La “nyeques”

La (senyora) nyeques era una veïna amb força mal humor, prima i vestida de negre.

Associo també la paraula “xurriac” al seu nom, però ara ja no recordo ben bé per què.

Es deia d’ella que havent anat a Tarragona, es va comprar el diari i no sabent llegir el va agafar de l’inrevés. Una persona li ho va dir (no si he pronomfeblat bé, vull dir que li va dir això a ella) Atés el seu caråcter i intel·ligència natural, malgrat la seva manca de formació, ràpidament va respondre argumentant que qui sap llegir, tan llegeix del dret com de l’inrevès.

Ara llegint una notícia on hi apareix la paraula “nyequejar”, que no sabia que existía, me n’he recordat d’ella. Vol dir que el malnom que li van aplicar a la veïna malhumorada venia del soroll que fan els ànecs.

Podem dir ara que la “nyeques” havia renunciat a la relació social, no sabem per què i s’havia tancat en si mateixa. Un procés dual, potser, ella ja tenia unes condicions per retraure’s i des de fora res no la va ajudar.