les onades

Vidres de colors llepats pel mar, palets tresors inacabables, arrels escopides besades, brodats de llengües marines, inspiro, somric i sento.

El sol a la cara, el soroll de les ones, les mans a la sorra... que es això, una burilla?

A la nit la lluna acarona la mar salada.
Les ones tenen un soroll diferent.
I jo estirat gaudeixo plenament.

Cal escriure data termini i hora per la presentació dels Nanoreptes.

Van i venen,
ens saluden amb el seu últim alè,
blau ,mullat,humit, salat,
embranzides d’aigua blava,
Llibertat¡

companys i companyes!!!! m'he oblidat de dir-vos els terminis, el termini de presentació de nanorepte és fins avui a les 12 del matí, i dempa seran laes votacions que finalitzaran a les 11 del vespre per proclamar al guanyador
gràcies

Prenent el sol, sento com una gota de suor recorrer el meu cos, subtilment, suament, fins que s'evapora lentament..........

Montse, tu ets la convocant. Em sembla que has de posar entre parèntesi "fora de concurs". Quina insolació!

La platja també té coses dolentes, anar-se'n a casa amb els peus plens de sorra, és una d'elles

Dos cossos acaronats per onades que anàven i venien. I uns llavis, els teus, abans de fondre’s amb els meus.

Estarà obert el mar quan arribem?-preguntà l’àvia. Sabia que existia, només per la marinada fidel de cada estiu.