Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Melorepte 138: Fruit estrany
Intervenció de: franz appa | 08-03-2011Per convocar aquest melorepte 138, un 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, recorro a una de les més grans cantants de la Història. Almenys, una de les més singulars: Billie Holiday (1915-1959).
I recorro a un dels seus temes més estremidors, l'Strange Fruit que durant molts anys va usar per tancar els seus concerts, una metafòrica però diàfana denúncia del racisme més extrem, que també va haver de patir en la seva vida accidentada i torturada en molts sentits.
D'entre les moltes interpretacions que he trobat a youtube, us proposo d'entrada aquesta, amb ella en directe, amb la veu més caracterísitica dels seus darrers anys. Però si us sembla en penjaré d'altres en successius enllaços.
La lletra, perquè és molt important, però que naturalment pot no servir de punt de partida necessàriament:
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Southern trees bear strange fruit,
Blood on the leaves and blood at the root,
Black bodies swinging in the southern breeze,
Strange fruit hanging from the poplar trees.
Pastoral scene of the gallant south,
The bulging eyes and the twisted mouth,
Scent of magnolias, sweet and fresh,
Then the sudden smell of burning flesh.
Here is fruit for the crows to pluck,
For the rain to gather, for the wind to suck,
For the sun to rot, for the trees to drop,
Here is a strange and bitter crop.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
I aquesta traducció que goso oferir-vos:
Arbres del sud duen fruit estrany
Sang a les fulles i a les arrels
Cossos negres que la brisa mou,
Fruit estrany penjant dels trèmols.
Escena bucòlica del sud galant,
Ulls sortits i boca torçada.
Flaire de magnòlies, dolça i fresca,
I sobtadament olor de carn cremada.
Aquí teniu el fruit per al bec del corb,
Per a ser xop de pluja, eixut pel vent,
Perquè el sol el floreixi i sigui abatut,
Aquí teniu l’estranya i amarga collita.
Com sempre, poema o prosa poètica. D'aquí en buit: fins al proper dimarts, dia 15 de març, a les 18 h.
(
Respostes
-
Un buit al cap
franz appa | 09/03/2011 a les 17:14Curiós lapsus, el de la convocatòria: evidentment volia dir de dimarts en VUIT, no pas que el repte vagi buit. Al contrari, espero que vingui ben ple d'aportacions.
franz
-
RE: Melorepte 138: Fruit estrany
Johanovski | 10/03/2011 a les 10:02Nota prèvia d'un nou nat: no fa ni quatre dies que vaig descobrir aquesta pàgina, o sigui que encara hi ha moltes coses que no sé com funcionen -entre elles els reptes-, així que em guiaré pel que he vist de reptes anteriors i publicaré el meu poema aquí com a resposta al missatge del fòrum. Si no és el procediment, disculpeu-me i ja ho corregiré! ;-D
-
Als meus pares
Johanovski | 10/03/2011 a les 10:06Sóc l'infant de cendra que visc sota d'un arbre
amb fruita de pell podrida i tronc corcat,
i bec en gola bruta hores i dies de pena i fang
vetllat per unes hombres que un dia van ser carn.
Ni la terra m'alimenta ni el sol em treu la set,
ni lluna m'abrigalla ni el dia em treu la son,
tampoc brilla ni llueix pell esquerdada
i en catedral d'ossos, tot batec és fugaç.
Mentre el cor em panteixa glops a l'esquena
esquinço pedres amb les ungles i les mans,
sanglotant esgarrapades i amb els dits,
plorant petites llàgrimes de sang.
Mentre el sol que cou em taca la cara
escolto el mut d'unes veus que no fan so,
però que parlen a través de la carn morta
sospirs que tornen en les meves orelles el nas.
Com a única herència pel record me n'enduc
biberó amarg de crits ofegats en gola,
joguina trencada de somriures estripats,
falda aspre i dura de terra i fang,
rondalles fetes de grinyols i de ventades,
abraços de sol roent i pluja de mans fredes,
carícies d'esbarzer en pell de cuir gastat,
bressol de fusta seca i manta feta de ras. -
RE: Als meus pares (patinada!)
Johanovski | 10/03/2011 a les 11:13Disculpeu per les "hombres", mira que me l'he llegit cops i no me n'he adonat fins que ja ha estat publicat... U_U'
-
Escarlata
Ogigia | 11/03/2011 a les 08:50
Una senyoreta distingida passeja per les elegants voreres de Savannah.
Observa-la:
porta anells encesos de vermelló, són més foscos, estan fets de gotes de sang esclavitzada.
Estan fets de l’amargura entre el color negre i el blanc.
Per la vaporosa i fina mussolina del vestit queden molt bé com a contrast.
I en el camps, no molt lluny, famílies senceres recol•lecten tresors.
El contrast
de les pells colrades sobre blanc queda estètic també.
Encara que de les espatlles de famílies senceres s’escolin gotes i gotes de sang idèntica a la teva. Gotes per anells.
Fins i tot en certes zones només veig nenes i els seus robins són puríssims.
Em preguntes
si encara queden senyoretes guapes que passegen,
si encara queden famílies per anells o només nenes damunt del blanc.
-
Extravagància de la magnòlia
deòmises | 15/03/2011 a les 02:09Dona, has entès el motiu del patíbul, la remor
De cada paraula quan només la pregària
Pot salvar-te la pell de la soga, en la solitària
Lluita per evitar l'amargor del fruit del rancor?
Bella, has comès el crim de voler discernir l'amor
Entre ombres on tan sols existeix la gregària
Fel que amarga l'existència amb el grinyol sonor
D'una cadena que t'arrossega cap al fons de la nit?
Digues, fruit estrany, pell colrada per l'extravagància
De la magnòlia, on has deixat el sol que t'habita el pit,
O els pètals d'eben que t'emplenen de subtil fragància?
Digues, qui gaudeix amb les teves llàgrimes, amb l'ànsia
De ferir-te l'ànima amb còdols de les pedreres del despit,
En el tarter cap a la llibertat que no minva la distància?
d.
-
Extravagància de la magnòlia (aquí millor!)
deòmises | 15/03/2011 a les 02:13Dona, has entès el motiu del patíbul, la remor
De cada paraula quan només la pregària
Pot salvar-te la pell de la soga, en la solitària
Lluita per evitar la pesantor del fruit del rancor?
Bella, has comès el crim de voler discernir l'amor
Entre ombres on tan sols existeix la gregària
Fel que amarga l'existència amb el grinyol sonor
D'una cadena que t'arrossega cap al fons de la nit?
Digues, fruit estrany, pell colrada per l'extravagància
De la magnòlia, on has deixat el sol que t'habita el pit,
O els pètals d'eben que t'emplenen de subtil fragància?
Digues, qui gaudeix amb les teves llàgrimes, amb l'ànsia
De ferir-te l'ànima amb còdols de les pedreres del despit,
En el tarter cap a la llibertat que no minva la distància?
d.
-
De tu, mare
gypsy | 15/03/2011 a les 14:57
Sóc el fruit estrany - la dolça deessa -
que en el deliri de la nit és estimada
però quan surt el Sol és denigrada,
car tota la meva pell és negra atzabeja
i canto amb sentiment de raça rebutjada;
no oblido l'arrel de l'arbre al que pertanyo,
és el rostre de pell colrada i dents lluents
que porto en el record més fons de tu -mare -
-
Dansa macabra
diamant | 15/03/2011 a les 17:46
S’encén la impertubable nit
de lladrucs de gos,
de teies violentes,
de les dents corcades dels botxins
quan la majestuósa magnòlia
desvetlla els fruits
entre arrels carnívores.
A les branques dels arbres
el temps impassible fa gronxar
els cossos dels negres penjats
en la seva dansa macabra,
mentre la solemne brisa agrumolla
la sang a les mans dels homicides.
La lluna clamorosa resplendeix
sobre els negres rostres convulsos d’agonia,
damunt l’esgarrifosa fesomia
de la diabòlica vivacitat dels blancs.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Preguntes amb resposta (13 comentaris)
- Tu i Jo (1 comentaris)
- Gestoria (5 comentaris)
- Els Hobbits (6 comentaris)
- auto-crim (7 comentaris)
- Àngels (3 comentaris)
- POESIA (24 comentaris)
- Una historia d’ amor (2 comentaris)
- El cavall de la princesa (2 comentaris)
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts] (2 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23006 lectures)
- Ànimes I coses (22236 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1817 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (601 lectures)
- Respon a la calma (526 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (491 lectures)
- De tota mena (482 lectures)
- Seny i Rauxa (481 lectures)
- CULPABLE! (479 lectures)
- QUEDA-TE'L (476 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (13 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (7 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)