Detall intervenció

La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)

Intervenció de: Mena Guiga | 08-01-2019

(l'enceta l'allan lee. Tot teu!)


Respostes

  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    allan lee | 08/01/2019 a les 18:43
    Doncs d'això que diuen que era, fa temps i espai i aigua salada, com les llàgrimes del cocodril d'Assuan, diguem ara i aquí i ja per sempre que el cocodril salvatge del Carib, d'Assuan voliem dir, és un trasto que neda i menja tot alhora, perquè heu de saber, per si no us havia arribat a orelles, que el cocodril xaspejat de cua rampant, el tal dit, és una mena d'espècie en perill de propagació imminent, perquè també jau al sol, camina a quatre potes com un locu, mossega i mossega i no s'atura; l'extinció no l'assenyala, i més aviat qualque cosa proteinica i olorosa pot extingir-se si el tal rèptil li posa l'ull; bé sento que ens desviem, però aquí venia a parar. Qui podria saber més que un navegant dels mars profunds, la Deep en diuen, qui podria més saber que el capità afònic a tres canyones por banda vienton popa a toda vela, pelegrí de platges maragda, per mor de les meduses aquestes, sí! quí, acabo ja, si no ell, el pirata del Vaixell de les Palmeres ( arrenglerades en testos, ben regades i posades a una o altra banda segons el vent i el sol, tan estimades fòren, les palmeres dic ), quí sinò ell pot saber que el rèptil carcamal d'aigua de tot tipus, busca, sense saber-ho, una criatura prou extremada com per satisfer el seu instint golafre, una exquisidesa que combini eficaçment el gust de peix d'ultramar amb la saborosa carn de persona humana o similar...? Oh! Una sirena! Quin plat de primer i de postres, quina gurmandise per les seves dents de sauri! Oh, Capità....!! On ets...?
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    Mena Guiga | 08/01/2019 a les 20:15
    L'assuànic cocodril, suant tot i nedant, va quedar-se mirant el pirata de fit a fit i li i van entendre's així, amb la mirada.
    -Jo busco un ser mitològic que lògicament serà una menja exquisida per la meva gentil i esmolada dentada!- exclamà Assuanil (de cocodril i Assuan, tot ben mescladet).
    -Jo també, per passar-li la meva mà bona pels cabells, vull passar la mà pels teus cabells, ai, que això és un vers...-es va atabalar l'home, que havia pres més rom del compte- Jo...jo també la vull trobar per tal de visionar la seva belles i ...més, és clar. Aquell cos amb sal, les corbes de les sines i la cintura, la cabellera enroscada, els ulls blau turquesa,...i els seus cants que em submergiran en un estat...ai, però és mig peix.
    -Sí i sembla ser que es diu Parlàsia...
    -No serà Perlàsia?
    -No perla, no, que parla molt, les veus diuen i si ho diuen les veus, veus com deu ser que sí?
    -Ja, conversa animada i sensual sota testos de palmeres em provaria, però hi faltaria una coseta...això de ser mig peix...
    -Tranquil, ho solventarem. Si em deixes que em mengi la meitat que no et va bé...
    -Mala bèstia!
    -Espera, que no he acabat. Segueix l'estela que marco nedant a tota pastilla i anem a veure la Gran Gamba Oceànica, que té saviesa i connexió amb totes les vibracions còsmiques i tal volta ens ajudi.
    S'hi van dirigir, tot i que desconeixent que ningú dóna res a canvi de res, ni una Gran Gamba Oceànica.

    (segueix Akeron)
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    Akeron343 | 09/01/2019 a les 13:04
    L’Assuanil i el capità Ahab, descendent de la nissaga d’un capità mític que s’havia entestat de caçar un catxalot albí amb molt mala baba uns segles enrere, arribaren gairebé junts a l’Illot de les Mil Preguntes, situat a un extrem extremíssim de l’arxipèlag de les illes Caiman, seu de la consultoria paranormal integral còsmica de la Gran Gamba Oceànica.

    Només trepitjar el port, un extremat (per no dir extremament hortera) rètol lluminós anunciava de manera llampant “Responem les seves preguntes, solucionem els seus problemes”. Mig enlluernats, per la paradisíaca illa, per les pampallugues del rètol i per les aromes encènsico-cannàbiques que fluctuaven a l’ambient, es van dirigir a la recepció on una noia i un noi joves, de bellesa artificialment espectacular, de cossos gimnàstics i pells plastificades, esperaven darrera d’un taulell de vidre.

    -Bon dia, què desitgen?- va dir la noia (si el client era mascle, atenia la noia, si el client era femella, atenia l’Adonis... política d’empresa), tot aixecant-se i fent una sòbria reverència, tot fent evident la profunditat del seu escot.
    -Veníem a fer unes consultes existencials a la reverendíssima Gran Gamba Oceànica, i resoldre unes disquisicions que compartim amb l’il·lustríssim senyor rèptil a propòsit dels intensos desitjos que assolen les nostres carns pecadores, a propòsit de la sirena Parlàsia – va contestar el capità, sentint un breu gruny d’acceptació a les seves esquenes.
    -Perfecte, la Gran Gamba els estava esperant. Acompanyin-me, si tenen l’amabilitat.

    Van seguir la noia mig hipnotitzats pel bellugueig de les seves natges perfectes, el cocodril amb ànsies de clavar les dents en aquella carn tan tendra, i el capità amb ànsies de... caram! quina coincidència!.
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    rnbonet | 09/01/2019 a les 15:28
    Onnubilats i mig mecs per la mòrbida trassera de la recepcionista estaven encara Ahab i Assuanil, quan foren arribats a la Sala del Peix de la Mar Blava i escoltaren una veu gambàtica de tons suaus i melodiosos:

    -D'antuvi i de bestreta us demane considereu amb benevolència el meu poc domini del vostre idioma. Seieu. O si us plau, preneu pel cul. Aviat seré plasmàtica al gran aparell central videocibernètic de la sala. Quins són els vostres dubtes i desitjos? Feu-me partícep suscintament per tal d'intentar esbrinar una nímia part del deler que us hi porta 'a mi vera'..

    I així que A.-Assuanil- i A -Ahab- li ho explicaven a duo, la G.G.O.-Gran Gamba Oceànica- feu la seua aparició a la Gran Pantalla, coberta amb una boatiné de mohair morat elèctric, deixant veure del cos, púdicament, només cap i cua.

    Com que totes les històries comencen pel principi inicial de la narració, caldrà que us explique un bàsic pròleg de l'objecte de les vostres cuites afliccionades, de la manera més suscinta i senzilla possible. Us en faig mitja lliura. O són cinc cèntims? 'A saber': La sirena Parlàsia fou el resultat d'un amor intencionat i gens candorós -més aviat “xitxanabo” -perdoneu l'expressió- entre Neptú i la Gran Peixa. L'experiment amorosconcupiscent resultà fallit en part, i en part fou un èxit. En confiança, us diré que corre la brama que el trident del Neptú no va foradar com era d'esperar el conducte de la Gran Peixa.
    I dit això i ja que en sou conscients del que us atabala, ara mateix podreu veure la Parlàsia, en un descans prenent la fresca. Què com ho faig? Senzillament amb uns símilpeixos de factura robòtica, amb ulls que són càmeres i que... Ja! Mireu-la, xafardejant el el Rei de la Llum! Si us fixeu bé, altiva damunt la roca, pits ferms i ben formada....té dues cues!!! I sempre creuades o sempre juntes!Cap ningú dels peixos de la mar, ni de les aus del cel ha vist, ni esbrinat, ni entrevist on acaba el cos d'humana i on comença el cos de peix. Fàbules conten que sí, potser.... un pastisset de cel fóra possible; d'altres opinen que no, que escates... i res més!


  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    allan lee | 10/01/2019 a les 12:16
    Aplançonats Ahab i Assuani, cadascun per motius degustatius intrincats en els seus caps de neurones mascles i fatxendes, o sigui, esmaperduts per la bellesa i delícia que radiava la pantalla gran, rebuda des d'Amazon per rodalíes i després duta a Correus, o sigui tan apreciada malgrat venir de la Xina més profunda degut a la tardança inusual, o no; queixes a Amazon van propiciar un regal per apaivagar a la GGO: un joc complet de té de porcellana makisuke, que feia servir per menjar fideus amb alga espirulina o botifarretes d`ànfora matxacada amb esferificació de medusa autòctona; davant els Ohhhs i Ahhhs dels dos visitants golafres, va escapçar les emocions per fer-los baixar a la Deep de patacada, dient-los:

    - Us informaré doncs pel GPS intra-marí de la seva posició. Però això té un preu.

    A i A van trigar a entendre que la senyora Gamba no s'havia aixecat del seu boudoir per cortesia. Animal i persona i viceverse es van mirar i després van mirar a la Gran Gamba.

    - Jo tinc la meva força, les meves dents, tinc aquesta figura elegant...- diguè el bitxo.

    - Jo, tinc palmeres en torretes, per facil.litar el trasplantament, i a la meva mare, que les rega i desparasita cada dotze dies si ha fet sol, i a més cuina de cine, de cine de terror o sigui; la seva amanida de moniato amb tàperes farcides de arrós salvatge i llimona també salvatge és coneguda a tots els ports del món per on hem passat; generacions parlen encara dels traumes originats a rel de la seva ingesta...
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    Mena Guiga | 11/01/2019 a les 18:25
    El gran crustaci va fer-los sentir clarament:
    "Vull, a CANVI de les coordenades de situació de la Parlàsia, vull...el que no vull és res del que m'oferiu. Vull l'escata sagrada d'aquest ser mitològic, que sé que es troba entre les cues cues i que és alhora punxeguda i suau, llefiscosa i aspre, dolça i salada, daurada i platejada. Li haureu d'arrencar els dos alhora i un vespre en què la lluna somrigui i els estels emetin un titil·lar blau celestial nocturn. "
    -Ets curta de gambals- s'expressà el caimà- Si la trobem, ja no caldrà que tornem a tu ni et portem res.
    El pirata va malmirar l'Assuanil amb l'únic i gripàuic ull que tenia, sorprès per com n'era de babaua, aquella bèstia que parlava massa...com la...com la Parlàsia?
    "Jo sóc la Gran Gamba Oceànica i no podreu fugir de mi mai si no feu el que us demano. Estiraré totes les potetes que amago, les expandiré per encalçar-vos, hahhaha. Em desenganxaré els milers d'ous que covo per a ...per a engegar-los de projectil contra els que m'utilitzen i s'enfoten. No en sereu pas, d'aquests, oi?"
    Van deixar anar un 'No' potent a l'unison, els dos A.
    "Així m'agrada. La Parlàsia és ara a longitud tiririt latitud tururut, parlant -i com parla!- amb en Tomeu Tavellaseca, un setantè que va caure d'un iot quan era escolanet de l'abadia de Montserrat i anava de viatge a cantar amb una coral coral·lina que es va afigurar dins l'aigua i, càndid, s'hi va llençar. Sort que els cervells buits suren i va trobar illa no ocupada.

    (segueix Akeron)
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    Akeron343 | 14/01/2019 a les 13:48
    Van abandonar la sala d’audiències capcots, amb cares reflexives i serioses, altra vegada darrera les sensuals natges de l’hostesa però sense fer cabal, aquesta vegada, del sensual anar i venir d’aquelles formes perfectes...

    -Ahab -va dir el rèptil- sonarà molt estrany, però mentre la venerable gran Gamba ens parlava...he sentit la seva veu dins del cap, que em deia coses “només per a mi”...

    -Ostia Santíssima dels Set Oceans!!!!! –va exclamar Ahab- em pensava que m’havia pujat el didalet (que certament era lluny de ser un didalet) de rom d’aquest matí!! Jo també he escoltat la seva veu en un xiuxiueig... i què t’ha dit?

    -Que aquest desig de menjar-me la Parlàsia és golafreria, que és un pecat capital molt greu perquè implica la destrucció de l’altri... que si desitjo menjar diguem... d’una altra manera... serà luxúria, que és un pecat greu, però menys... perquè cometre’l implica donar plaer l’altri. I m’ha dit que fós conscient que la Parlàsia és un ésser únic i lluminós, partícep de l’equilibri dels oceans còsmics i terraquis. A més, ha dit que l’escata sagrada només es desenganxa en un moment molt especial... en el moment del super-mega-hiper-orgasme... (i de fons anava sentint “menaix a trois”... “menaix a troooooois”)... i a tu què t’ha dit?

    -Que per ser un ésser lluminós, la Parlàsia ha estat molt sola durant segles, milenis... que bull en desig, però no ha trobat home o animal que tingués prou nivell per seduir-la primer i sadollar aquest desig després... (i de fons anava sentint “menaix a troooois”... “menaix a trooooois”). La molt venerable, m’ha dit també que l’escata sagrada es desenganxa en el moment del super-mega-hiper-orgasme... i que amb els seus poders, experimentaré un canvi físic que m’ajudarà en el nostre desafiament.

    -Per les barbes d’Amenhotep!!! A mi m’ha dit igual!!!... i com ho farem, Ahab? – va dir el cocodril a punt de pujar al vaixell...

    -No en tinc ni idea monsenyor rèptil. El que sé es que tinc una trempada que em costa caminar...

    En el moment en que tots dos van posar un peu al vaixell, un nuvolet multicolor va aparèixer sobtadament i els va cobrir en una tenebra de colors vius (tenebra de colors vius és un oxímoron, però tal era el poder de la Venerable Gran Gamba).
    Quan el nuvolet es va esvair, al vaixell ja no hi havia un capità decrèpit i un cocodril de pell cartilaginosa... Hi havia dos homes de físic perfecte. L’un, un guapíssim capità maduret, borni, ull blau, cabell curt grisenc als laterals, cos perfecte sense un gram de greix, pell morena torrada al sol, muscles tonificats i un bultot considerable a l’entrecuix. L’altre, un mediterrani de pell canyella, ulls groc-verdosos reptilians hipnòtics, cabellera fosca ondulada, muscles contundents i... un bultot considerable a l’entrecuix.
    Amb actitud èpica, van posar en marxa el vaixell tot marcant musculatura amb els seus gestos i van navegar cap a la posta...
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    rnbonet | 14/01/2019 a les 16:32
    Proa a ponent, amb vent de llevant, menats pel vaixell, -”navega velero mío sin temor...”- els dos A.i A., ara convertits reconvertits per obra i gràcia d'un dels innombrables i innumerables poders i dons de la GGO, en dos Adonis d'allò més plaent a les fèmines, solcaven aigües envoltades de dofins, camí de l'illa on descansava la Parlàsia. I on xerrava pels colzes amb l'escolanet Tavellaseca i el seu lloro .Perquè ja sabeu, per estudis i es suposa, que el ponent era allà on el Rei Sol – perquè cal informar-vos (oh, amables lectors) que encara no s'havia inventat la guillotina ni havia tingut lloc la Revolució a França- descansava d'una jornada per deixar pas a la seua companya “madame de...” -perdó!- Lluna. Sí, sí - ho he encertat- exactament aquella que estaven mirant-se ara mateix amb cara de badocs, ulls plorosos, cor enamorat i esperit de be concupiscent, els nostres AA 'dúplex'.
    I “viento en popa a toda vela” foren arribats al lloc exacte de la gepeística informació gambera.Us ho descric: una illa com allò de més, tota rodejada de mar, amb abundant d'allò i d'això, ni menuda ni gran, una vegetació com cal, una fauna 'comme il faut”... i un turonet al bell mig des d'on podíem veure -si les circumstàncies meteorològiques ho permetien- toooota una extensió de terra, de nord a sud i d'est a oest, a més de al blavor oceànica que envoltava l'illa.
    I vets ací que, arribats, s'hi troben al lloro Macià, a punt de menjar-se tres dàtils d'una palmera. I l'intenten despistar de la vertadera ocupació i motiu que els hi porta.
    -Benvolgut animaló.... No sabem on estem, perquè estem perduts...Vuesa mercé ens faria de guia turístic en aquesta illa?
    I el lloro ocupat entre dàtil i dàtil, pensatiu, i possiblement intuint la intenció de la parella, contesta amb la veu més alta que pot emetre:
    -Conillets a amagar! Conillets a amagar!!!
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    allan lee | 16/01/2019 a les 17:27
    Tot i la xerrera, o potser a l'inrevès, a causa de l'esvalot del lloro Macià, no es va amagar ningú, més aviat els habitants de la illa van anar passant per allà, a vere què succeia. Una miiica cansats de sentir la xerrameca de la sirena bonica, qualsevol novetat seria bona per anar acabant el dia. O sigui que una familia de nadius bellament emplomallats caps i robes, en nùmero de 363, nadiu amunt nadiu avall, guapos i robustos com canelons amb beixamel, retips de plàtans, cocos i peixets arrebossats de costa, van rodejar la parella nouvinguda. Les dones, quasi totes, i força homes, van començar a rellepar-se els bigotis. Quins mossos tan ben plantats...! fins van escridassar-los
    - Xulos!
    - Per mí! Per mí!
    - Us han abandonat, reis...?
    - Jo els he vistos primer...!
    - Us adopto ja a tots dos...!
    - Bandidus! Pirates!
    - Deixeu algo pels pobres..!

    Al primer moment d'espant, els nostres A i A es van estarrufar, com un gos pelut i moll. El lloro va fugir, la gent se'ls acostava.
    L'Ahab reconvertit li diu al Assuani, veient com el rèptil ajassava positures:

    - recorda que tenim una missió.

    Però Assuani, que a la fí era un supervivent dels dinosaures, i tenia un cervellet petiiit i de sang freda, s'estremia d'emoció.

    - Però què dius? Qui necessita una sirena, que vés a saber quin gust té, si aquí hi ha tota una familia de dieta oceànica...? Mira, aquell d'allà, li brillen les greixines...i quina panxa...quin gust més extremat deu tenir...!

    A punt de ser engolits per la multitud, en el bon sentit, ja sabeu, se sent un xiscle en to agut, una veu soprano agitada, que fa deturar tothom....
  • RE: La sirena Parlàsia i el vaixell de les palmeres (relat mancomunat)
    Mena Guiga | 16/01/2019 a les 20:25
    -Ooooh, no, no, no, no-no-oh, no-no-oh, nonò nonó!

    Era la cantarella que significava STOP (que maltraduïen -o no- 'Sempre Tota Omnipresent Parlàsia') que la preciosa i graciosa sirena els enviava des de dalt la cresta d'una onada tsunàmica que ella controlava. Van saber que calia marxar amb els malgirbats tapacues tapant el desig -els nadius- i amb les inflors sota els rudimentaris tangues també colgant les ganetes-ganarres -les nadiues-.

    Llavors aquella bellesa els assenyalà en Tomeu escolanet.

    -Parlàsia és un ens xerramec a més no poder. El seu enginy conversador no caduca, no fina, no s'esgota...és a dir: no calla. Jo l'adoro. Fa dècades que ens coneixem. Jo nàufrag xicotet, ella em va salvar la solitud, que aquests indígenes no hi eren abans...no sé què d'un programa televisiu dit 'Supervivents' s'empatollen? El cas és que ens sobren i per això els foragita amb tempestes intempestives. Em passa, però, que tinc la malaltia de l'esgotament enraonaire i sort del lloro Macià que fa d'interlocutor amb la Parlàsia...

    -Aquest ocell...aquest ocell...-el pirata va saber de cop que havia estat mascota seva feia lustres i que el donava per perdut. L'havia enyorat tant, perquè havia estat un regal de la seva mare, la cuinera del vaixell qui...

    -La bestiola!

    Els dos A, en Tomeu, la Parlàsia i el lloro van girar el cap vers qui ho havia exclamat.

    Plorant amb gran sentiment, la Maüdiel·la, mare de muy buen ver del pirata, s'abraonava sobre l'ocell i l'abraçava, quasi ofegant-lo. Va emportar-se'l al vaixell i tots dos junts es van posar a comptar els testos amb palmeres com havien fet des de temps immemorials, un joc que els encisava.

    -Maüdiel·la?!

    Tomeu recuperà les forces. Aquella fèmina madura...havia estat el seu amor feia tant! Aquella trapellota que, per cantar al seu costat, es disfressava d'escolanet!

    Ella també el va reconèixer. Va desfer-se del lloro amb un petó al bec i va córrer vers el seu estimat Tomeu Tavella...no tant seca en aquell solemne moment.

    I, alhora, Parlàsia nedava vers els dos A, arribava al trencall on eren i els pessigà el cul. Un glutis a cadascú...tenien les carns tan fortes que els dits se li escaparen...Ho tornà a intentar. No obstant no era així com l'Escata Divina 'Love is ecstasy' li estava dient anímicament que es comportés...

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: