Detall intervenció

l'has clavat Jordi

Intervenció de: allonsanfan | 03-01-2006


Tinc una visió molt semblant a la teva, coincideixo en l'anàlisi que fas dels relataires adolescents i jo l'extendria a tot el consumidor de RC. Matissant-ho.

És cert que la majoria de gent que escriu a relats, si més no, aquella que participa al fòrum i sabem alguna cosa més d'ella a part de la biografia, té certs trets compartits. Podríen ser per exemple certa inclinació cap a l'art en general, desde la cuina fins l'arquitectura passant per la sempiterna música. Tot consumidor de RC té sempre un cert toc 'underground' que fa que estem còmodes aquí dintre i sigui un veritable plaer conèixer aquest lloc on pots intercanviar opinions de tots tipus i amb gent de tot tipus.

Potser com dius al final Jordi aquest és el sentit tràjic de l'adolescent amb inquietuds. Que difícilment seran realitzades tot allò que proclames al desenllaç. Tot i així sempre n'hi haurà, aquí i allà, ahir i avui, gent curiosa, si més no amb cert esperit, que trenqui la norma i que s'endinsi al bosc (desert), endevant doncs! Per sort dintre del bosc (desert) tenim l'oasi de RC per trobar-nos.


Respostes

  • RE: Faig de megàfon, Jeremies
    angie | 03/01/2006 a les 22:27

    Ets del meu any tu i espero siguem adolescents encara que només sigui a estonetes...
    • RE: RE: Faig de megàfon, Jeremies
      Alícia Gataxica | 03/01/2006 a les 22:31

      Bufff jo vaig pels 39 però com demostro a cada instant sóc no sols adolescent, sino nena i de per vida... oper escriure i per jugar a la playstation també....
      • jo que...
        NdEada | 03/01/2006 a les 22:37

        Jo que soc bastant jove, en tenc 16, quasi acab de neixer...A cops m'en adono que mentre els meus amics i amigues jugen amb la play, o fan qualsevol cosa de les que feim ara els joves, jo ja estic maquinant quin relat serà el pròxim que escriuré.

        Pens que ni l'edad, ni la mentalitat han de ser d'una forma concreta per a escriure, per a deixar sortir tots els sentiments que portem dintre i que els feim sortir en forma de text.

        Avui en dia, em sento afortunada de haver començat a escriure, perquè em fa sentir especial, pot ser perquè cada un és com és, i a través de l'escriptura pots coneixer-lo millor...no ho sé...

        Només penso que els joves haurien de intentar-ho algún cop de la seva vida, perquè pot ser descobreixin coses que porten dintre que no sabien, o fins i tot es converteixi en un plaer, com em va passar a mi.

        Una abraçada a tots.

        Àngela
        • Comparteixo aquestes reflexions i…
          jordi domènech i arnau | 03/01/2006 a les 22:55

          Voldria en afegir unes altres.
          Algunes vegades m'he comentat amb algun dels adolescents de relats, en conec alguns personalment, per diversos motius m'he escrit amb alguns altres i he observat un fet que crec que té implicacions pedagògiques importants.
          Un fet que he pogut també observar amb els meus fills, ja postadolescents, que encara que no escriuen, tenen altre aficions de caire cultural.
          Els nostres escriptors acostumen a anar bé o molt bé a l'escola, acostumen a fer moltes menys faltes d'ortografia que els altres joves de la seva edat, molts saben diverses llengües estrangeres, de bastants sé que participen en tasques de voluntariat, les seves opinions sobre els drets de les persones, l'amistat són prou madures en general. També he de dir que es nota que en alguns temes, per exemple l'històric, moltes vegades no tenen la informació adequada i simplifiquem, com jo mateix feia a la seva edat.
          En definitiva tenen un nivell cultural i humà força elevat.
          I quasi tots els que n'he parlat, coincideixen aproximadament en dir que l'escola els prepara molt malament, que els atabala amb feines que els sembla que no funcionen, que els agrada llegir i escriure malgrat l'escola.
          La meva filla que va per mestra i és d'aficions musicals, coincideix.
          Sols una minoria s'escapa de la mediocritat, i encara que hi ha qui opina que s'escapen d'aquesta mediocritat perquè són molt intel·ligents, jo tendeixo a pensar que és a l'inrevés, que es fan intel·ligents perquè per un motiu o altre han escapat del corrent general que els faria mediocres.
          Han passat 40 anys des que anava a l'escola, i els seus objectius prioritaris semblen els mateixos: crear bons empleats, puntuals, obedients i que apliquin el manual. Res d'aprendre a decidir, a tenir imaginació, a elaborar-se el propi currículum en funció de les aficions i capacitats. Res d'aprendre a conviure, a respectar-se a fer amics o a crear una democràcia de grup on s'escolti tothom.
          Alguns d'aquests nois de relats, han escrit algunes coses reflectint la seva visió de l'escola, malauradament molt desesperada, malauradament donant per fet que és una cosa que cal suportar.
          Tan costaria que a majoria del mon educatiu, escoltés les seves veus? Tan costaria que els docents amb voluntat pedagògica real pugessin fer aflorar els seus criteris per damunt del seguidisme i la jerarquia.
          Perquè tal com van les coses, aquest adolescents tan capaços, no seran els que el dia de demà podran prendre decisions socials.
          Jo voldria ser governat per persones que d'adolescents fossin com els que coneixem, i que en arribar a adults no haguessin perdut la il·lusió.
          Però no conec on votar-los.
          És més, voldria que la immensa majoria dels nostres adolescents escrigués, fes música, es dediqués a la ciència, a l'art, a activitats socials. D'una manera profitosa i integrada en la seva formació, i no prenent hores a uns estudis carregats de feines inútils.
          Voldria que algunes activitats juvenils socialment majoritàries es descomercialitzessin i diversifiquessin.
          Potser, tot plegat, és que encara sóc un adolescent sense realitzar.
          • l'has clavat Jordi
            allonsanfan | 03/01/2006 a les 23:18

            Tinc una visió molt semblant a la teva, coincideixo en l'anàlisi que fas dels relataires adolescents i jo l'extendria a tot el consumidor de RC. Matissant-ho.

            És cert que la majoria de gent que escriu a relats, si més no, aquella que participa al fòrum i sabem alguna cosa més d'ella a part de la biografia, té certs trets compartits. Podríen ser per exemple certa inclinació cap a l'art en general, desde la cuina fins l'arquitectura passant per la sempiterna música. Tot consumidor de RC té sempre un cert toc 'underground' que fa que estem còmodes aquí dintre i sigui un veritable plaer conèixer aquest lloc on pots intercanviar opinions de tots tipus i amb gent de tot tipus.

            Potser com dius al final Jordi aquest és el sentit tràjic de l'adolescent amb inquietuds. Que difícilment seran realitzades tot allò que proclames al desenllaç. Tot i així sempre n'hi haurà, aquí i allà, ahir i avui, gent curiosa, si més no amb cert esperit, que trenqui la norma i que s'endinsi al bosc (desert), endevant doncs! Per sort dintre del bosc (desert) tenim l'oasi de RC per trobar-nos.
        • RE: gracies a vosaltres
          Àfrika Winslet | 03/01/2006 a les 22:59

          Gracies Jeremias, m'alegra llegir el que penses ara que escolto pel carrer com sempre em foten dins un sac anomenat "la joventut d'avui dia" i em vesteixen amb adjectius dels que no hi tinc ni una sola lletra...
          Gracies Angela, estic totalment d'acord amb tu, sobretot en els dos ultims paragrafs.
          Petons.
  • no ho sé pas
    allonsanfan | 03/01/2006 a les 23:05

    Jo sóc adolescent i sé de molts que escriuen, aquí a relats tres o quatre que conec. L'Àngela ho ha resumit molt bé allò que algú pot sentir quan escriu. Voler expressar-te d'una altra manera és per la meva part el més important de l'escriptura, no cal dir que som història des de que en tenim constància de nosaltres mateixos.

    No comparteixo amb tu al teva visió immobilista de la llengua. La llengua canvia alhora que la societat. Estem visquent un procés d mundialització que paulatinament ens fa adoptar altres llengues per poder entendre't amb gent de l'altra punta del món, això no suposa cap problema ni tampoc és feixista. Entre nosaltres oi que parlem català, valencià, mallorquí, en definitiva una llengua que fa entendre'ns i poder gaudir d'altres relats.

    Tot i això, hem de gaudir d tothom!

    • M'ha agradat molt que...
      NdEada | 03/01/2006 a les 23:10

      Es tragués aquest tema, dona molt de si i estic molt d'acord amb les vostres opinions, a cops penso que sense l'escriptura les idees sortirien volant i ho perdriem tot, no se si m'explico, les coses que escric son les que de debó es queden en mi, per això moltes coses que he passat, les escric en forma de relat, donant-li diferents tonalitats, segons com estigui aquell dia, i hi ha coses que si no escric, després pareix com si ho hagués viscut menys...es estrany, pot ser no m'entengueu.

      Ara mateix no se que seria sense els meus ratets de escriptura abans de dormir, o mentre faig uns d'aquells treballs inútils que manden a l'escola, pensant en que escriure...el meu cap no atura.

      Pot ser això amb el temps es perdrà, pero suposo que sempre hi haurà aquell jove amb ganes de posar sobre un full els seus sentiments, sonmis per cumplir o ideals...

      Una aferrada!

      Àngela
      • [sense titol]
        Anònim | 03/01/2006 a les 23:36

        M'he estat llegint tot el que dieu d'aquest tema i la veritat, no sé que dir, sempre m'he considerat més de números que de lletres (tot i que veient les notes que trec ultimament a la universitat, no sé que pensar).

        La veritat és que el poc talent que tenia per escriure ha anat minvant en aquests últims anys, però encara recordo el meu millor moment, quan encara feia l'ESO. Es clar que només escrivia les redaccions que em manaven a l'escola, però potser sense aquella obligació mai hauria publicat res en aquesta web, no ho sé. Aleshores, el meu punt fort era la prosa, ara seria incapaç de tornar a escriure amb el nivell d'abans. Qui sap, potser per això em vaig passar a la poesia, perquè només calia escriure el que em dictava el meu cor.

        Àngela, no sé si això que dius és veritat, que si no ho escrivim ho perdrem, però per si això fós veritat, m'has convençut per publicar una nova entrega de la colecció "Reflexions i petites paranoies".
  • Per a Jeremias Soler
    Anònim | 03/01/2006 a les 23:47

    Pel que veig, encara ets un adolescent...
    .
    .
    .
    .
    .
    .
    I jo una criatura que encara no sap que és "viure".

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.