Detall intervenció

Jo crec que l'humiliació requereix assentiment

Intervenció de: aleshores | 10-11-2017

Per això no ens podem donar per humiliats, però sí ofesos.
Posar presó preventiva segons la ideologia del que és acusat resulta aclaridor:
Jo no he estat mai indepe però ara ja m'estic sanant.
Veure al serrat, arrepapat junt a l'Iceta, espadaler i al de la ugete, em provoca vòmits.
Però es tal la cataracta de baixeses/segon que les oblido: quan el jodio zoido parla de nens escut, ja no me'n recordo dels consellers fent tombarelles dins de la furgo, o dels guàrdies fent teatre amb moviment pèlvic: pim, pim, pim encarat a l' "ojo" del conseller "osito",...
Segueixo creient, malgrat tot això, que per a que t'humilien has d'acceptar ser víctima i això no ens ho podem permetre.


Respostes

  • Hi ha un CDR a prop teu
    Calderer | 10/11/2017 a les 10:22


    Som molts els que hem decidit que no ens humiliaran, que no trepitjaran la nostra dignitat. Poden mentir, insultar, multar i empresonar però no torçaran la nostra voluntat ni aconseguiran el nostre assntiment a les seves accions.

    Jo he participat en la fundació del Comitè de Defensa de la República (CDR La Marina). Som un grup heterogeni que representa la gran varietat del barri. Vells lluitadors psuqueros antifranquistes, liders veinals, botiguers, joves professionals, joves alternatius... La meitat de les intervencions a les assemblees en castellà, molts que no es consideren independentistes però que ja no volen estar a l'estat espanyol.

    Tot de base, sense manipulacions (molts en coneixem, sabem qui és cadascú) parlant, debatent i votant. I coordinant-nos amb els altres CDRs.

    Company, participa en el CDR que tinguis més proper. Jo ho faig, a més, perquè vull ser protagonista de la història.

    Salut i república.

    Lluís
  • Demà doncs
    allan lee | 10/11/2017 a les 11:25
    tothom a BCN, perquè quedar-se a casa o fer qualque altra cosa ja no es pot. Jo diria que sí que som víctimes d'una venjança i de l'odi, però no volem fer aquest paper, no som victimistes. Defensem una cultura, una llengua i moltes, defensem la terra i estem indignats, tristos, colpejats per la presó d'uns i l'exili d'altres. El gobierno es creu que la repressió brutal ens fa quedar a casa. Que votarem C,s o no votarem. Tenen força però visió encegada per tota la podridura que els va infectant. Que ningú que vulgui llibertat es quedi callat. Demà cridarem i cantarem ( i no trencarem cap vidre ni deixarem papers per terra ) i farem pinya de milers per dir al món que som un poble lliure i que la dignitat no ens la pot prendre ningú.

    Bueno, bon dia.
  • i a riu passat
    Galzeran (homefosc) | 12/11/2017 a les 01:01
    veient l'espasa de llum feta aquest vespre nit a Barcelona, més de tres quilòmetres de gent, enganxats els uns als altres, i amb els mòbils fent aquella riuada de llum, no pots menys que sentir una emoció vital d'orgull i per què no hi érem tots, que alguns ens hem quedat per mil coses que té la vida. Però veus i saps que no defallirà l'esperit de lluita de tanta gent adoctrinada (sic) i d'altres bajanades dites que no vull repetir. Ens creuen humiliats, fins aquells catalans que s'esgarrifen en privat, i de cara als coneguts se'n riuen de tot plegat ja que els fa vergonya reconèixer que l'han cagat, que no cal ser independentista, però que per fer caure el mal govern no es pot anar amb el lliri erràtic d'una creença estèril a la mà. La batalla es guanya lluitant en terreny obert, amb les seves lleis i a casa seva, no hi tenim res a fer. Oblida les seves lleis i surt al carrer, els bonistes ja canseu, els que us penseu que traïu nosequé, us traïu a vosaltres mateixos.
    Calderer m'has emocionat.
    Allan una abraçada preciosa!

    I els silenciosos, aixequeu el cul!

    darkman, l'home fosc.
    • RE: i a riu passat
      allan lee | 12/11/2017 a les 08:31
      Timat Obscur, vam cridar fins a esgargamellar-nos pels que no hi podieu ser- pel meu germà, rabiant a la botiga, per ma mare, per tu...- enmig d'aquella gernada- durant dues hores vam ser sardines en salsa de converses, crits i nens preciosos que aguantàven estoicament- cridant " Puidemont és/ el nostre president" i "Llibertat presos polítics", "Els carrers seran sempre nostres" ( i el pa amb tomaquet també ). Vam encendre la llum del móvil i vam conèixer gent molt maca d'allà a tocar ( a tocar literalment; quan el " Voti Voti, espanyol el qui no voti", ens vam aixafar continua i educadament els peus els uns als altres ). Et dirè que, malgrat els cants i l'"escalf" ( sisplau, que es busqui un sinònim d'aquesta paraula que es multiplica i que ens sóna a un senyor buscant al diccionari com un locu un símil de Carinyo ), estavem tristets, Es veia als ulls de tots, per més somriures i paraules, Jo m'hi sentia per dins. Tenim una pena que no ens la traiem de sobre., des de els empresonats, les calùmnies, la ingerència subcutània i verinosa del gobierno al nostre pais. Diuen 750 mil. Vergonyant, però ja no ens en sorprenem. Dos milions pel cap baix ( tres quilòmetres i derivacions de gent espatxurrada, per favor ). Bueno, però hem de seguir, oi. Tots han de tornar a casa, i no podem estar quiets fins que tornin.
      Bueno, bon dia a tothom.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: