Detall intervenció

Justificació i veredicte del Repte clàssic DCCXXI Secret inversemblant

Intervenció de: aleshores | 09-02-2016

He estat donant-li voltes al veredicte del repte Clàssic DCCXXI Secret inversemblant i el primer que he de dir és que el terme era difícil i que potser hagués estat millor deixar-ho en secrets i prou. El més bonic del repte potser era la paraula del títol inversemblant (molt utilitzada pels econòmetres, per cert)
Però aquesta no és la qüestió sinó el veredicte que s’ha de fer entre els concursants habituals, procurant ser el més objectiu possible (cosa que he vist que és gairebé impossible)

Del relat presentat per la Mena, he de dir que m’agrada el que explica (sovint) d’un mon domèstic que coneix a la perfecció i que descriu també molt bé, amb riquesa lèxica i conceptual. Ara bé, no aconsegueix aproximar-se al tema del secret d’una forma estructural; aquest tema hi apareix només tangencialment (si ho he entès bé)

Quant al relat de Rubba l’he trobat fet a la carrera però amb ganes de centrar-se en la qüestió. Problema: la lògica del relat, és a dir, la reflexió feta sobre la interactuació de les peces o personatges que hi fa aparèixer no està totalment acabada i deixa punts oberts, que poden ser ampliats i continuats.

Per últim, però no menys important, hi ha la treballada aportació de Deo en forma teatral la qual cosa crec que és una novetat en ell (tipogràficament molt treballada, també) Ataca un tema inversemblant, com una inseminació/concepció paranormal feta per ocells i que està en la base de la nostra educació i cultura. Crec que el registre emprat porta a considerar el relat com a humorístic (i vodevilesc) on la credulitat/incredulitat és l’element essencial.

En conseqüència (“consecuentemente!, deia el senyor x del gal! Que ara es passeja el seu ventre inflat per consells d’administració socialistes(?), alias Nadiusko, això no ve al cas, ni guarda relació amb el veredicte però se m’ha escapat perquè soc bocamoll logorreic!) veredicte és que el relat de Rubba proposa un tema més centrat en la qüestió proposada (i que ofereix possibilitats inesgotables: amics i parelles) tot i que formalment i des del punt de vist de l’acabat lògic, tindria algunes pegues.


El tema genèric és el de la comunicació entre les persones, especialment de sexe diferent. Però caldria posar l'èmfasi en aquells secrets inversemblants, que costin de creure, inesperats o que calgui acabar confessant.

La comunicació, existeix de debò? Ens podem posar en la pell dels altres? Dels altres molt diferents? Els joves i els grans poden tenir punts de contacte? Es un fet excepcional? Coneixem de debò les persones que ens envolten? La lleialtat exigeix explicar-ho tot? Hi ha secrets inconfessables?
Són preguntes orientadores”


La concurrència, si llegeix això, també pot emetre la seva opinió.


Respostes

  • Per molts anys...
    deòmises | 09/02/2016 a les 11:22
    Rubba i Mena (et al.) i, sobretot, aleshores, per aquesta elaboració comentarística tan enriquida i enriquidora.


    d.
  • Ai, estructures!
    Mena Guiga | 09/02/2016 a les 12:12
    Tot el que implica ordre i concert no se m'adequa massa. El meu ordre és un caos i no l'equilibri, el deixo ser com apareix, perquè aquí és on rau l'energia.
    I ja m'està bé, d'altra banda. O no seria jo. I està bé que no tothom entengui o interpreti igual,i àdhuc que no li agradi.
    Moltíssimes gràcies per l'elaboració dels fragmentes de comentari al relat i d'aquest megacomentari general i alhora fraccionat.

    Agrair haver compartit repte amb en Rubba i el deo.

    I a veure que proposa en Rubba. Enhorabona! (i estic d'acord amb l'aleshores que és un text massa 'condensat').

    Mena

    (fot un dia ben ventós) (segur que se m'ha endut alguna desestructura més! ;)

  • RE: Justificació i veredicte del Repte clàssic DCCXXI Secret inversemblant
    Rubba Bertanero | 11/02/2016 a les 16:07
    Tot i considerant-me un ésser bastant guiat per la lògica, haig de reconèixer que si bé, vaig emprar una part de temps en consolidar el que havia de ser la estructura del relat, no vaig emprar el mateix temps en la seva construcció. Per tant, accepto literàriament i esportivament l´apreciació d'aleshores, de que va estar fet a la carrera. Agraeixo els comentaris, que són un bon detall, i salutacions als companys de repte, dels quals també n'aprenc.

    Donat que em toca proposar vaig fent anar les neurones.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.