Detall intervenció

Leviathan

Intervenció de: Dyonisos | 10-05-2009


A tots els que senten passió pels llibres

El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

Quan arriba a casa, es connecta alWeb i tria un autor. Es decideix per Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en derramar-se mar endins.

A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

***


©Francesc Arnau i Chinchilla


Respostes

  • Nois...
    angie | 03/05/2009 a les 10:36

    em trec el barret!!!. Per l'originalitat de la proposta, la manera de presentar-nos-la i del tema, què dir del tema? si ja sabeu que personalment m'encanta. Espero que hi hagi força participació i que tingueu molta feina.
    Petons i bon dia!

    angie
    • Collonut! Compteu amb mi per enviar-ho a Can Bubok! n+
      Vladimir | 03/05/2009 a les 13:37

      • Moltes gràcies, company...
        Dolça Parvati | 03/05/2009 a les 16:24

        amb el teu relat dins, esperem.

        :-)
        • Això espero... (però no sóc tan ràpid -anava a dir precoç- com l'amic deomises!!!) n+
          Vladimir | 04/05/2009 a les 16:21

  • IMMINÈNCIA I INTERMITÈNCIA
    deòmises | 04/05/2009 a les 06:28

    Sap com la trobarà. Nua i estirada de boca terrosa damunt del llit. S'atura i la gaudeix durant uns instants. L'esquena pigada, el coll relaxat, una de les cames flexionada, que deixa més a la vista el cul i l'entrecuix. Tampoc no duia roba interior ahir, en deixar-la al llit.

    Tot contemplant-la, es decideix. Encara que s'amaga d'ella perquè la tem. Ella que es lleva i mostra tota la seva nuesa. El cabell ondulat i sense agafar, el seu rostre endormiscat, els seus pits petits però ben col·locats, que, com el ventre i el pèl púbic, brillen per la suor que els perleja... Camina sigil·losament, es dirigeix cap al bany, on sap que ell ja hi ha estat. Li agrada l'olor de sexe que impregna els llençols, però dins del bany, gràcies a la seva roba usada del dia anterior, es percep una olor masculina més intensa encara, com si hi fos. Però no hi és, perquè sent soroll a la cuina. Prepara l'esmorzar. Per als dos, de ben segur. Després de rentar-se la cara i de posar-se unes calcetes, surt cap a la cuina. El vol sorprendre feinejant-hi: l'excita veure'l preparant cafè o suc de taronja o barallant-se amb la torradora.

    Mentrestant, ell segueix contemplant-la. La breu calceta li tapa poc les natges, que les fa més desitjables. També sap que, en arribar a la cuina, ella trobarà la seva parella només vestida amb un davantal, sense cap altra peça de roba, parant la taula de l'esmorzar. Llavors, quan arriba aquell moment, ella li rodeja la cintura pel darrere, mentre escola els dits per sota del davantal. Busca el seu penis, que, en sentir la seva presència, ha començat a endurir-se. És calent i això l'excita encara més. El besa al coll i les mans d'ell ressegueixen els seus malucs destrament. Ella no deixa que es giri, encara no. Li agrada retenir-lo contra el mostrador amb la pressió del seu cos, que noti els seus pits a l'esquena nua, que sàpiga que els seus mugrons la freguen i desitgen ser acariciats. Es besen als llavis perquè ella li ha permès moure el coll.

    En silenci, ell els observa mentre les seves boques es troben. També s'excita en veure'ls acariciant-se. Vol que desapareguin el davantal i les calcetes, que quedin nus per complet i s'ho muntin damunt del marbre o de la taula... Però l'escena demana lentitud, sense brusquedats, i s'alegra quan ella alenteix els seus moviments, compassa el cos d'ell, encèsde desig, amb el d'ella, també delitosa però més pacient. El coneix i vol que barregi i amalgami la seva tendresa junt amb el seu ímpetu, a poc a poc. De cop, però, ella el gira i deixa que els seus ulls mirin què succeeix, que vegi com s'abaixa les calcetes i que descobreixi de nou el seu sexe, mentre ella nota que l'erecció augmenta.

    Ell encara els observa i també nota la seva pròpia erecció. L'han excitat. Novament. Els veu: ell amb el penis enorme sota el davantal, ella sense roba ja. Sap què ha de succeir però no s'atreveix a seguir endavant. Deixa de teclejar i s'aixeca de la cadira. Necessita una dutxa freda. Novament. I, de nou també, deixa el full mig escrit atrapat al carro de la màquina d'escriure perquè no pot acabar el relat eròtic que li han encarregat.


    d.
  • Àngels
    Vladimir | 06/05/2009 a les 14:45

    "Every movement she made in the dappled sun plucked at the most secret and sensitive chord of my abject body".
    "Lolita". Vladimir Nabokov


    Mai no he pogut assimilar la idea de que la nostra existència sigui fruit d'un intercanvi de fluids llefiscosos; que la vida sorgeixi d'un acte tan brut, immund, dels gemecs de cossos suats refregant-se impúdicament entre llençols, remugant obscenitats, llençant xiscles ofegats, en una coreografia grotesca de cames entortolligades i membres retorçats, el capçal del llit colpejant la paret amb metronòmica precisió, un paroxisme rítmic que només aturen els esbufecs que anuncien l'emissió de l'esperma primordial.

    D'adolescent, quan el pare va creure necessari alliçonar-me sobre el "misteri de la vida" amb el suport audiovisual d'un documental sobre la reproducció dels elefants, vaig haver d'apartar els ulls de la pantalla davant la visió paorosa d'aquell apèndix erecte, corbat i desproporcionadament inflat amb el qual el mascle amb moviments mandrosos i maldestres intentava acoblar-se a la femella. Aquella nit vaig somiar que el pare, en la posició de l'elefant mascle, envestia la mare: a cada escomesa, les natges cel·lulítiques d'ella tremolaven com la gelatina, el greix de la panxa penjava, i els pits, flàccids i pansits, cabriolaven al vaivé dels embats.

    La meva iniciació eròtica -amb una cosina més gran que jo, que va magrejar-me el membre aprofitant la foscor d'un cinema del barri- no va ser menys traumàtica, i una visita a un prostíbul, aconsellat per un amic ("tu has de provar-ho amb professionals, Humbert!", va dir-me), va descoratjar-me fins al punt que vaig decidir adoptar un celibat estricte que vaig conservar inclús després de la meva boda amb la Carlota.

    A la Carlota l'havia coneguda a la feina, i em va atreure d'ella la puresa virginal que desprenia, un aire d'estampeta religiosa que va captivar-me. Després d'un festeig fugaç, vam casar-nos. La primera vegada que va mostrar-se'm nua, al dormitori, va admirar-me la blancor gairebé transparent de la pell, els pits minúsculs i ingràvids, els malucs estrets, infantils, i un pubis que dibuixava un perfecte triangle isòsceles daurat. Fingint un vague malestar vaig aconseguir defugir el coit que ella tàcitament em demanava, i en les nits següents vaig anar aplegant excuses per ajornar el contacte carnal, que intuïa repulsiu. Ella va acceptar el meu rebuig amb una docilitat i comprensió que encara avui em commouen, i hauríem viscut feliços i castos si no hagués estat per aquell dinar familiar.

    Celebràvem les noces d'argent dels pares de la Carlota i vam anar a visitar-los al xalet on vivien. El meu sogre, el senyor Clarence Haze, d'origen nord-americà, havia congregat a tots els membres disponibles de l'arbre genealògic dels Haze dispersos a banda i banda de l'Atlàntic. Era un diumenge assolellat, i havent dinat vaig estirar-me en una gandula de l'esplèndid jardí a fer la migdiada. Va despertar-me el que en l'ensonyament em semblava un brunzir d'insectes. Però quan vaig entreobrir les parpelles vaig quedar-me bocabadat: eren tres àngels de cabells rinxolats, rossos, la pell nívia irradiava espurnes solars, i m'envoltaven, rient i fent broma. En refregar-me els ulls vaig reconèixer als nebots de la Carlota vinguts de Ramsdale (Connecticut) que, vestits només amb un banyador ínfim, jugaven a fet i amagar damunt la gespa. L'encís d'aquella visió ja no m'ha abandonat mai més. Vaig sentir una fiblada dolorosa a l'entrecuix i, ansiós, vaig haver d'apaivagar la urgència amb unes maniobres graponeres en la intimitat del lavabo dels Haze.

    Aquella nit, per primer vegada, vam discutir-nos amb la Carlota. El senyor Haze, ostensiblement ebri, abans de les postres havia reclamat descendència ("a veure quan ens feu avis, parella!", va bramar) i ara la Carlota no s'avenia a acceptar les meves confuses evasives.

    Finalment, vaig haver de confessar-ho:

    -Pateixo el que en diuen "disfunció erèctil".

    Va mirar-me, sense comprendre. Vaig precisar:

    -No trempo.

    Mentre ella m'abraçava, amarada de llàgrimes, jo pensava en els efebus de pell setinada pul·lulant pel jardí dels sogres, i sentia el meu sexe insuportablement tibat i humit.

    -No t'amoïnis, Humbert -va dir, consolant-me-. Adoptarem un nen.

    Un nen! D'ençà aquell moment, un neguit va apoderar-se'm: jo també desitjava un nen! Ja em veia amoixant-lo cada nit abans d'adormir-se, besant-li la pell vellutada, acaronant-lo en els llargs dies de febre o convalescència. Entusiasmats, vam sotmetre'ns a tots els tràmits feixucs, a la paperassa legal, a una interminable espera.

    El nen va resultar ser, pel meu desencís, una nena. Una nena lànguida provinent d'un orfenat de Sant Petersburg, a la qual la Carlota va voler batejar amb el nom de l'àvia Dolors. Que no se'm mal interpreti: passat el desengany inicial, vaig ser un bon pare. I quan la frisança apareixia, em desfogava en la solitud del meu despatx, davant la pantalla de l'ordinador. Només quan acompanyava la meva filla a l'escola, o a algun parc infantil, em torturava la presència en carn i ossos d'aquells querubins temptadors.

    Quan la Dolors va complir onze anys va invitar a tota la seva classe a berenar a casa. Entre els amiguets de la meva filla vaig descobrir-ne a dos: dos àngels purs, incorruptes, preciosos. Provocadors. Amb pretextos puerils vaig conduir-los al dormitori. Quan la Carlota va irrompre, va mirar estupefacte allò que mai abans havia vist: la meva verga vibrant, porpra, desplegada lúbricament en tota la seva llargària. I va esquivar la mirada, com de petit jo havia fet davant el membre descomunal d'un elefant.

    El jutge ha decretat presó preventiva. Els diaris em titllen de monstre, de pervertit. Però jo, en la meva cel·la, cada nit encara somnio amb els àngels.
    • Un aclariment pels jutges Sangy i Dolça...
      Vladimir | 06/05/2009 a les 14:48

      El meu conte "Angels" té 900 paraules justes... si no compteu la cita del començament (que m'ha fet gràcia inloure per l'estreta relació que té amb la meva història). Espero que ho accepteu, i si no, doncs elimineu la cita i llestos!
      Gràcies companys!
  • HUSBALD S'ESCAPA A GUARANTE
    Sergi Elias Bandres | 07/05/2009 a les 15:35



    HUSBALD S'ESCAPA A GUARANTE

    Se'm va anar acostant amb els ulls ardents, com un ganivet que amenaça, però a poc a poc, i es va deturar a tres metres de mi, jo era a la porta, i ella havia creuat amb els seus ulls verd-punxa l'estança des del llit fins a la distància indicada de mi. Va caure de genolls i es va posar la mà al front. Estava molt malalta. Li queien llàgrimes dels ulls, però no plorava, era una altra cosa. Es va estirar al terra mal enrajolat, i es va començar a despullar lentament, fins que es va quedar amb uns sostens blancs una mica estripats que li embolcallaven els seus grans pits, i amb les calces, també blanques i velles. Va treure força d'on va poder i es va posar cap per avall, amb una galta al terra fred i brut. Em feia por veu-re-la.
    -Penetra'm.
    Llavors si que em vaig espantar. No ho volia fer, evidentment em contagiaria qualsevol malaltia de transmissió sexual. Com havia anat a parar allà? M'havia escapat de casa. Als meus quinze anys, només podia recordar com la meva mare m'havia estat insultant i pegant des de ben petit, i el meu pare, tan submís a ella, callava, mentre em mirava sempre amb ulls de pena. El meu pare estava molt enamorat de la bruixa de la meva mare. I la meva mare no ho sé, suposo que li agradava tenir algú a qui fotre-li la bronca en qualsevol moment i per qualsevol cosa. Jo havia arribat a planejar matar-la, per fer una vida una mica millor amb el meu pare, però era tota una bogeria.
    Jo havia crescut tímid i poruc, a la meva classe tothom es reia de mi, i no tenia cap amic. Tampoc estudiava. Em quedava mirant la pissarra o la paret, sense cap mena d'interès. No tenia depressió, però sentia un gran buit pensant en el meu pare i en la soledat, i cada dia era igual. Però m'hi havia acostumat.
    M'havia escapat feia tres dies a un lloc que sabia que no em trobaria ningú. Al barri de les meuques, que era com li'n deien al barri de Guarante. Se'm va acudir perque pensava que algú es podia apiadar de mi i donar-me una feineta de cambrer d'aquells locals funestos, però era infinitament més difícil del que jo havia cregut en un principi. Allò era una màfia, traficaven amb drogues de manera molt professional i a qualsevol que hi treballava, si no li queies bé, et podia fotre un tret al cap. Però les putes m'havien acollit, i em donaven una mica de menjar al migdia i una merda de llit que em recordava la sensació de sempre, a casa meva, però en un lloc diferent. Els paios em miraven malament, mentre que les putes m'oferien droga, que jo mai vaig acceptar, encara que si la seva amistat. Mai parlaven malament de mi, simplement deien que m'estaven preparant; però mai deien per a què.
    L'amo del local on dormia em deixava estar allí només per enfotre-se'n de la meva persona i per donarme cops de sabata a les cames. Era un tio prepotent, i els demés callaven perque si no hi hauria hagut un daltabaix en el negoci, tot això perque les meuques estaven a favor meu...
    -Penetra'm o no sóc amiga teva, Husbald.
    Jo era molt callat i no vaig dir res, però havia de fer alguna cosa per sortir-me'n d'aquella.
    -Si em penetres, et donaré esmorzar...-. Feia veu de zombie.
    Jo seguia allí parat, vaig tancar la porta per mirar d'iniciar una conversa que em salvés. Si no feia alguna cosa, estava completament perdut, perque tenia molta sort d'haver començat a malviure en aquell antre.
    -Per... què?
    -Perque jo t'ho dic, Husbald.
    -I no... no podem arreglar-ho... d'una al... tra manera?
    -Arreglar el què, vols que et fotin fora?
    L'estómac se'm removia i tenia el cos tremolant.
    -Tens un condó?
    -Sense preservatiu, eh, llest?
    -Digue'm... què vols que... que faci jo amb tu?
    -És que no ho has sentit? Treu la polla fora, malparit!
    Ho vaig fer. Em vaig sentir molt malament, m'estaven a punt de violar i em van venir nàusees.
    La tenia petita i amb pocs pèls, no havia crescut prou, i destrempada per la por infernal. Ara aquella habitació amb llums vermelles al terra m'estava anunciant que jo seria un desgraciat, igual o pitjor que ho havia sigut tota la vida. Em vaig treu-re els pantalons, com si fés un gest de poder. Ni m'ho creia, però també em vaig treu-re els calçotets i la samarreta i les bambes amb forats a la sola que duia. Em vaig quedar amb uns ridículs mitjons marrons que m'anaven grans, i amb el penis trist i penjant, entre els dos collons que em picaven des de feia més d'un dia.
    Em vaig posar a sobre seu, estirat... déu meu!, però no se m'empinava.
    -Ara et faré una xucladeta, tros d'imbècil.
    Molt lentament, amb els ulls enllagrimats, es va incorporar i ens vam quedar en una posició ideal per ella: jo de genolls i ella de quatre potes, amb la llengua que semblava que li anés a caure de la boca, tota babosa. Però em va fer el millor favor que m'havien fet mai. Va durar cinc minuts i em vaig córrer per primera vegada.


    Sergi Elias
    7-Maig-2.009
  • Migranya
    crow6 | 08/05/2009 a les 13:41

    Migranya


    És una platja llarga i desvalguda, com les dents d'un gos malalt. L'aigua és a tothora grisa, el cel ple de núvols, la calor asfixiant. Ni de nits puc descansar, en aquesta casa de fusta. El vent em provoca mal de cap. El lilà ha florit. Només hi ha un arbust a l'entrada, un lilà immens. Odio el perfum maligne de les seves flors. Odio estar tan sola. Què estic fent, què vull demostrar…? Em va dir, ha estat un plaer, això em va dir el porc després de dos anys d'amor. Un plaer. El puto cínic. La sorra entra a la casa, una sorra molla i grisa, es fica als vasos, a dins del llit. Surto i renego. Bec bastant. A la nit m'entra l'angoixa negra. Llavors bec més, fins que m'adormo. Al matí, els rajos de sol fan brillar una mica l'aigua, l'olor del salnitre m'ofega els narius, volen baixos uns ocells llargs i negres, jo vomito a la platja. A vegades em fico a l'aigua, però pel general em passo els dies estirada en una gandula, amb els auriculars, llegint o dormint. De tant en tant passa gent, famílies amb nens, vells que caminen a tota hòstia, nois que fan surf. Ja conec als habitants de les altres cases. Dues dones lesbianes, una pintora, un home alt amb un gos. Gent tranquil·la i solitària. Un vespre, la parella de dones comparteix amb mi un parell de porros i algunes cançons de Fall Out. La pintora és esquerpa i no li agrada ensenyar els seus dibuixos; fa bé, no té talent. L'home del gos invariablement es treu la gorra i l'agita en l'aire quan passa a prop de on estic jo.

    Avui hi havia un ocellot d'aquests ploriquejant al terra, feia un xivarri espantós, i l'home hi ha anat. M'hi he acostat. El bitxo tenia les potes entortolligades amb fils i porqueria. En Mo l'ha agafat, l'animal cridava com si l'escorxessin, l'ha picat al braç, a la cara. El gos l'ensumava. Llavors, l'home li ha agafat el bec amb una mà, amb l'altra s'ha tret el cinturó, i amorosament, no sé dir-ho d'altra manera, li ha lligat les pales amb el cuiro; amb el genoll l'ha mantingut quiet al terra, amb les mans ha desfet el manyoc de fils. Després, l'ha deixat anar. M'ha mirat i ha tombat el cap, no somreia, jo tampoc ho he fet, no li he dit res, me'n he entornat al bungalow, estava esgotada. A la nit he agafat la directa. Migranya, asfíxia, terror, degut al vent i a l'olor dels lilàs. He plorat i cridat. Massa alt, en Mo m'ha sentit. Ha obert la porta, amb timidesa, m'ha preguntat si necessitava ajuda.

    Té molts cabells blancs, els ulls junts, el nas massa llarg, sembla un jueu de pell fosca. Sí, li he dit, treu-te el cinturó, lliga'm com has lligat a l'ocell. Ell s'ha acostat com un gat. Era un corb de mar, ha dit suaument. Quan s'ha ajupit, li he volgut descordar el cinto, però les mans em tremolaven massa, i ho ha fet ell mateix. M'ha agafat les mans, i amb una dolcesa indescriptible les ha lligades una contra l'altra i al capçal del llit. Després, m'ha aixecat la faldilla, m'ha posat una mà dins les calces, res de jocs, com una pala la seva mà oberta contra la meva vagina molla. Ets bonica, m'ha dit, però no t'estimo, santa paraula, m'he emprenyat com una mona, a banda que estava a cent. M'és igual, li he dit, només vull que em follis, llavors s'ha descordat els pantalons, quan he vist el bony que li creixia sota els calçotets he sentit que la poca sang que tenia a les venes se'm en anava tota a baix, ara se'm tirarà amb això tan gros, oh Déu meu, ho vull, però el paio m'ha tocat el ventre, després em passa els dits pel coll, pels pits, i s'incorpora sobre meu per ficar-me l'enorme verga a la boca, a poc a poc, com tement fer-me mal, després accelera el ritme; amb una mà es repenja al capçal, amb l'altra em subjecta el cap contra el seu sexe, jo em moro, la polla entra i surt de la meva boca sense deixar-me fer cap moviment, de plaer i de mal de cap m'hauria mort, però me la fica massa endins, em ve una arcada, llavors em deixa, s'ajeu al meu costat, jo tusso i tusso i li miro el cos, una mica de panxa, la pell dels braços d' home gran, no gaire pèl, un cul eixut. Es queda allà, tocant-me el braç, com una germaneta dels pobres. I ara què? crido, enutjada per aquell alentiment idiota, perquè té la polla aixecada i dura i a punt de rebentar... folla'm, no aguanto més...ell va i mou el cap, no, diu, no m'agrada que em manin...Aquí estem doncs, jo histèrica, implorant que se'm folli, sense poder deslligar-me; ell mirant cóm em retorço i crido i gemego i demano...fins que s'aixeca sobre meu, calmosament, i em tapa la boca amb la seva, em masega els mugrons sense pietat, el seu sexe venós em colpeja la panxa...

    ...M'arriba de cop l'aroma dels lilàs, m'embriaga.
    Dec haver cridat, tinc la roba enganxada a la pell, el sexe tan inflamat que em causa dolor. L'home obre la porta amb timidesa, em pregunta si necessito ajuda.



  • Remor de mar
    gypsy | 09/05/2009 a les 02:22

    S'olora l'estiu en l'aire i en el ventijol que ens arriba sota una nit clara just en el canvi d'estació, mor la primavera.
    Anem agafats de la mà, arribem a la platja, ens descalcem i caminem per la sorra una estona.
    Se sent un brogit de fons, una remor urbana que s'apaivaga amb el soroll de les ones cavalcant les roques.
    Ens asseiem damunt la tovallola que porto a la bossa. Mirem el cel, clar i estrellat, mentre sentim la remor de l'aigua en un vaivé incitant, com bressolant la nit en un manyac amorós.
    M'estiro i em relaxo, tancant els ulls. Ara, tot és sonor, fins i tot la teva respiració és l'única certesa que em corrobora que ets a prop.
    T'acostes suaument i em beses els llavis, que s'obren a tu sense oposar resistència, sense pensar ni barrinar res. Avui no hi ha cadenes ni passats amargants. Noto la teva llengua repassant cada boci de la meva boca fins que s'endinsa fins a la gola. Un sotrac de plaer contingut em travessa l'espinada. Poses una mà per sota de la brusa, m'alliberes dels sostenidors amb traça, mentre els nostres llavis s'afonen encara més pregonament. Esmunys la mà dreta pel meu pit esquerre, em dius a cau d'orella que és petit, em beses el coll, em descordes la camisa i em llepes els mugrons només amb la punta de la llengua. M'estremeixo i noto com se'm posen erectes. T'entretens ara amb l'un, ara amb l'altre, com si fossin una cirera saborosa; amb una parsimònia que em fa bategar de desig. Sento les ones com van i vénen, en una metàfora dels nostres cossos, que se m'apareix de cop, amb una urgència indeturable.
    Em descordo els texans i tu m'ajudes a alliberar-me'n. Només duc les calcetes. Em tombo d'esquena per amagar la vergonya que em provoca la teva mirada encesa. Et poses sobre meu i em beses el clatell, escoles les mans cap els meus pits i sento el teu sexe damunt les natges. Tremolo de desig. Et despulles mentre no et veig, continuo en posició bocaterrossa. Esllavisses les meves calces fins deixar-me nua. Tornes al meu damunt amb delicadesa, m'alces fins posar-me de genolls i em penetres amb suavitat. Les teves mans em premen les sines que es comencen a bellugar amb l'escomesa suau del teu cos dins del meu. Em llepes l'esquena i em folles endins sense treva. Gemego de plaer al compàs de les ones. Sóc la roca i tu ets el mar que m'envesteix sense recança, amb cada onada m'arrenques un crit, un bocí de plaer que fuig un segon o dos... els braços se m'afluixen i caic mentre tu em penetres amb un ritme compassat i precís que em fa veure les estrelles.
    T'adones de la meva fragilitat. Et detures i ens posem de genolls mirant-nos cara a cara. No cal dir res, ni un sol mot que destrueixi aquesta carnalitat salvatge.
    Et llepo el pit i vaig baixant fins trobar allò que busco. M'hi entretinc pels voltants. Et xuclo el gland mullat de la meva humitat, ho faig a poc a poc gaudint cada trosset de la teva polla erecta. L'endrapo lentament, sabent que et deleixes perquè me l'empassi fins al fons. Però no ho faig encara, la vull com una pedra. Respires més fort i et masturbo amb la boca, augmentant la pressió de la llengua a cada estrebada. Et sento gemegar i tinc un orgasme. Et masturbo amb la mà. Després amb les dues mans. M'agrada sotjar-te quan gairebé et rendeixes. Et miro en un prec que et vol dins meu xopant-me el cony sencer.
    T'aixeques i et poses al meu damunt, mentre jo m'estiro amb l'esquena a terra. Els llavis, altre cop els llavis ens cremen i ens besem intensament. M'introdueixes la polla a la fenedura assedegada sense preàmbuls, fins al fons. La teva boca barra el pas a un crit de plaer, gairebé un udol, com de lloba en zel. Amb els capcirons dels dits d'una mà fas cèrcols pausats amb els meus mugrons incendiats per torns amb el tacte de la teva llengua experta. Amb la mà lliure m'agafes les natges i les prems fortament envers tu. Sóc un fil electritzat travessat de dalt a baix pel teu cos destre, avesat a provocar plaers que desconeixia. Gairebé puc tocar el cel, sentint-te endins salvatge, com un mar esbravat, sense contenció ni límits de cap mena. Sé que no puc aguantar més. T'escorres i sóc a temps de duplicar l'orgasme que em provoca veure't a punt de buidar-te.
    Retornem a la realitat mundana. Altra volta sentim el mormoleig de veus llunyanes dins la fosca. Restem relaxats, m'amanyagues el borrissol del pubis tendrament, mentre em beses els pits i la panxa. Ens adormim abraçats sota un cel estelat i una remor de mar blava ens bressa els somnis.





    • Remor de mar (correcció)
      gypsy | 11/05/2009 a les 22:28

      S'olora l'estiu en l'aire i en el ventijol que ens arriba sota una nit clara just en el canvi d'estació. Mor la primavera.
      Anem agafats de la mà, arribem a la platja, ens descalcem i caminem per la sorra una estona.
      Se sent un brogit de fons, una remor urbana que s'apaivaga amb el soroll de les ones cavalcant les roques.
      Ens asseiem damunt la tovallola que porto a la bossa. Mirem el cel, clar i estrellat, mentre sentim la remor de l'aigua en un vaivé incitant, com bressolant la nit en un manyac amorós.
      M'estiro i em relaxo, tancant els ulls. Ara, tot és sonor, fins i tot la teva respiració és l'única certesa que em corrobora que ets a prop.
      T'acostes suaument i em beses els llavis, que s'obren a tu sense oposar resistència, sense pensar ni barrinar res. Avui no hi ha cadenes ni passats amargants. Noto la teva llengua repassant cada bocí de la meva boca fins que s'endinsa fins a la gola. Un sotrac de plaer em travessa l'espinada. Escoles una mà per sota de la brusa, m'alliberes dels sostenidors amb traça, mentre els nostres llavis s'afonen encara més pregonament. Esmunys la mà dreta fins el meu pit esquerre, em xiuxiueges a cau d'orella que és petit, em beses el coll mentre descordes la camisa i em llepes els mugrons només amb la punta de la llengua. M'estremeixo i noto com se'm posen erectes. T'entretens ara amb l'un, ara amb l'altre, com si fossin cireretes saboroses, amb una parsimònia que em fa bategar de desig. Sento les ones com van i vénen, en una metàfora dels nostres cossos, que se m'apareix de cop, amb una urgència indeturable.
      Em descordo els texans i m'ajudes a alliberar-me'n. Només duc les calcetes. Em tombo d'esquena. Et poses sobre meu i em beses el clatell, deposes les mans sobre els meus pits i sento el teu sexe damunt les natges. Tremolo de desig. Et despulles mentre no et veig, continuo en posició bocaterrossa. Esllavisses les meves calces fins deixar-me nua. Tornes al meu damunt amb delicadesa, m'alces fins posar-me de genolls i em penetres amb suavitat. Les teves mans em premen les sines que es comencen a bellugar amb l'escomesa suau del teu cos dins el meu. Em llepes l'esquena i em folles endins sense treva. Gemego de plaer al compàs de les ones. Sóc la roca i tu ets el mar que m'envesteix sense recança, amb cada onada m'arrenques un crit, un bocí de plaer que fuig un segon o dos... els braços se m'afluixen i caic suaument, mentre em penetres amb un ritme compassat i precís que em fa veure les estrelles.
      T'adones de la meva fragilitat. Et detures i ens posem de genolls mirant-nos de cara. No cal dir res, ni un sol mot que destrueixi aquesta carnalitat salvatge.
      Et llepo el pit i vaig baixant fins trobar allò que busco. M'hi entretinc pels voltants. Et xuclo el gland mullat de la meva humitat, ho faig a poc a poc gaudint cada trosset del teu membre tibat. L'endrapo lentament, sabent que et deleixes perquè me l'empassi fins al fons. Però no ho faig encara, el vull com una pedra. Respires més fort i et masturbo amb la boca, augmentant la pressió de la llengua a cada estrebada. Et sento gemegar i tinc un orgasme. Et masturbo amb la mà. M'agrada sotjar-te quan gairebé et rendeixes. Et miro en un prec que et vol dins meu xopant-me sencera.
      T'aixeques i et poses al meu damunt, mentre jo m'estiro amb l'esquena a terra. Els llavis, altre cop els llavis ens cremen i ens besem intensament. M'introdueixes la verga a la fenedura assedegada sense preàmbuls, fins al fons. La teva boca barra el pas a un crit de plaer, gairebé un udol, com de lloba en zel. Amb els capcirons dels dits d'una mà fas cèrcols pausats amb els meus mugrons incendiats per torns, amb el tacte de la teva llengua experta. Amb la mà lliure m'agafes les natges i les prems envers tu. Sóc un fil electritzat travessat de dalt a baix pel teu cos destre, avesat a provocar plaers que desconeixia. Gairebé puc tocar el cel, sentint-te endins salvatge, com un mar esbravat, sense contenció ni límits de cap mena. T'escorres i sóc a temps de duplicar l'orgasme que em provoca veure't a punt de buidar-te.
      Retornem a la realitat mundana. Altra volta sentim el mormoleig de veus llunyanes dins la fosca. Restem relaxats, m'amanyagues el borrissol del pubis tendrament, mentre em beses els pits i la panxa. Ens adormim abraçats sota un cel estelat i una remor de mar blava ens bressa els somnis.




  • Suor sintàctica
    perunforat | 09/05/2009 a les 13:04

    S'encén la cigarreta mentre els seus ulls esculpeixen una delicadesa viril. Amb cert aire a Humphrey Bogard du un barret Borsalino, una gavardina crua i les sabates enllustrades. S'asseu en una de les cadires de ferro forjat del pati de l'Ateneu amb un manyoc de papers als dits, els regira incessant amb l'habilitat d'un banquer comptant bitllets.
    S'aixeca. Falten cinc minuts per la classe. Un cop dins assenyala amb la mirada una de les taules de l'aula i saluda amb timidesa, alhora pròxim i convençut que la professora s'ha percebut de la seva presència. L'Eulàlia corregeix amb entusiasme els escrits del seus alumnes, especialment la narrativa descriptiva i captivadora de l'Eduard, l'home de gavardina que li trenca la veu amb una tos nerviosa. Des que el va llistar el dia de la presentació del curs pensa que és irremeiablement interessant, audaç de gest i d'una planta exquisida, semblant a un home dels anys vint, curiós per les lletres i assidu als locals d'erudits de l'època.
    Passen cinc minuts de les dotze i els deixebles, tot i continuar atents a la mestria lingüística, s'acomiaden i l'aula es buida. L'Eduard, abans de passar pel llindar de la porta, improvisa un gest temptador, s'aproxima a l'espatlla de l'Eulàlia, trencant distàncies i provocant amb un to de veu ratllat d'erotisme. L'aula bull quelcom intangible, una energia que s'evapora quan les paraules s'acaben de dictar i continuen latents, talment com si les seves mirades les haguessin capturat per seduir-se en la intimitat. Ella reforça l'escot amb feminitat i mou el peu esquerra repicant l'agulla de la sabata. La tos erosiona les seves paraules amb síl.labes. Entretant els comentaris de text s'allunyen del passadís. L'Eduard sempre ha estat un home amb instints de galant i l'Eulàlia té un setè sentit que descriu com "pinzellades d'erotisme que eixuguen el llenç fins a tenir un orgasme filharmònic". Dos rectes convergents que aturen el rellotge esgrogueït de la paret. Amb mútua permissió ell s'asseu a sobre la taula i li posa la mà per sota la faldilla. La mà s'atura fent cercles per sobre la cuixa, l'altra busca la nuca per aproximar-se els llavis de carmí. L'Eulàlia sent com un foc la fibla amb virulència amb l'inici d'unes flames que van cremant les parets còncaves del seu sexe fins les entranyes. Es besen amb passió, queixalant-se els llavis, tornejant la pell amb llepades delitoses. La batzacada d'unes claus que es passegen i s'aproximen a l'aula els atura. L'agulla del rellotge de paret rememora els minuts sense censura. Es troben al carrer i junts s'aproximen al bar més proper. Juguen simultàniament amb la cullereta del cafè, alhora les seves extremitats es busquen entre la proximitat dels dos tamborets de la barra. Un text de gestos els porten fins a un atzucac. Es toquen amb estrofes rítmiques de gemecs desvariats, dibuixant l'espai amb moviments àgils de violència elegant i sediciosa. Rebolquen els caps amb el naufragi de petons sense deriva. Ella dansa per sobre el tacte protuberant que la busca a fuetejades que s'eixamplen i es contrauen. Desitgen fer córrer les lletres que els ha dut fins aquell racó atrinxerat de perversió. Fumegen els esglais d'un "si" compassat de sal.liva accelerant el recorregut extasiat de pell liquada. Extasiats de plaer es queden abraçats en un gest.
    Un gest que s'endurà la corrent de la cantonada quan ell camini cap a la dreta i ella cap a l'esquerra.

    • canvis..."suor sintàctica"
      perunforat | 10/05/2009 a les 20:21

      S'encén la cigarreta mentre els seus ulls s'esculpeixen d'una delicada virilitat. Amb cert aire a Humphrey Bogard du un barret Borsalino, una gavardina crua i les sabates enllustrades. S'asseu en una de les cadires de ferro forjat del pati de l'Ateneu amb un manyoc de papers als dits, els regira incessant amb l'habilitat d'un banquer comptant bitllets.
      S'aixeca. Falten cinc minuts per la classe. Un cop dins assenyala amb la mirada una de les taules de l'aula i saluda amb timidesa, alhora pròxim i convençut que la professora s'ha percebut de la seva presència. L'Eulàlia corregeix amb entusiasme els escrits del seus alumnes, especialment la narrativa descriptiva i captivadora de l'Eduard, l'home de gavardina que li trenca la veu amb una tos nerviosa. Des que el va llistar el dia de la presentació del curs pensa que és irremeiablement interessant, audaç de gest i d'una planta exquisida, semblant a un home dels anys vint, curiós per les lletres i assidu als locals d'erudits de l'època.
      Passen cinc minuts de les dotze i els deixebles, tot i continuar atents a la mestria lingüística, s'acomiaden i l'aula es buida. L'Eduard, abans de passar pel llindar de la porta, improvisa un gest temptador, s'aproxima a l'espatlla de l'Eulàlia, trencant distàncies i provocant amb un to de veu ratllat d'erotisme. L'aula bull quelcom intangible, una energia que s'evapora quan les paraules s'acaben de dictar i continuen latents, talment com si les seves mirades les haguessin capturat per seduir-se en la intimitat. Ella reforça l'escot amb feminitat i mou el peu esquerra repicant l'agulla de la sabata. La tos erosiona les seves paraules amb síl.labes. Entretant els comentaris de text s'allunyen del passadís. L'Eduard sempre ha estat un home amb instints de galant i l'Eulàlia té un setè sentit que descriu com "pinzellades d'erotisme que eixuguen el llenç fins a tenir un orgasme filharmònic". Dos rectes convergents que aturen el rellotge esgrogueït de la paret. Amb mútua permissió ell s'asseu a sobre la taula i li posa la mà per sota la faldilla. La mà s'atura fent cercles per sobre la cuixa, l'altra busca la nuca per aproximar-se als llavis de carmí. L'Eulàlia sent com un foc la fibla amb virulència amb l'inici d'unes flames que van cremant les parets còncaves del seu sexe fins les entranyes. Es besen amb passió, queixalant-se els llavis, tornejant la pell amb llepades delitoses. La batzacada d'unes claus que es passegen i s'aproximen a l'aula els atura. L'agulla del rellotge de paret rememora els minuts sense censura. Es troben al carrer i junts s'aproximen al bar més proper. Juguen simultàniament amb la cullereta del cafè, alhora les seves extremitats es busquen entre la proximitat dels dos tamborets de la barra. Un text de gestos els porten fins a un atzucac. Es toquen amb estrofes rítmiques de gemecs desvariats, dibuixant l'espai amb moviments àgils de violència elegant i sediciosa. Rebolquen els caps amb el naufragi de petons sense deriva. Ella dansa per sobre el tacte protuberant que la busca a fuetejades que s'eixamplen i es contrauen. Desitgen fer córrer les lletres que els ha dut fins aquell racó atrinxerat de perversió. Fumegen els esglais d'un "si" compassat de sal.liva accelerant el recorregut de pell liquada. Extasiats de plaer es queden abraçats en un gest.
      Un gest que s'endurà la corrent de la cantonada quan ell camini cap a la dreta i ella cap a l'esquerra.

  • Una gota de suor
    Calderer | 10/05/2009 a les 01:40


    UNA GOTA DE SUOR


    Asseguts un davant de l'altra, enllaçats braços, cames i sexes, ens movem rítmics i compassats. Et miro el front clivellat d'esquitxos de suor, el fruit del nostre incansable feinejar. Em fixo en una goteta minúscula que s'ha format a la frontera entre la pell i els cabells. L'observo, m'atrau, hipnòtica, mentre continuem el suau gronxar-se de l'un en l'altre. De sobte la gota es desprèn i inicia una lenta davallada front avall, recaptant la resta de les gotetes que troba com un riu recapta dels seus afluents. Convertida en una perla et passa entre les celles i veloç baixa pel nas, fa un revolt i se t'esmuny cap a la galta, segueix pel plec a tocar dels llavis, els evita i avança tremolosa fins a la barbeta. Assedegat em llenço a xuclar-te-la, tasto la teva pell humida, salada i calenta però la gota se m'escapa, i s'esquitlla coll avall. Cau i cau fins que s'estanca al clotet on acaba el coll.
    Intrigat la segueixo observant, sense aturar el nostre ball cadenciós. Una estrebada més forta, potser meva, potser teva, fa que sobreïxi del clotet i comenci una ràpida carrera que la porta cap al teu pit esquerre, tan blanc, petit i ferm, l'escala i resta penjant del mugró. Per un moment es tenyeix del maduixa del teu erecte mugronet i oscil·la, endavant i endarrere, al ritme dels nostres gemecs. Es llença en un salt mortal que la fa volar fins a tocar del melic. Salva aquest perill i continua amb un caminar a batzegades que tu i jo li provoquem cap al bosc confús dels nostres pubis. Allà la perdo, però quan imagino que cau a la vall del goig i que es fon amb les teves humitats esclato de plaer, m'escolo, m'esllavisso, em buido, com un regal, com un afluent més de la teva petita i gloriosa goteta.

  • Leviathan
    Dyonisos | 10/05/2009 a les 03:22

    A tots els que senten passió pels llibres

    El Quim de sempre havia estat un apassionat per la Literatura. Llegia tota classe de gèneres, però, a més a més, allò seu semblava una obsessió morbosa i malaltissa, doncs, també el tacte, el perfum i la forma, li encisaven. Anava a la Biblioteca Municipal cada quinze dies i n'agafava tres de préstec, doncs, havia deixat de comprar-ne, llevant dels imprescindibles, i de vegades havia notat que s'excitava i, fins i tot, s'havia hagut d'amagar darrere les prestatgeries, per evitar que els estudiants que ocupaven les taules no notaren aquella protuberància al seu entrecuix.

    Va haver-hi canvi de govern a l'Ajuntament de Beniatrol. Inauguraren una nova seu per a la Biblioteca, que va començar a obrir també els dissabtes. Aquella era una de les antigues reivindicacions del Quim, ja que era quan millor li venia d'anar-hi, degut al seu treball a torns rotatius. Fou aleshores quan van contractar de bibliotecària la Vanessa, una noia de trenta anys, bruna, ben plantada, i amb uns ulls felins. La veritat és que el Quim no era en els ulls precisament en el que més es fixava i, quan anava al mostrador, no podia deixar de mirar-li el generós escot, on s'endevinava aquell prodigi que desafiava la Llei de Newton, i si li afegim la simpatia innata, no ens deu d'estranyar que des del primer moment, restés enamorat de la noia, malgrat ésser casat, encara que amb una dona frígida, vint anys més gran que la Vanessa.

    La vocació secreta del Quim era ser escriptor, però no tenia gens de talent. Potser per això, li agradaven tant les novel·les del Paul Auster que, a més de parlar sempre d'escriptors, eren força imaginatives. Ja des del primer dia, va comentar amb la Vanessa totes aquestes circumstàncies (excepte la manca de talent). Quan ella s'alçava per cercar-li algun llibre de les prestatgeries, no podia apartar el seu esguard d'aquell esplèndid cul.

    Va mamprendre a anar cada setmana, amb l'excusa de que així podria agafar més llibres. Es va llegir la trilogia de Henry Miller (Nexus, Sexus, Plexus), de fort contingut eròtic, i el seu cervell va anar despertant-se. Començava a fer-se les seues pel·lícules... Un dissabte li diu que escriu en relatsencatala, un Web d'escriptors aficionats. Li demana l'adreça electrònica i li diu que li farà arribar algun dels relats que penja. De vegades, de forma esporàdica ha entrat a la pàgina, on hi ha relats molt bons i també poemes. Ha observat que molts d'ells els escriuen amb pseudònims, pel que seria prou fàcil suplantar la personalitat dels autors.

    Quan arriba a casa, es connecta alWeb i tria un autor. Es decideix per Leviathan, com la primera novel·la del seu ídol Paul Auster, que va llegir fa molts anys. Leviathan penja relats i poemes gairebé setmanalment, i a la biografia no consta cap referència de cap mena, que el pogués descobrir. És el candidat perfecte i decideix suplantar-lo.

    Arriba el mes de Desembre i la Biblioteca es disposa a tancar per fer algun petit canvi, així com per netejar i organitzar els fons editorials procedents de donacions. Més que res, es tracta d'aprofitar millor l'espai. Fins aleshores, el Quim ha anat aprofundint en la seua intimitat amb la Vanessa. Llavors, ella li diu que si vol anar-hi per tal d'ajudar-li a organitzar els llibres, donat el seu coneixement, a més de que ell és el lector més prolífic de tots els que van a la Biblioteca.

    Queden pel proper dimecres a les 5 de la vesprada. Només entrar, se n'adona de que ella està sola. Tanca la porta per dins i, de sobte, l'abraça, la besa, i veu que ella li correspon. D'un grapat la llança damunt de la taula, que està plena de llibres. Li treu el sostenidor, que quan a penes poden evitar que tota aquella abundància, no s'espargís i esclatés com una carcassa. Té els mugrons tibants, com dues cireres, i d'un color que contrasta amb la seua pell, blanca com el gesmil. Es posen a cardar, embogits per la passió i el deler. Quan li treu les braguetes, les nota humides, i aquell pinzellet retallat amb forma de cor, l'acaba de trasbalsar. El Quim es posa a pensar en una pel·lícula de Disney, com quan festejava, doncs recorda que era el millor remei contra l'ejaculació precoç. Aquells pits tan desitjats, semblen dues colometes desbocades. La penetra pel davant i pel darrere i la llepa de dalt a baix, provocant-li multiorgasmes. La Vanessa mai no havia tingut una experiència semblant... Aleshores, el Quim va deixar de pensar en aquell ànec gangós i botijós, mentre notava les batzegades del sexe de la Vanessa, i no va tardar gaire en derramar-se mar endins.

    A la setmana següent van quedar en un hotel, a prop de la Fira de Mostres. Ella es va presentar més preciosa que no pas mai l'havia vist, però tot va resultar inútil. El Quim no va ésser capaç de trempar. Li calien els llibres. La flaire, el tacte, les formes... tot!

    Dies després, ell es va fer soci del Llevant U.E. i ella va aconseguir una còpia de la clau de la Biblioteca. A partir de llavors, repetiren el ritual del primer dia cada dues setmanes, tots els diumenges que l'equip blau-grana jugava en casa, malgrat que mai no fou com la primera vegada. El Quim va maleir haver delerat tantes vegades que la Biblioteca obrís tots els dissabtes.

    ***


    ©Francesc Arnau i Chinchilla

    • Correcció: on posa el sostenidor, el correcte és " els sostenidors"... Gràcies! n+
      Dyonisos | 10/05/2009 a les 12:27

  • Contacte
    Duino | 11/05/2009 a les 00:48

    Veu els seus ulls i s'adona que la miren de forma diferent. I això li eriça el cos sencer. No és agraciat però li sembla interessant, i el millor és que li provoca sensacions que abans no havia experimentat. Es deixa acariciar perquè ho fa amb delicadesa, es deixa dominar perquè no s'imposa. Fa una mínima pressió perquè giri el seu cos i resti d'esquena a ell. I llavors és quan ella més s'excita.

    No el veu i pressent que les seves mans són a prop d'ella, acostant-se a la seva esquena que, amb el lleu fregament, es corbarà cap endavant, no per evitar el contacte entre els dos sinó per augmentar-lo.

    Encara està vestida, igual que ell. Una samarreta que permet usar poc la imaginació, uns pantalons curts folgats i unes sabatilles esportives. En girar-la, ell també estava vestit informal, però trobant-se a cegues no sap si s'ha despullat en silenci o si encara duu la mateixa roba. Aquest pensament fa que els seus pits s'endureixin i sent una càlida humitat entre les cuixes. S'està excitant i ell ho intueix. Sempre l'ha observada i no li sembla estrany que la conegui millor que el que ella el coneix. Vol besar-lo però els seus llavis es troben sols, mentre els d'elll indaguen per la seva esquena, que ha quedat òrfena de samarreta. No porta sostenidors, mai no n'usa.

    Per això, el contacte amb l'aire, que no és fred però és la sensació de sentir-se nua i observada, li contrau els petits mugrons. Desitja que ell els acaroni amb les mans suaus, amb els dits llargs i esmunyedissos. Però encara no ho fa. Baixa cap a la seva cintura per alliberar-la dels pantalons. I, si té perícia, també li traurà les calcetes a la vegada. El simple pensament que això succeeixi la humiteja més.

    Una mà es recolza en el seu clatell amb suavitat, l'altra ha fet descendir les dues peces, deixant al descobert la resta del seu cos. Si es trobés al seu davant, veuria que el seu pubis està depilat quasi per complet, que els llavis se li han engrossit i brillen pel flux que traspua del seu interior. Vol que la penetri però ell la fa esperar-ho amb desig. La sent panteixar, gemegar, respirar amb dificultat i, quan el seu penis frega els seus glutis, fa un sotrec i el seu cul s'enganxa al seu ventre. És quan nota com rellisca el penis i toca els seus llavis, sense penetrar-la. Segueix corbada, agafada al respatller d'una cadira i ell separa les seves cuixes, la vol contemplar des de darrere, observar l'estat extasiat que fa que fremeixi amb el mínim contacte.

    -Xiuxiueja'm -demana ella de manera entretallada-, xiuxiueja'm allò que desitges. I se't concedirà...

    El seu gland troba l'entrada d'un Paradís d'humitats i de flaires excitants, i pressiona amb cura perquè s'introdueixi tot el seu sexe dins d'ella, mentre xiuxiueja el seu desig:

    -Vull que no hi hagi distàncies entre els dos...

    No hi ha món que resisteixi aquesta frase, ni tan sols el d'ella, que s'ha aïllat durant tant de temps de tot contacte físic. Per això no sap quan arriba el seu primer orgasme ni si arriben els dos alhora. Només plora de felicitat mentre es deixa estimar com mai abans l'han estimada...


    Duino
    • Aquest relat és fora de concurs; se m'ha descuidat... (no)
      Duino | 11/05/2009 a les 00:54

  • Sense calçes ( fora de concurs ;) )
    SweetLady | 11/05/2009 a les 09:00

    El meu amo m'ho va deixar ben clar; sense calces i amb faldilla. El lloc de la trobada seria un vell i decadent cinema especialitzat en cintes pornogràfiques. Un cau fosc i marginal. La perspectiva em feia molta por i, per tant, resultava totalment irresistible. Vaig rellegir el correu electrònic amb cura; havia d'anar a la sessió de tarda, entrar sola a la sala, seure a una butaca de les primeres files i esperar que ell arribés.

    El meu amo i jo feia ja més de deu anys que jugàvem. Ell era el que marcava les regles, sempre diferents, sempre emocionants i morboses. Aquell joc constant era un dels secrets en el què s'apuntalava la nostra ferma relació de parella. El meu marit i el meu amo, tot i ser la mateixa persona, sempre actuaven com si no sabessin res l'un de l'altre. Jo feia el mateix; com la seva esclava era capaç de qualsevol cosa, com la seva esposa era tímida i m'escandalitzava per tot. Els dos representàvem els nostres papers amb molta seriositat.

    Al entrar al cinema em va sobtar l'absoluta foscor de la sala. Vaig restar aturada uns minuts, esperant a que els meus ulls s'acostumessin a la falta de llum. A la pantalla, dos homes de mitjana edat s'ho muntaven amb una joveneta de mirada perduda i pits immensos. Els exagerat gemecs de la banda sonora, la subtil flaire de desinfectant i les obscures siluetes dels solitaris, que jo imaginava masturbant-se en silenci, tot plegat, m'omplia d'una barreja de por i excitació molt difícil de descriure. Em sentia espantada i enaltida; més viva que mai.

    I notava l'aire, espès pel desig, fluint lliurement i entrant per sota les meves faldilles, acaronant-me ...

    ***

    -Que escrius Jordi ? - fa la meva dona entrant al estudi sense avisar, espantant-me.
    -D'això, un relat eròtic reina meva - confesso.
    -Sí ? Deixa-me'l veure - diu mentre s'aboca sobre a la pantalla de l'ordinador.
    -Encara no està acabat, he intentat fer-ho des del punt de vista d'una dona - intento explicar-l'hi.
    La seva cara es va transformant mentre llegeix, de curiositat a sorpresa, de sorpresa a fàstic.
    -Ets un porc ! - m'etziba amb mala bava - quines marranades d'imaginar, ara ja entenc perquè no t'agrada fer-ho amb mi. Jo no soc la teva esclava, oi que no ? Jo no et faig coses rares veritat ?
    -Nena, és tan sols una història, fruit de la imaginació - dic intentant justificar-me. Seguint el joc.
    -Doncs tens molta imaginació ! Trobo que descrius molt bé com és una sala de cinema pornogràfic. Hi vas gaire sovint ? - gemega plorosa mentre surt de l'estudi amb un discret cop de porta.

    No puc continuar escrivint, se m'ha tallat la inspiració en sec. No ha estat bona idea intentar reviure la tarda al cinema convertint l'experiència en un conte. Ara la meva dona sospita. Potser en fa un gra massa, però ella sap prou bé que em posa a cent veure-la així, escandalitzada i tímida. Magnifica en el seu paper, com sempre. Amb un sospir esborro el relat i, neguitós, obro el correu. He de posar-me en contacte amb la meva esclava.

    Tinc una gran idea pel nostre proper joc.

  • Les quatre pors de la bèstia (fora de concurs)
    Dolça Parvati | 11/05/2009 a les 09:14

    Quan aquell mercader va collir la rosa, jo no em podia ni imaginar la cadena de circumstàncies que em menarien a aquesta situació d'angoixa. Si bé el càstig que li vaig infligir em va donar la vida, cert és que ara estic com en un sense viure, perquè ni dorm, ni menge, ni sent cap altra emoció com no siga aquesta immensa por...

    Encara avui em sembla contemplar-la, amb aquell posat tranquil desmentit només per l'esguard desassossegat, avançant cap a mi amb pas ferm, convençuda que venia a lliurar-se a la meua fúria per salvar la vida del seu pare. En una mà duia la rosa i en l'altra un petit fardell amb les seues exigües pertinences.

    De bon principi em resultà impossible de tractar-la com una hostatge: tan pura, tan jove, tan bella en definitiva. Vaig disposar les seues dependències com creia que a ella li agradaria, amb tota mena de llibres, el teler de brodar i el clavecí, el llit orientat cap al nord i la llar de foc a tothora incandescent.

    Ella, amb la mateixa conformitat amb què es canvià pel seu vell pare el mercader, es va fer a les rutines pròpies del dia i de la nit fins que la seua presència esdevingué per a mi un element d'indispensable quotidianitat. Em feria que veiés la meua lletjor, això és cert, però alhora no podia passar-me sense l'obligatòria visita que li feia tots els capvespres al menjador a les nou en punt mentre ella sopava. Més temps d'exposar-la al meu aspecte haguera estat un excés de crueltat per la meua part, així és que cada nit, invariablement, romaníem junts al llarg d'una hora, fins que jo em retirava a l'ala oest del castell i ella pujava l'escalinata central en direcció a la seua habitació.

    Al principi no parlàvem. Jo li havia demanat permís per acompanyar-la a una certa distància, i ella, posseïdora d'aquella gran bondat, m'havia dit que sí amb els llavis tremolosos per l'horror. Aleshores jo m'estava dret en la penombra per tal d'estalviar-li la visió del meu cos i m'abandonava hipnòticament a contemplar aquella delicada bellesa aleshores tan virginal.

    Aquest ritual es perpetuà nits i més nits. Un dia, però, quan el rellotge de la sala tocava les deu en punt i jo feia mitja volta per a anar-me'n, ella em demanà que em quedara quasi en un murmuri: s'havia acostat al foc i l'oscil·lació de les flames em retornava un altre semblant, com si fóra alhora igual i diferent. Era, de fet, igual i diferent: els llavis molsuts de xiqueta, però entreoberts amb aquell somriure adult; el blau innocent dels ulls esquitxat per la llum apassionada de les flames; la blancor de l'escot realçada per una nova turgència...

    Aquella fou la meua primera por. Em vaig acostar cap a la llar com qui es capbussa en un pou de metall líquid, sabedor d'una mort certa i incapaç no obstant de retenir la curiositat d'aguaitar al fons de tot. Amb uns colpets a la catifa m'indicà que seguera al seu costat. Vaig obeir-la maquinalment, amb la convicció que ella no suportaria la proximitat del meu cos feréstec, quan de fet era el meu terror a exposar-me tan a prop el que em colpejava els polsos amb insistència.

    Déu meu! Em va prendre la mà com qui pren un cadellet acabat de nàixer mentre la sang que havia estat tenallant-me atronadorament el cap se me'n baixà de colp al mig del pit. Fregava els seus palmells contra el meu pèl amb una delicadesa que jo mai, ni tan sols abans de l'encanteri que em menà a aquest estat, havia experimentat per part de cap dona, ni tan sols de la meua mare.

    Aleshores la por va canviar. Jo sóc una criatura amb una racionalitat mermada per la força de l'instint. Si les seues mans abandonaven la meua urpa per pujar braç amunt fins arribar al muscle, la sang em baixava pit avall fins amerar tot el baix ventre. Ara els meus batecs eren tan perceptibles que ella podia escoltar-los sense haver d'acostar l'orella. Més que alenar ja grunyia, i em costava enormement no llançar-me sobre aquell cos de princesa captiva regalant-me un instant de tendresa, per acabar muntant-la a quatre grapes destrossant-li el clatell amb els claus.

    "Sssssst..." Xiuxiuejà alhora que apegava la seua pell al meu tors pelut. Les seues manetes, fregant, fregant, lliscaren lentament, eternament, cap a la meua cintura, descordant-me el pantaló on el meu sexe de criatura salvatge demanava pas suplicant que ella el domesticara per caritat.

    Amb quina pietat, amb quanta compassió inclinà la boca ara oberta del tot cap a la part més animal de la meua persona per xuclar-me-la de soca-rel amb un esforç que alcançava la dimensió de sacrifici, si atenem a la desproporció entre el seu paladar de nina i l'enormitat del meu membre!

    Jo, arribat aquell moment, no havia pogut encara prendre part activa en la situació. Amb prou feines retenia un ímpetu reproductiu que haguera acabat llastimant-la. D'altra banda no m'acabava de creure que allò estiguera passant en realitat. Però en sentir-la gemegar a ella també ja no em vaig poder retenir. Aleshores li vaig esquinçar el vestit sense més contemplacions i vaig començar a llepar-la amb les llepades del felí que reblaneix la seua presa per a acabar devorant-la. Li llepava les galtes, el coll, els pits -oh, Senyor, els seus pits!-, l'esquena, les anques, les cuixes, cada cop més fort, cada cop més de pressa, fins que els seus crits esdevingueren udols de lloba en zel.

    La vaig penetrar amb una nova por, la por de partir-li per la meitat l'esquena de ballarina, d'obrir-la en canal des de la flor fins al cor, sobretot en les primeres envestides, on el tel de la virginitat era l'única part del seu cos que es resistia a escolar-se pel vòrtex d'energia que llavors érem tots dos. Lluny d'acovardir-la, el dolor semblava animar-la més i més, i ara era ella la que s'empenyia contra mi en aquell magnètic vaivé.

    Vaig ejacular tan fort, aaaaah, que no encertava a saber si les sotracades del cos de la meua amant eren els espasmes del plaer final o l'efecte de la pressió de la meua blanca sang destil·lada eixint a doll a buscar-la per sempre. A jutjar per com s'adormí somrient i arraulida al meu cos, diria que va gaudir amb escreix.

    El dia ens va sorprendre en la mateixa postura que abandonàrem la consciència. Jo, per primera vegada en molts anys, vaig somiar. Tornàrem a fer l'amor ara amb una calma assedegada, tan tendrament que plore com un xiquet només de recordar-ho. I ja no ens vam separar a cap hora del dia.

    La fada em pronosticà que si una dona era capaç d'enamorar-se de mi tal com era, jo moriria després de dues estacions per tornar a nàixer amb la meua fesomia anterior: seria de nou completament humà. Racionalitat, refinament, bellesa física, bona conversa i millors maneres. Nit rere nit abans de fondre'm amb ella vaig estar desitjant allò fins al deliri. Però, i ara? El record que conserve de mi és el d'algú atractiu, alt, ben plantat, amb una bellesa gairebé insolent...

    Què farà ella en veure recuperat per complet el meu aspecte d'home? Es podrà estar sense acaronar-se contra la molsa de pèl que em cobreix de dalt a baix, sense l'envergadura del meu penis de bèstia, sense els sorolls guturals d'animal que sanglota quan s'aparella? Aquesta és la meua darrera por, el meu sense viure, l'angoixa que em paralitza. Demà es produirà la metamorfosi. Tan sols desitge que en tornar a obrir els ulls, la meua bella estimada hi siga tornant-me la mirada amb reconeixement. Sols així haurà pagat la pena reviure.
  • Un clic capriciós (fora de concurs)
    Dolça Parvati | 11/05/2009 a les 16:23

    És mitjanit. Faig un clic capriciós i la pantalla em retorna el primeríssim pla d'una llengua que es cargola al voltant d'un clítoris encastat al marc d'una vagina acuradament depilada. Encara no sé ben bé com van els canals en aquest televisor, tot just m'acabe de traslladar. "Tot un detall per part de la direcció d'escena", em dic. Poc porno he vist, però els cunilingus solen brillar-hi per la seua absència. Ara la dona s'ha col·locat d'esquena i mentre ell torna a llepar-la -aquest cop als llavis vaginals-, ella s'ha introduït un dit a l'orifici de l'anus.

    L'exercici té una certa sobrietat: tant l'actor com l'actriu dramatitzen expressions plaents sense caure en l'afectació ni en l'histrionisme. Per la bona traça en postures i moviments, els classifique com a professionals experimentats.

    Arribat el moment de la penetració, la dona obre atlèticament les cames en un angle heroic. El penis lluent hi entra recte, amb determinació, com un tap polit i fet a mida per a l'obertura d'una ampolla de vidre. I així s'estan uns minuts, movent-se ell amb la precisió rítmica d'un metrònom, oferint-se ella amb una expressió que vol aparençar l'èxtasi. De tant en tant desfan la postura per a exhibir l'art de la fel·lació en diferents angles, per a tornar després a l'acoblament acrobàtic. Potser gemeguen, però la repetitiva melodia electrònica a mig temps de la banda sonora ha ofegat qualsevol soroll que provinga dels dos amants.

    L'home ha tret la polla de l'interior de la dona, ha lliscat a l'alçada dels seus pits, s'ha posat a masturbar-se amb moviments molt ràpids. Ejacula torrencialment a sobre d'ella, a les mamelles, al coll, a la cara. Acabat el coit, tots dos se somriuen amb complicitat fins que es fon l'escena en un to blau obscur.

    Apague la tele i endrece el cobertor i el coixí. Apague també el llum de la tauleta de nit. Em masturbaria abans d'adormir-me, però estic massa trista. Mire el buit que deixa el llit de matrimoni a la meua esquerra, el buit que no ompliràs. Voldria escriure el relat d'una dona que després d'haver vist per casualitat una pel·lícula pornogràfica, contempla el seu marit adormit profundament i es demana on ha quedat la passió que temps enrere els desvetllava. Però l'únic que encerte a imaginar és a tu, mentre dorms al teu llit a quilòmetres i quilòmetres de distància, somiant que em fas escórrer amb un únic petó, de tan llarg, de tan intens com me l'has fet.


  • A tocar del cel
    Carme Cabús | 11/05/2009 a les 16:49

    Allò s'assemblava massa a l'amor per deixar-ho estar de pressa. I en el plaer espurnejant que vaig sentir per moments, en la solidesa pregona dels meus sentiments, naixia al flanc, d'immediat, el dolor que haguéssim de separar-nos.

    Hi havia el teu llit acollidor a tocar de la paret, l'escalfor del radiador bategant, les remors del carrer tranquil, elevat a un quart pis d'un carrer del Born, i a baix, mirant pel balcó, la capçada de les mimoses.

    El color de l'habitació era salmó i ocre torrat, amb guspirejos d'or vell, i la làmpada penjada del sostre feia una claror tornassolada sobre el nostre món.

    Me'n recordo de tot com si ho pogués tocar, com si encara sentís la teva olor, que desitjava, la sentor de tots dos esbravant-se dels llençols mentre la dolçor del teu cos traspuava al meu costat, estirada al llit després de l'amor, mentre mirava les bigues del sostre, el dibuix del voraviu de cada costat, la biga reparada i nova de fusta nua. Estimava el teu cos que s'oferia, que s'obria a les meves carícies, a la sexualitat com una flor. Hi havia la lluïssor d'una joia preciosa als teus ulls clars, a la teva pell rossa, envermellida després de fer l'amor, una aura de bellesa intacta, nova, acabada de descobrir. I allò era la felicitat, i el temps era com un coixí on descansar confiats.

    Aleshores aquella bellesa del món, primera, era escampada per tota l'àmplia cambra, alçats a un quart pis del carrer dels Cotoners, a tocar del cel.

    En nosaltres els gestos de l'amor mai no van ser gestos apresos, sinó que eren en si mateixos una total descoberta. El teu cos era tan tendre que em feia plorar. Et circumdava i t'oferia el volum tou dels meus pits perquè en sentissis la seva solidesa, l'obertura pregona del meu sexe perquè sabessis que no podies sotsobrar, malgrat que fos jo qui s'escolava. I amb les meves mans i els meus llavis, i amb la meva darrera força sencera, et mostrava que tu eres l'únic home que volia que se sadollés en mi, que madurés en la meva energia animal, i que, junts, ens convertíssim en una sola volença i anéssim, barrejats com si ens confonguéssim, cap a una mateixa direcció. De tu a mi, de mi a tu, creats per les nostres mans, que sempre tornaven a estrenar-nos.

    Ajagut al meu costat, totalment ofert a mi, jo desvelava el camí de la teva iniciació. Et passava dolçament la mà pel pèl del pit, que t'irisava la pell de tot el cos, i els meus llavis es perdien pels racons del teu coll, als llavis entreoberts, on et buscaven conscienciosament la mullena, a les aixelles, amorosides amb la delícia de la teva olor, i per tot arreu on passava, la meva saliva t'hi deixava esteles. Les mans filaven sens parar carícies i tu gemies al pas dels meus dits, imantats de tu mateix, generosos de desig. Jo vessava d'emoció i, amb una frissança continguda feia baixar lentament els llavis i les mans al llarg del teu cos, amb la boca delerosa de cercar-te, i olorava, com si fos una flor oberta, la sentor del teu sexe poderós. Amb una immensa lentitud, n'aprenia amb la llengua la textura i el sabor, i t'hi deixava regalims de saliva i d'escuma d'amor, i la teva incandescència, a poc a poc, s'anava tornant foc viu, tot tu estremit damunt el llit, gemegant de felicitat. Et prenia amb la boca enterament i amb les mans temptejava les zones sensitives del teu cos, i amb la meva profunda libació t'anava extraient la fragilitat més candent. Ofert del tot a mi, del tot al descobert.

    El nèctar que sorgia del teu urgent esclat era un do diví, i el teu cor es convertia en un batec que ressonava dins d'una cova fonda, en una cavitat de tu mateix on hagués volgut restar per sempre.

    Una mica més tard es cabdellava el fil del temps en la teva suavitat, en les teves mans i la teva dolçor úniques, i tota la cambra era oberta a la meva sensorialitat. Amb la boca em cercaves gemmes i tresors, o et capbussaves intensament dins del meu sexe i al meu cos, i només durant aquell temps amb tu, dens i vertiginós, em sentia protegida.

    Començava a estimar-te, i la teva forma esvelta i clara prenia part de mi, i tot el que eres tu m'emocionava amb un sentiment contingut de joia, atenta que no s'obrís el tall del ganivet, que era sempre l'expectativa de la pèrdua.

    Ja ho veus, que et volia. Ja ho veus, que el meu amor, per moments, s'arborava, malgrat no vaig dir-t'ho mai.

    I en tu cada mirada, cada carícia, cada voluptuositat prenia la forma deliciosa de l'amor, i jo comprenia que, a contracor meu, començaves a estimar-me.

    Però només jo sabia que no hi havia cap més fita entre nosaltres que aquella fruïció, només aquell batec furient de vida abans que la meva malaltia, que impertorbable avançava, no em segués de cop del món.

    Et vaig dir que marxava i no vaig voler saber la teva reacció. Tant és. Tu has de seguir a la vida per rebre'n tots els dons. A mi el camí se m'acaba, però la joia de tu es multiplica sens fi a la teva cambra, enlairada fins a tocar el cel, del barri del Born.

  • Els texans nous
    Josep Casals Arbós | 11/05/2009 a les 17:48

    Crec que seva mare em mirava amb bons ulls. Més encara: penso que havia decidit que jo era el noi adequat per a compartir amb la Sandra el despertar dels primers instints. Com, sinó, havia de deixar sols a casa dos adolescents de quinze anys un capvespre de primavera rabiosa, tangent a l'estiu? Havia arrossegat el seu home al teatre deixant clar que no arribarien fins passades les onze. A nosaltres no ens va venir de nou perquè ja feia uns mesos que permetia que passéssim moltes hores junts, algunes d'elles sols. Temps que nosaltres utilitzàvem per escoltar música, estudiar, jugar amb la play i, sobretot, xerrar. Teníem quinze anys i mil quimeres que compartíem.

    Ens varem quedar a la sala d'estar d'estiu, la que dóna a la galeria obaga. Seiem en el sofà que hi ha al davant de la vidriera que permet la contemplació dels camps de tarongers, aquells dies d'un verd potent. Al fons, quan s'acaben les plantades, s'intueix la llera del riu i després, com si s'acabés la terra promesa, el terreny s'enfila costers amunt d'una muntanya àrida en la que s'escampen uns quants pins de copa rodona. El cel, il·luminat des de baix pel sol que ja es ponia, emetia un blau pàl·lid i net.

    La Sandra portava un vestit de cotó tirat, de color morat, que li arribava als genolls. L'escot era rodó amb un tall d'un pam al centre. Dels vèrtexs sortien dues betes per lligar-lo amb un llaç. Ella el duia desfet, per la qual cosa, des de la meva posició al seu costat, podia veure-li els sostenidors blancs. Deurien ser una talla més gran perquè podia contemplar el perfil arrodonit del pit dret i l'aurèola petita de la qual emergia un mugró més gruixut i més llarg que la majoria dels que havia vist a internet o a les platges. Em va semblar que creixia quan el mirava, i que es feia més fosc. Ella havia posat un CD amb el volum baix i cantussejava la primera cançó, superposant la seva veu a la de l'Amy Winehouse. Entonava molt bé.

    -Avui la mare m'ha portat a la depiladora -va dir de sobte.
    - Ah, sí? I què t'ha fet?
    -El que fan a totes les dones -va replicar orgullosa-: les aixelles, les cames, l'engonal... -També m'ha fet el pubis -va afegir més picarona.
    Jo no vaig dir res. Ja no li mirava el pit perquè s'havia entregirat una mica.
    -Vols veure-ho? -va proposar amb molta naturalitat.

    Sense esperar resposta, es va arremangar el vestit fins al melic, es va abaixar el tanga blanc fins a mitja cuixa i em va fitar com si m'invités. També somreia. Jo m'estava posant vermell, tot i que la sang no m'havia pujat tota al cap, ni de bon tros.

    La depiladora havia rasurat els llavis, aleshores replegats, que conformaven una vulva engruixida, i li havia retallat la resta sense definir uns límits concrets. Vaig separar-me una mica per a poder allargar el braç sense renunciar a la visió que m'oferia. En el moment del contacte, el seu cos va experimentar una sacsejada, com si enlloc de la mà l'hagués tocat un fil elèctric; i va obrir una mica les cames. Jo no sabia pas què havia de fer. Ni què esperava la Sandra que fes. Els dits es movien maldestres entre els plecs llisos i molls. Se'm va ocórrer de cercar un forat per introduir-hi un dit però llavors em va agafar pel turmell i em va allunyar la mà. Sense donar-me temps a pensar en res, va posar el palmell sobre l'embalum que des de sota la roba conformava el meu penis. El va fregar a poc a poc i amb molta suavitat per damunt del pantaló, resseguint els contorns. Tot seguit, es va agenollar sobre el sofà, hi va atansar el cap i va fer el mateix amb els llavis.

    -Sento l'olor de roba nova -va mormolar-. I la de la teva excitació.

    Jo estava paralitzat. Només mirava. Mirava i sentia. Quan em vaig adonar que em venia ja no vaig poder fer res. El cos se'm va posar tibant com la corda d'un arc abans d'impulsar la fletxa i de seguida vaig ejacular.

    La Sandra es va incorporar i va romandre uns segons asseguda. L'Amy Winehouse cantava Love Is A Lossing Game. Tot seguit es va llevar, s'ajustà el tanga amb moviments ràpids i precisos i em va dir que havia d'anar al lavabo. Un minut més tard es va acabar el CD. Em va semblar escoltar una mena de gemecs ofegats que no vaig saber interpretar. Tampoc no semblava que m'haguessin de preocupar. De fet, jo estava amoïnat. Barrinava com eixugar-me i què fer dels calçotets impregnats d'esperma. I havia de mirar si havia traspassat i m'havia tacat els texans nous.
  • Viatges interiors - Llépola
    Galzeran (homefosc) | 12/05/2009 a les 00:33


    Asseguts en un bar a la Plaça Vella, la Koika gaudeix d'un tall de gelat, amb aquella sensual manera de llepar que anys enrere s'havia apoderat del meu discerniment. Somriu i em mira, amb els ulls em demana què penso. Prou que ho sap. La trucada d'ahir, diu que la va sorprendre; no m'estranya. Potser sí que són molts, quinze anys sense veure'ns, mai ho he dubtat. Hauríem d'haver tornat de Roma plegats i deixar allí el meu futur de seguretat econòmica que no la va captivar. I em crema encara el record d'aquells dies viscuts a la ciutat eterna. Diuen que l'escenari és dins nostre, i malgrat en altres cossos havia jugat a oblidar-la, sé que sols cercava reviure aquells dies amb ella, aquell sentiment que avui perdura.

    Obro els porticons de la terrassa de l'àtic Romà i respiro l'aire de l'albor d'una primavera novella, l'última primavera romana que viurem junts, cosa de la que encara no en som conscients. Retornant al llit, observo aquella silueta nua entre els llençols blancs que, regirats, fan de mal cobrir-la; ensenyant un muscle per aquí, insinuant una sina per enllà. He deixat lleugerament entreoberta la balconada per que entri un xic de llum, i aquest oratge fresc que revifa l'esperit. M'assec al seu costat, enretiro un tros del llençol, sé que no dorm, però té els ulls clucs, respira tranquil·la, confiada. La corba de les natges enlairades, desafiant la gravetat, es mostra tensa i vellutada al joc de les mans, que acaricien amb suavitat, talment l'assaig d'una dansa per estrenar. Els porus enaltits tornen la pell rugosa pel plaer del contacte. Passo suau el dit pel mig dels dos cims carnosos, tot endinsant-me en la gruta secreta, entrevista i desitjada. Un calfred, la dolça pell es tensa més; em sent, la sento. No trigo en assolir l'amagatall humit. Segueix amb els ulls clucs, però la seva respiració ha canviat, és menys suau que abans, el panteix és més marcat. De cua d'ull observo un rostre de llavis juvenils i curulls de plaer, se'ls mossega amb suavitat, expectant per l'exploració, que no he aturat. Recorro els plecs més superficials del seu sexe, arribo fins el punt que no la deixa indiferent, el seu cos s'estremeix. Faig entrar en joc la llengua, que passeja l'humit tacte per la pell tensa de la natgera, cercant el mateix camí fet pels dits segons abans, ella aguanta l'escomesa de la nova convidada, fent-se de pregar una estona més, però sé que no trigarà en oferir-se, oberta, o es farà sang als llavis.
    Comença a bellugar el cos jove, una mà enretira el que queda del llençol, deixant a la vista tota la pell, obre els ulls i somriu, juganera. No he deixat de resseguir-li el cos, ensalivant tot el recorregut que m'ha ofert el sensual moviment, innocent i provocatiu moviment, simple erotisme, desitjable paranoia, voluble frontera física, fràgil i forta. Ella em domina la libido i els estímuls, sap què vull, faig el que vol.
    Em mostra el seu sexe, reconec que mai he deixat d'admirar-lo, retallat el serrell del pubis per la voluntat d'un tanga estiuenc, que coneix el neguit de mostrar-se, desafiant. Ara s'exhibeix, vulnerable, i acceptant la meva inspecció. Els dits de les dues mans han entrat en acció, el cos s'arqueja salvatge, i sols se sent un rumor, una frisança. Ressegueixo el perfil, ara amunt, ara avall. Pujo fins les sines excitades, tenses, en xarrupo el seu cim rosat, suau, enlairant més el frenesí de la pell tensa. La mà dreta no ha deixat d'explorar la cova humida, l'altre repassa cims turgents, corbes extenses on la vista perd el nord. El melic panteixa dominant el centre gravitacional de la recerca sensual. Comença a balbotejar mots inconnexos. La meva llengua torna a jugar endins la gruta càlida i vulnerable, amb aquell regust salat, de fons marí que retorna al seu punt la meva virilitat, encercolada ara pels àgils dits de la meva deessa estesa. Les remors de tots dos omplen la cambra d'una simfonia d'olors i xiulets xiuxiuejats, d'aroma a mar, de cant de sirenes, quan ella encerta a dir; suau, ara suau, a poc a poc, suau... I un murmuri mor en els seus llavis, aixeca el sexe, enlaira els malucs, altiva oberta, oferta, demana que no cedeixi en el meu intent de fer-la sentir el clímax desitjat... i arriba, pletòric de líquids barrejats, de crits callats, de mudes remors, d'uns dits que rebreguen amb força i enteniment la meva masculinitat desafiant.
    Silenci sobtat, un "gràcies" suau de llavis mossegats, segueixo jo, diu ella. El sostre de la cambra s'omple de colors que mai havia vist, quan els seus llavis entren en contacte amb el membre enaltit, escometent-lo amb força, desig, a plaer. Els ulls tancats, el cos encarcarat, cerco el cel, el tinc a les meves mans, estic a les seves mans.
    -Amor meu... -sento que diu...

    -...vols que et doni una llepada?
    Obro els ulls, la Plaça Vella un cop més, els seus llavis d'ara, son com els d'ahir, els de fa quinze anys, a Roma, vull saber més de tot això. Els ulls, la mirada em delaten.
    -Al gelat, volia dir... -insisteix ella,- però si has entès una altra cosa... -la veu se li torna càlida, acollidora, una mà s'atansa al meu genoll per sota la taula, -potser que no ho deixem per més tard...


  • Metamorfosi
    Ultra Violet | 12/05/2009 a les 00:59

    Treballaré el teu cos
    com treballa la terra
    el llaurador del meu poble:
    amb amor i força.

    Raimon.


    Restava immòbil, portava uns minuts absort, mirant la nova casa de parets blanques, aturonada davant el mar. Pensava en com havia estat capaç de deixar la ciutat, el seu pis de Diagonal i la xicota, i en la sensació de vertigen que sentia cada vegada que ella li parlava de comprometre's en la relació. Li havien donat les claus i, engrapades en la mà, li deixaren un senyal enfonsat en el palmell. Va obrir la porta, va pujar veloç els esglaons fins al pis de dalt, a les golfes, des d'on la panoràmica de la mar era excelsa. Obrí els batents de fusta del finestró i tornà a sentir la veu que l'havia subjugat, setmanes abans, en les aigües turqueses que ara podia veure des de la finestra estant.

    Havia passat la tarda en una cala isolada, estirat a la sorra i banyant-se, gaudint d'una mar asserenada. Aquell dia, però, no va marxar quan la minsa llum agrisava l'aigua. L'encís d'un bany nocturn el va retenir. Dempeus i nu, on trenquen les onades, va mirar la densitat opaca del mar i va endinsar-se, a poc a poc. L'aigua freda, en arribar a les cames vigoroses, i sobretot, en cobrir-li el sexe, li provocà una esgarrifança. No s'aturà; es capbussà tot seguit. Nedava i se sentia lliure com un ocell amb escates. Les poderoses braçades el van portar a l'escull que vorejava la platja. Va ser allà on va escoltar per primera vegada aquella música, o la veu que el traspassà com una llança màgica. Mai no havia sentit res de semblant; només ho podia comparar amb el bel canto de la Reina de la Nit. La música, cada cop més propera, s'apoderava d'ell amb la cadència d'un encanteri poderós. De sobte, a flor d'aigua i arran d'ell, sorgí la silueta d'una dona. Es mostrava nua de cintura cap amunt, notava els seus pits apomats gairebé a frec. Els cabells llargs i daurats li amagaven parcialment el rostre. Amb parsimònia, se'ls endreçà cap enrere, deixant al descobert un semblant juvenil, ters i bell. Ella se li va atansar encara més, rodejant-lo amb els seus braços delicats. Les mans, blanques, lliscaven per l'esquena d'ell, ampla i bruna, fent-lo vibrar en arribar als flancs. Van continuar baixant per les natges, arrodonides, fortes, i per l'entrecuix. La dolçor del moviment encerclant el membre va fer que aquest s'enlairés i s'endurís com un màstil. Entre besades es van atansar a la platja. Porta'm a la sorra, va dir ella. Quan la va tenir en braços, en sortir de l'aigua, va veure com refulgia una llarga cua de peix. Suament la deixà sobre la sorra, encara tèbia, i allí, estirats, va ser ell qui començà a acariciar-li aquelles mans tan fràgils, la pell salobre del coll, les dues petites ombres dels mugrons. El ritme de la respiració se li havia exaltat; li llepava els pits, tensos, i els magrejava embogint de passió. La mà lliscà per la vall del melic i en arribar a les escates es va aturar, encallada. No paris ara, li digué ella. Ell vacil·là, però finalment continuà davallant per la superfície de nacra, irisada per la claror de la lluna. Sabia que a ella li agradava, i això el feia persistir. Li resseguia les corbes ondulants dels malucs, encisat per la descoberta d'una bellesa mai explorada. Sota les seves mans, i amb aquelles carícies inèdites, va esdevenir la transformació: de primer, la cua es va separar en dos a través d'una membrana central que s'aprimava, fins esvair-se. Aparegué després l'esbós de dues cames llargues, esveltes i tibants i entre ambdues, una superfície llisa, com la vulva absent d'una nina de plàstic. Ell prosseguia fregant-la amb la mà i aparegueren, es modelaren els llavis molsuts, rosats, i els replecs bategants; un lleu borrissol esclarissat d'adolescent el va coronar. La saba càlida, salada, lubrificava el clot i li mullava la mà. Tot d'una, ella brincà sobre el penis erèctil, sobre el gran fal·lus que brillava esplendorós, i amb les cames obertes se sentí travessada, per primer cop. Les mans robustes sobre el cul setinat, alçat, seguien els moviments regulars, lentíssims en el seu inici, escodrinyant el camí. El compàs, entre sospirs, es va accelerar; els moviments frenètics eren el preludi d'un orgasme salvatge. Tremolosos, suats, amarats de goig, van restar enganxats, en un joc humit de llengües.

    Van rodolar per la sorra, enjogassats, i en arribar a la llepada traïdora de les onades, sobre el sorramoll, la silueta de dona va desfer el camí que havia emprès. Les escates tornaven a entatxonar la pell mullada dels peus, de les cames i els malucs, i del seu sexe acabat d'estrenar, com si d'una amputació dolorosa es tractés. Ella es planyia, en un lament llastimós, del seu desventurat captiveri dins un cos de sirena. Un terrible desencís s'apoderà de la parella. Les onades se l'enduien mar endins, mentre ell, sol a la platja, li deia que tornaria i que, en la mateixa escullera, l'esperaria totes les nits.


Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: