Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Lliris
Intervenció de: Cirerot | 12-12-2009
en diuen lliris i n'hi ha de molts colors.
una vegada
em van trencar el cor. s'ho va endur tot.
en diuen lliris
i només són flors.
una vegada es van endur els colors
i també
les flors. en diuen cors però ho trenquen tot.
Respostes
-
Immensitat oceànica
deòmises | 08/12/2009 a les 16:47
1.
Quants noms té la mar?
Sabrà que la crides quan la somnies?
Són infinites les seves onades?
Dorm el dofí si el besa l'escuma?
O retorna pel camí de l'aigua,
Obert en la parpella de l'horitzó?
Quants alens perd la brisa
En pentinar la pell de la sal líquida?
Com s'orienta el sol entre el laberint
De corrents canviants i plens de subtileses?
Qui és capaç de trencar les cadenes
Que lliguen la carn a la platja?
I la naixença a la immensitat oceànica
Només recorrent-la amb les pupil·les?
2.
Besos de sorra,
Escuma que, callada,
S'esmuny en l'aigua.
Record de l'hàlit
Respirat per l'origen
De les onades.
Torna, bressola'm,
Mar lliure, tendra mare,
Dida entre somnis.
3.
Què necessites, penell de l'atzar,
Quan són reals els mites de la mar?
La brisa i la remor del seu esguard?
Llavis curulls d'amor al capaltard?
d.
-
Immensitat oceànica (aquí millor?)
deòmises | 08/12/2009 a les 16:50
1.
Quants noms té la mar?
Sabrà que la crides quan la somnies?
Són infinites les seves onades?
Dorm el dofí si el besa l'escuma?
O retorna pel camí de l'aigua,
Obert en la parpella de l'horitzó?
Quants alens perd la brisa
En pentinar la pell de la sal líquida?
Com s'orienta el sol entre el laberint
De corrents canviants i plens de subtileses?
Qui és capaç de trencar les cadenes
Que lliguen la carn a la platja?
I la naixença a la immensitat oceànica
Només recorrent-la amb les pupil·les?
2.
Besos de sorra,
Escuma que, callada,
S'esmuny en l'aigua.
Record de l'hàlit
Respirat per l'origen
De les onades.
Torna, bressola'm,
Mar lliure, tendra mare,
Dida entre somnis.
3.
Què necessites, penell de l'atzar,
Quan són reals els mites de la mar?
La brisa i la remor del seu esguard?
Llavis curulls d'amor al capaltard?
d.
-
Immensitat oceànica (definitivíssima!!!)
deòmises | 08/12/2009 a les 16:59
1.
Quants noms té la mar?
Sabrà que la crides quan la somnies?
Són infinites les seves onades?
Dorm el dofí si el besa l'escuma?
O retorna pel camí de l'aigua,
Obert en la parpella de l'horitzó?
Quants alens perd la brisa
En pentinar la pell de la sal líquida?
Com s'orienta el sol entre el laberint
De corrents canviants i plens de subtileses?
Qui és capaç de trencar les cadenes
Que lliguen la carn a la platja?
I la naixença a la immensitat oceànica
Només recorrent-la amb les pupil·les?
2.
Besos de sorra,
Escuma que, callada,
S'esmuny en l'aigua.
Record de l'hàlit
Respirat per l'origen
De les onades.
Torna, bressola'm,
Mar lliure, tendra mare,
Dida entre somnis.
3.
Què necessites, penell de l'atzar,
Quan són reals els mites de la mar?
La brisa i la remor del seu esguard?
Llavis curulls d'amor al capaltard?
d.
-
Aigua fugida
gypsy | 10/12/2009 a les 14:42
Mar endins ofeguem cos i ànima
en l'orbita dels anhels submergits,
garbuix inquiet de sensacions fluides
acaronen l'ham convuls de rostres
que suren més enllà del somni,
i amatents esperen que caigui la nit;
cerquen diluir-se - ser aigua fugida -
-
Fal·làcia patètica o epíleg
Dolça Parvati | 10/12/2009 a les 19:31
Alguns migdies,
la platja esdevenia
un món de dos,
i el temps bullia, fos,
al ventre remugant
del llenç marí.
Era feliç tornar
a la indiferenciació infantívola
-núvol som, aigua som,
home i dona som,
i dofí i gavina i ona i roca i Tot-,
almenys un blau instant,
com bells rellotges ferits,
dipositats amorosidament
a la pell arenosa d'un somni.
Per quan el temps de nou tibava,
i el present, d'un raig, ossificava
el nosaltres,
el paisatge interior,
el paisatge exterior,
regurgitant el tu
i perbocant el jo,
ens restava la dolça fal·làcia
d'haver estat, per un instant,
un món de dos.
-
Fal·làcia patètica o epíleg (aquesta versió)
Dolça Parvati | 13/12/2009 a les 10:45
Fal·làcia patètica o epíleg
Alguns migdies,
la platja esdevenia
un món de dos,
i el temps bullia, fos,
al ventre remugant
del llenç marí.
Era feliç tornar
a la indiferenciació infantívola
-núvol som, aigua som,
home i dona som,
i dofí i gavina i ona i roca i Tot-,
almenys un blau instant,
com tous rellotges ferits
dipositats amorosidament
a la pell arenosa d'un somni.
Per quan el temps de nou tibava,
i el present, d'un raig, ossificava
el nosaltres,
el paisatge interior,
el paisatge exterior,
regurgitant el tu
i perbocant el jo,
ens restava la dolça fal·làcia
d'haver estat, per un instant,
un món de dos.
-
CÒDOL D'ESPERANÇA
Fidel | 11/12/2009 a les 13:00
Ets el còdol a la platja un desembre
sota el silenci dels rellotges, només despertat
pel xiuxiueig del joc d'un infant. Polida
com els mots del poeta, s'alcen els anys
erosionant el teu relleu, com ones
que passen i et llepen, i peixos que neden i ballen,
i meandres del delta proper
que dibuixen ziga zagues ancestrals.
I tu, amb set de la seva ombra,
dins l'aigua o enllà al cel, acostant
els teus llavis als seus, besant
la memòria dels peixos cofois.
Ara sents calfred i t'acomboies del vent,
abraçant-te a aquell oasi de somni de color.
Et capbusses ben endins però el corrent
t'empeny a primera línia: allà on un infant
trenca un temps d'ambivalent quietud monàstica.
I tu, un desembre somniant un passat de llum,
un infant que et pren, et desperta i t'amanyaga,
una pedra a la platja renunciant a renunciar
un amor passat, una filla que fa diamantí el present.
Els hiverns a la platja també et són primaveres
quan la memòria i el desig de viure l'ara s'apleguen.
-
Lliris
Cirerot | 12/12/2009 a les 02:47
en diuen lliris i n'hi ha de molts colors.
una vegada
em van trencar el cor. s'ho va endur tot.
en diuen lliris
i només són flors.
una vegada es van endur els colors
i també
les flors. en diuen cors però ho trenquen tot.
-
Me'n vaig amb tu
Bitxa | 12/12/2009 a les 13:51
Segurament,
serem vençuts,
perquè serem un més d'abril enmig l'hivern.
Però vaig amb tu,
ho deixo tot,
aquesta terra, el meu ofici i les arrels.
Me'n vaig amb tu,
amb els teus ulls,
que tots els arbres ja són vells, no donen fruit.
Me'n vaig amb tu,
amb el teu cor,
per un camí fet de miralls damunt del mar.
Ens arrisquem,
pren-me ben fort,
que aquesta onada és perillosa i tu ja ho saps.
Però tant se val,
si no ho provem,
no sabrem mai la immensitat del nostre amor.
-
SOMNI IMPOSSIBLE
Núria Niubó | 12/12/2009 a les 17:44
Somni impossible
He entrat en el teu somni.
Il·lusió furtiva.
T'he robat una besada,
tèrbola, humida.
He emmudit el meu desig,
presa d'enyor.
Embriagada d'escuma,
he ancorat el cor.
Emmirallada en la llum,
reneixo al dia
arraulida en el teu cos.
Visió daliniana
d'un amor impossible.
-
Crit de gavines
Xantalam | 12/12/2009 a les 22:08
La mar...
la paret més alta
ajaguda devora el sorral.
Si t'acarono els peus, d'aigua,
la sal dels turmells, la pell basàltica,
les cames..., t'esbadelles quan et toco,
t'obres com ferides que no sagnen.
Un balanceig dolç t'ensonya, dorms
impetjada, inassolible;
no hi ha recança en el descans plàcid
sota el crit rabiós de les gavines.
-
Tots els blaus
Carme Cabús | 13/12/2009 a les 11:56
Immens pla de l'horitzó,
on el cel, el mar, la terra
són la trobada i la unió
de dos signes que es completen.
Masculí i femení
que s'ajunten per parelles,
potències que en si perfan
l'univers que les condensa.
Per parelles els ocells,
dos dofins en mar oberta,
i anant cap a la fusió
home i dona que en mar entren.
Forma oval de la natura
que excel·leix de rodonesa:
es perfilen tots els blaus
sotjats de taronjor encesa.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Una historia d’ amor (2 comentaris)
- El cavall de la princesa (2 comentaris)
- Àngels (2 comentaris)
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts] (2 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (7 comentaris)
- L'assassinat (4 comentaris)
- LA PITJOR MORT (4 comentaris)
- Passeig (7 comentaris)
- Retornar (6 comentaris)
- CULPABLE! (6 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (22241 lectures)
- Ànimes I coses (22229 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1814 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (586 lectures)
- Respon a la calma (523 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (487 lectures)
- De tota mena (479 lectures)
- Seny i Rauxa (478 lectures)
- CULPABLE! (477 lectures)
- QUEDA-TE'L (473 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (13 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- La mare de Déu (9 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (7 comentaris)
- Passeig (7 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)