Les grans banyistes

1

No et giris, nua
com ets de cos i d'ànima
perquè tinc l'aura
de les hores viscudes
als capcirons. T'espero.

2

El vent t'escolta
i sabrà pentinar-te
amb subtilesa,
dama de l'aigua pura,
ombra de la bellesa.

Xavier

Al mestre Joan Vinyoli...

Les noies com estàtues
de cara al sol, intrèpides,
amb pits piramidals
o encara millor cònics,
i a més un combinat
de walkman, crema i tanga...

La mar està genial
i ara crida el mòbil
trencant tot l'encanteri
d'aquest moment fantàstic.

***

FRANCESC

Deixa'm l'aigua fresca de l'esperança
Per a compartir amb els llavis
El plaer de la fi de la set nostra.

En la rosada creixerà la vida
I la llibertat dels núvols,
Somnis del vidre, buscant l'ignot rostre.

On comença el cel reposa el silenci
I el teu cos de fada exultant...

d.

... era el santuari secret de les deeses,
prohibit a les mirades, i als homes,
i a l'atzar jeien entre l'herba alta i les roselles,
nues, com flors madures eixugant-se al sol...

Riu amb mi, juga
amb la llum de la vida,
escruta l'aigua.

Rep la llum clara,
alleta l'alegria
amb els pits gràcils.

Riu amb mi, fada
de les carns abundoses,
rialla pura.

R. V.

Dues dones al jardí,
dues nimfes de l'estiu.
Potser garlant
o potser somniant
no els hi manca mica
de salut ni rebolica.


Bona setmana.

Filalici