’Empaia Steit Bilding: Allà!
      Tifanis: La Odwei Hepben!
      Gual stwït: crack del 29!
      La cinquena avinguda: 5ª!
      Bwodgüei: Teatres lluminosos!
      Amb: Üudi Alen!

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      espanyols, llatinoamericans i italians
      escocesos, irlandesos I anglesos
      suecs, alemanys i holandesos
      jueus, àrabs i magrebins
      xinesos, japonesos i orientals
      hindús, amerindis i africans
      Nuu Yok, mescal racial,
      Nuu Yok, imperi humà.

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      on els carrers no tenen nom,
      on els carrers tenen número,
      on els semàfors et diuen: “uoc” o “don uoc”,
      on prodiguen els taxis grocs,
      on la història hi té un paper,
      metròpoli on les hi hagi.

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      gratacels? És dir poc,
      gratauniversos? Sí.

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      sa majestat: S'estàtua de la llibertat,
      ses majestuosos edificis,
      ses ombres al carrer,
      ses luxuriosos apartaments,
      ses úniques vistes,
      ses carrers tancats,
      ses escales rere els edificis,
      ses àmplies avingudes,
      sa lluminària nocturna
      sa fam d’anar cap amunt,
      sa dèria de centralitat,
      sa puixança econòmica.

      Nuu Yok, Nuu Yok,
      amb Gerxwin,
      amb Streissand,
      amb Sinatra,
      Nuu Yok, NuUuUuUu YoOºoOºoOºoOºok!
      ____________________
      llamp! reloaded
  • Fantasmes novaiorquesos
    Ogigia | 29/10/2011 a les 09:22
    [Respondre]

    Ens esllavissem pels carrers
    indiferents
    a les mirades.

    Una amagada música
    neix dels cossos més vius,
    transita amb ses passes,
    recorre Central Park
    i ens cobreix,
    ens encoratja
    com si respiréssim.

    Quasi vapor de metro, som,
    quasi vent fred
    segons pugem,
    quasi falcons en el bosc
    d'acerat esplendor.

    ¿No ens veus?

    Som l'humus emigrant,
    estrats
    de cors solapats
    en l'edificació
    del patiment.

    Fa tres-cents anys
    només el fang
    arribava als turmells.

    Ara hi ha pressa i llum on
    habitaven els petons.
    I música creuant
    el silenci de la memòria.

    I música
    de sortir al carrer
    i trobar-nos.
  • Nostàlgies
    deòmises | 30/10/2011 a les 17:02
    [Respondre]

    (I. Metròpoli)


    Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà.

    Mt, 16:25


    La ciutat desperta cap a les alçades d'una nova Babel?

    Vine, trobarem els racons més oblidats de la Metròpoli
    Per ajaçar-nos de la misèria i de les pors, d'allò que omple
    Les nostres vides de temença, i caminarem amb sigil
    Per graons de cristall, d'eben, de nacre, trencadís d'ànimes
    Que, en corrua, vesteixen l'avinguda nua, que ha d'esdevenir
    Caòtic desordre, apressat ritme quan l'ensonyament desaparegui.

    El gratacel abasta els somnis dels núvols abans que retorni
    La nit per escampar la seva vesta mil·lenària damunt de la badia?

    Vine, tinc els ampits de totes les finestres del món per abocar-hi
    Silencis i tempestes, solituds enllà de la multitud que duu un corrent
    Invariable, amb la mirada a l'horitzó que no es veu, que, finalment,
    Ha desaparegut engolit per xarxes laberíntiques d'asfalt i de ciment
    On l'or i l'aram i el coure van de mà en mà i hi troben el seu santuari.

    *

    (II. Memòria Sabàtica [Efemèrides])


    És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!»

    Mc 5:8


    Breu, tan breu com un enlluernament que ha de ser recordat
    Al fons dels ulls, perquè, en adonar-nos de la seva existència,
    Ja ha desaparegut.
    I hi haurà llàgrimes i oblits, amnisties sense rancúnia; quan la pèrdua
    Succeeix, el llenç queda en blanc,     tabula rasa, la memòria immaculada.

    Efímer, com un esglai que és momentani, que acabarà barrejat
    Entre efemèrides i rutina, oblidat també.
    Com el sofriment i la malastrugança,
    Com qui compta els dies amb sang.
    Només en el tint vermellós d'un prec
    Habita l'ànima que ens mou, comunitària,
    L'isolament que ens tornarà humans, més humans
    Que fins ahir ens feia inermes, freds, sense paraules per a l'estrany.

    *

    (III. Bullícia)


    T'aniré donant amb mesura l'educació justa,
    amb exactitud et transmetré el coneixement.

    Sir, 16:25


    La ciutat desperta cap a les alçades d'una nova Babel?

    He escrit al vent missatges que no han d'arribar-te, derrotat,
    Com qui ha de suportar l'embat de les onades en terra ferma.
    En el sil·labari que he inventat per a tu i per a mi i per aquest
    Sentiment que m'arrossega torrent avall, abandonat per la mar
    I per la vida on la llum s'engendra i no coneix el ventre matern
    Perquè s'ha allunyat de la llar. I segueixo essent herald del dolor.

    L'edifici s'alça impassible, ignorant el batec de la vida al voltant,
    I no hi haurà res que el freni ni l'enderroqui avui. Potser demà...

    He emplenat fulls d'enigmes sense desxifrar, que deixo en mans
    D'un déu que no m'escolta, i m'alleujo en vaticinar el retorn del dia
    I de la claror. Enmig de la Metròpoli, i de la bullícia. Una tessel·la
    Més en aquest mosaic tan eclèctic com homogeni, absent de calidesa.
    I segueixo la meva senda, que havia dibuixat en la pell de la mar.

    * * *




    d.


    PS: la clau és en els números...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats