La setmana vinent segon exercici.

TOT VA SER CULPA DE LES RATES
Un relat de: montserrat vilaró berenguer
04-05-2017 - 203 Lectures - 2 comentaris
Temps de lectura: 4 minuts - Agrada a 2 relataires - Categoria: Assaig, Humor, Juvenil
Compartir:
Comentar i ValorarAfegir als preferits ImprimirNo m'agrada
I tot va ser per culpa de les rates, va dir el vell Enric amb la boina a les mans, per les maleïdes rates.
La Maria asseguda a la seva cadira havia escoltat atentament les paraules i la història que de mica en mica i de forma pausada el seu veí de casa li havia explicat. Eren les sis o set de la tarda d´un dia de Juliol inusualment fred, plujós i amb uns quants trons i llamps. Hores de passar l'estona , feia com una mitja hora que la Maria com que no tenia llum a casa seva va trucar la porta del veí per demanar si ell també estava més o menys igual.
La Maria era nouvinguda al poble casada de nou i no en sabia gaire d'històries antigues , més era una noia amable a qui li agradava escoltar als mes grans. Per això va pujar les escales al sentir la veu del vidu que li deia:
-Puja nena, puja !. Carai !!! amb la tronada ens ha deixat sense un bri de llum i pots comptar que en aquest poblet de mala mort tardaran a arreglar l'esgavell . Va seu que em faràs companyia una estona, refonoll la farem petar.!!
I tant que la van fer petar, més ben dit va xerrar el vell, la noia callada i bruna ,sols assentia o de tant en tant deixava anar una rialleta . El vell li va portar una cervesa que la noia quasi ni va tocar, mai li havia agradat. El vell en canvi la bevia a morro i amb delit,la seva cara colrada pel sol somreia de plaer.
- La Gepeta que al cel sia era bona dona, però més lletja que un pecat li deia assenyalant un retrat de casament que reposava sobre la lleixa de la llar de foc on una dona amb cara d'espant i no gaire agraciada feia costat a un Enric més jove i més prim.
- La Mundeta era una altra cosa, formosa alta rossa amb ulls blaus i la majordoma del rector de Viladergent , això si que era una dona, malaguanyada pobreta no es va casar mai, per culpa de les rates i mira que era la meva promesa.El rector de Viladergent un vell xacrós de més de noranta anys va morir molt aviat desprès de la meva visita i ella va anar de majordoma a Viladedalt amb un rector relativament jove, si no hagués sigut per les rates !!.
- Quines rates, va dir la Maria ?. Era noia callada, però el soliloqui del vell l'havia encuriosit.
- Doncs les de la rectoria de Viladergent. Com ja saps es un poblet de mala mort enmig de les muntanyes. Jo festejava amb la Mundeta i pel diumenge la vaig anar a veure, feia un dia rúfol més o menys com avui. Molt bé tot el rector ,em va donar sopar i no va voler que marxes al poble, va dir a la Mundeta que prepares l'habitació dels convidats. Recollons!!! Amb perdó xiqueta, era sota taulat i per la nit es va asserenar i tota la nit vaig sentir, "ris ras", amunt i avall, "patim patam" a la teulada inclús esgüellaven les consagrades, quina remor les remaleïdes. Al matí sense haver pogut dormir en tota la nit vaig preguntar que era aquell rebombori i el rector va dir : Son les rates ni hi han moltes, bon noi.
- La Mundeta em va dir que ella mateixa havia emmetzinat totes les rates amb panses farcides d´arsenic, i que no ni havia cap ni una, que segur era el rector que tenia una Llanterna Màgica, i feia cara d espant. Li vaig fer un peto de comiat robat i vaig marxar i no hi vaig tornar mai més.
Mira noia no se si va ser la paraula arsènic o llanterna Màgica, mes jo no estava per romanços i a l'arribar a casa li vaig escriure una carta que li deia Adéu, que millor deixar córrer tot el festeig., ara em penedeixo xiqueta, però ja va esta fet, i desprès no volia competir pas amb el rector de Viladedalt i me la vaig treure del cap. Ara estic segur que van ser per les remaleïdes rates.
Després vaig conèixer la Gepeta i saps que et dic. No vaig tenir por que mai ningú la volgués a part de mi. Era massa lletja.
- I saps que et dic noia, d'una dona que emmetzina rates amb arsenic millor estar ven lluny,no creus fadrineta ?
En aquell moment arriba l´electricitat, la Maria s´acomiada del vell i al baixar l´escala rient per sota el nas, escolta encara les paraules de l'Enric que murmura. Maleïdes rates!!!!