Les facècies de la Rosa al maig (nou mancomunat que enceto perquè sí, així, directament)

("apsdoeruovisne quosi" , que vol dir "t'agafe la continuació"))

I sembla que sí. Aquella mena d'amor evolutiu, al mateix temps que continuava l'espècie, prometia un nou món d'evolució en aquell planeta tancat en cercles, lluny dels enormes forats negres, en aquell lloc tranquil de la galàxia.
Feia anys, molts anys. Cap dels més vells recordaven el trànsit, l'arribada.. Només hologrames d'antiga essència, allà al nom que anomenaven "biblioteques", mostraven arbres de soca enroscada anomenats "oliveres", "garrofers", "figures". Cap habitant de fase adulta, al nou hàbitat, els recordava. Només sabien, alguns, els noms. I res més. Cap Eskusa.

Bé sabem que, des de la fase inicial capoll a la fase 'kusa' adulta, el procés era complicat.

(ací, una intervenció de l'amic relataire "aquell que"... seria escaient i oportuna)