Detall intervenció

Les facècies de la Rosa al maig (nou mancomunat que enceto perquè sí, així, directament)

Intervenció de: Mena Guiga | 09-05-2019

La Rosa era un dona esquerpa, tant que la seva àura desprenia sensació de punxes, ben bé com les d'un roser o les d'una eriçona emprenyada. Tenia l'edat de tenir tots els mals o de no tenir-ne cap. La fase capoll l'havia passada sent una donzella preciosa envoltada de borinots que va allunyar amb la presència del seu protector, un gos gros mida cavall anomenat Nikus, l'únic ésser que destil·lava amor evolutiu.
Després va tenir Nikus Júnior.
I més tard Nikus Nikuskukusa, l'actual, també enorme i ja sense dents.

(que continuï qui li plagui)


Respostes

  • RE: Les facècies de la Rosa al maig (nou mancomunat que enceto perquè sí, així, directament)
    rnbonet | 09/05/2019 a les 16:32
    ("apsdoeruovisne quosi" , que vol dir "t'agafe la continuació"))

    I sembla que sí. Aquella mena d'amor evolutiu, al mateix temps que continuava l'espècie, prometia un nou món d'evolució en aquell planeta tancat en cercles, lluny dels enormes forats negres, en aquell lloc tranquil de la galàxia.
    Feia anys, molts anys. Cap dels més vells recordaven el trànsit, l'arribada.. Només hologrames d'antiga essència, allà al nom que anomenaven "biblioteques", mostraven arbres de soca enroscada anomenats "oliveres", "garrofers", "figures". Cap habitant de fase adulta, al nou hàbitat, els recordava. Només sabien, alguns, els noms. I res més. Cap Eskusa.

    Bé sabem que, des de la fase inicial capoll a la fase 'kusa' adulta, el procés era complicat.

    (ací, una intervenció de l'amic relataire "aquell que"... seria escaient i oportuna)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: