La estimava...però no tant!

Mirava d'estimar-se més quan la malaltia picava fort, perquè l'ànima vencés al cervell.

Mena

Aquell mur l'acabaria superant: si pintava la malaltia dels colors de l'estimar seria més fàcil.

Amb un auto de xoc, criatura, enrunaria la barrera que no estimava amb la divertida malaltia de poder-s'ho passar bé.

(i tanco aportacions, que veig una barrera....ah, és la de la gana, que vol ser tombada: cal dinar!) :)

L'estimava massa per revelar-li com era de cruel la seva malaltia, i ell sempre li ho agraí amb la mirada.

Enric deia que sempre estimaria Agnès, sense importar-li la malaltia. No fou així durant els darrers mesos de vida.

Quan va sentir: “Promets estimar-la en la salut com en la malaltia fins que la mort us separi”, decidí fugir.

Estimada Rita. No és cap malaltia. Saps estimar i pots.
Estimant les barreres desapareixen i són punts de suport.

El psiquiatra li diagnosticà malaltia d’amor caduc i li receptà escriure cent vegades “ella ja no m’estima”.