LA LLUNA ÉS SEMPRE LA MATEIXA

És la lluna

Hola Leonard, ens expliques que tens voluntat de complir però que hi alguna cosa dins teu que defrauda; ai!, aquesta lluna que dibuixes és massa potent! i no te'n desprens, una cadena que t'hi lliga; però un cop i un altre cop, deplegues el teu art, la teva seducció per atreure-la i commous el públic, això sí: però saps que no podràs retenir-la, aquesta lluna tan potent que sempre està allà malgrat els teus esforços t'ho impedeix, Leonard..Per més que recitis com un escolar que fa bons peopòsit, tot allò de bo i de no tan bo que faries si es donés el cas, per ella. No cal que diguis més "aquí em tens", no hi ets tot! o és ella o és la lluna, Leonard; cap altre tracte no la commourà -a ella-, només a nosaltres els oidors. Salut

Si vols que jo sigui la teva lluna, noia, mira al cel, doncs no em manca cap raó per dir-te que allò ja va passar, que un home de veritat sap acceptar la seva condició sense demanar més, no he triat ser-ho malgrat ho sóc per admissió. Mirant la lluna no es va enlloc, filla meva, aparta la mirada i no hi somnïis, doncs la lluna és sempre la mateixa. Jo no em desencantaré per no tenir-te, encara que no saps qui sóc i et podria donar un amor que de debò no te'l creuries.
Leonard, amb la teva força minvant, descansa amb els amics i torna a pujar al ring, ningú et negarà els focus però no caiguis, sigues saludable, que et neguis a les condicions humanes no vol dir que un artista com tu s'hagi de perdre en ell mateix.
Leonard, persisteixes en tots.

No m’ho diu a mi però jo m’ho apropio,
no m’ho canta però jo m’ho faig meu,
em faig meves les seves estrofes avui
en l’estona d’aquesta cançó.

S’ofereix a ser allò que jo vulgui
i somnio que lluita per mi
com Sant Jordi o Quixot contra monstres irreals
cavalcant amb l’escut del amor.

Ell s'entrega i jo ho arreplego,
em commou i m’abraça els sentits,
un amor, un amant, entonant amb la veu
tan profunda que manyaga el cor.

Sóc la dona de fum, sóc la dona de boira que s’amaga en la foscor perquè la vida m’atemoreix. Vine, apropa’t, salva’m de la consciència que em fa invisible, inexistent. Dóna’m el teu oxigen. Vull una mica d’aire per respirar una mica d’aquest temps efímer. La tomba és oberta i espera aquest cos en complet silenci. La carn serà pols en el cercle que mai no s’acaba. I floriran les flors a la primavera, mentre aquesta carn es descompon sota la terra de l’univers, sota la llum que clama tots els cels. Un cop morta ja no mastegaré els teus versos ni tindré cap amor inventat de matinada. Perforaré tots els teus sentits allà on siguis, encendré la flama de l’amor mentre visquis i quan et rendeixis en el darrer moment, bressolaré el teu cos nafrat de dolor i sentiràs com t’aclapara un dolç captiveri.

Perdoneu la intromissió, no participo en el Melorepte, tan sols vull fer un advertiment als forumaires que es passin per aquest REPTE, respecte a les innovacions que s'estan proposant. Des de les que he proposat jo mateix per renovar: nom dels reptes, nick dels reptes, usuaris, contrasenyes, correus-e i contrasenyes dels correus-e de TOTS ELS REPTES EN FUNCIONAMENT, fins a la proposta d'UNAQUIMERA, per a recordar-vos a tots les NORMES i REQUISITS que des de bon principi els REPTES van adquirir i que, en alguns casos, no poso exemples, han anat degenerant en altres NORMES, que no s'ajusten a la REALITAT, LA OFERTA o la DEMANDA d'aquests REPTES (excloent la voluntat del jutge pel que fa a altres NORMES més flexibles en aquest cas).

Podeu seguir el debat en aquests enllaços que us deixo:

El batibull de noms, nicks, usuaris, contrasenyes i correus-e dels reptes, quin cacau!

Com estan les coses amb els reptes i propostes de canvi

Feliç, sóc el teu home
sota la lluna estesa,
quan els pelicans
a frec de la finestra,
en arbres on les fulles
dringuen amb so de festa,
en les nits estelades
plenes d’aire celeste.
Feliç, sóc el teu home
als llençols vaporosos
quan el brogit del mar
ens bressola sens pressa
i a la meva mà hi poses
el futur d’una estrella,
i orsem junts a una barca
que cerca l’avenir.

Feliç, sóc el teu home sota la lluna estesa,
quan els pelicans dormen a frec de la finestra,
en arbres on les fulles dringuen amb so de festa,
en les nits estelades plenes d’aire celeste.
Feliç, sóc el teu home als llençols vaporosos
quan el brogit del mar ens bressola sens pressa
i a la meva mà hi poses el futur d’una estrella,
i orsem junts a una barca que cerca l’avenir.

If you want a lover, I'll do anything you ask me to
And if you want another kind of love, I'll wear my leather mask for you

Leonard COHEN



Això és tot. Un home, una ombra, un bri de pols còsmica
Que pul·lula per abastar el temps favorable,
Un amor que s'alimenta dia rere dia amb tendresa.

Un indici, un capvespre plàcid com respirar,
Un ajut per caminar endavant malgrat l'enyor,
Un somriure que reviscola la primavera del cos.

Això és tot. Quan sento la carícia abans que arribi
A solcar la pell de delícies i de milers l'alternatives,
Quan gaudir del sol permet diferenciar la bellesa d'allò
Que és extraordinari al fons d'unes pupil·les plenes de vida.

Quan les paraules que he de pronunciar són retalls
D'un desig constant, quan córrer cap a la mar és voler
Apropar-se més aviat als llavis que arrelen els besos,
Mentre servo del món el nostre amor rere la màscara feta de tu.


d.

A Leonard Cohen



Si el riu furta color al bosc,
als salzes, als canyissars,
per copsar-ne reflexos
i l’aire roba el perfum
a la mareselva i al lilà
per posseir-ne la fragància,
el meu cor assedegat d’amor
s’arrapa com heura a tu
per abastar-te l’harmonia,
per impregnar-me de missatge;
per amarar-me de melodia.