Detall intervenció

Incògnita (o Aleatòria)

Intervenció de: deòmises | 28-10-2018

S'empolaina i es clenxina per restar a casa. No sap qui vindrà avui ni si serà avui quan s'esdevingui la trobada, però aquest és el punt excitant del joc que s'han empescat des que es van conèixer. Sense dates concretes, sense cites prèvies. Sols una trucada i l'espera. Sols un cop de telèfon i la incògnita. L'enigma és un cuc que li rosega les entranyes i l'impacienta en certa manera. Deu tractar-se del ròssec d'un sentiment ancestral encara al fons del seu esperit, cosa que intenta esborrar del tot fins a fer-lo desaparèixer del seu tarannà.

S'esguarda de nou al mirall; el seu aspecte és impecable, la flaire que desprèn, magnífica. Sembla un Dom Joan a la recerca d'una nova conquesta, d'una donzella per desflorar. Tot i que la carn que pugui tastar ja haurà estat masegada, lacerada, envaïda, i el seu esguard haurà fitat d'altres pupil·les i els seus capcirons hauran resseguit pells humides similars a la xardor dels seus porus. Es recol·loca el cinturó perquè la sivella quedi en perfecte equilibri amb el conjunt. Els pantalons combinen amb l'americana; els mitjons, amb la camisa. Opta per no dur llaç o corbata, que seria tenyir de galanteria i de solemnitat l'encontre, recular en el temps cap a paradigmes amorosos ja obsolets i decadents.

Allisa la funda del sofà abans de seure-hi, inspecciona la sala d'estar d'una ullada ràpida però efectiva. Cap volva de pols, ni un borrissol perdut per qualsevol racó impensable. Si avui li donés per aparèixer la maniàtica de la neteja, tot s'aniria en orris. Si, per contra, fos l'okupa o la kumbaià, seria fàcil transformar aquella bassa d'oli en un maremàgnum en un tres i no res i, de sobte, embullar-se la clenxa perfecta i arrencar-se un botó qualsevol de la camisa i treure's l'americana i deixar-la caure per terra... Tot per satisfer l'altra persona. I assolir la satisfacció també ell. Entre uns braços aliens o ja coneguts, entortolligant una llengua estranya o familiar a la seva llengua àvida del contacte físic.

Repassa la premsa del dia amb quatre moviments de la mà, que llisca per la pantalla tàctil amb perícia. L'últim model de la tecnologia punta que alterna amb els diaris tradicionals, de paper, que entafora al fons d'un calaix perquè no siguin massa visibles. Arreplega indicis i dades i notícies diverses, les memoritza i les emmagatzema per a un futur immediat, a mitjà o a llarg termini. Per si és la tecnòmana, la lletraferida o la hipster qui treu el nas avui o demà o el dia que li passi pel cap. I segons quines siguin les seves prioritats, ell haurà de trampejar la conversa cap a un camp o cap a un altre. Serà feixuc si s'associen la nimfòmana i la pubilla, només pel plaer de complicar les coses. O tal volta aparegui la mestressa de casa amb certs acabats de punkie i de yuki —Young Urban Kreative International—, alhora.

Des que va començar aquest capriciós entreteniment que s'ha cuirassat el cor, per protegir-lo de les possibles ferides d'aquest pacte bel·ligerant i amorós, un blindatge per a la passió aleatòria. Són els efectes secundaris d'aquesta diversió que els augmenta el desig i la libido, aquest joc que anomenen Random A(r)mo(u)r.


d.


Respostes

  • La Gubre i en Lògan
    Tanganika | 26/10/2018 a les 22:02
    -Ho entes o vols que et dibuixi un mapa?-ella esclatà, fent cara de pomes agres.

    -Sí, ja estem, hem acabat, d'acord- i ell es girà per marxar ensenyant el cul, que tenia forma de poma rosegada una mica pel cuc d'una vacuna en els temps en què els metges no miraven prim ni gras.

    Semblava mentida que aquell espantall secall a qui havia entregat tanta tendresa i, què coi, tanta canya cardamentosa, l'engegés d'aquella manera. Havien compartit hores llarguíssimes de converses parlant i no parlant. S'havien guiat i transportat amb el cor i sense cap licor que no fos la deu de l'ànima. Aquella cara xuclada i pigada, les dents de fumadora fastigosetes que ell, contràriament, adorà netejant-les amb saliva barrejada amb oli d'ametlles, li estava dient que prou de relació? Finar aquella tremolosa i com vergonyosa estranyesa de l'entrega autèntica, de la fusió més enllà, del reconèixer's? Li havia xuclat l'entrada de la cova del bé i del mal, com ella acabava dient, rient i tot seguint tossint, i el tabac continuaria d'amant també, res a fer. Li havia llepat la mirada, li havia envernissat d'un nou color les pupil·les que començaven l'aigualiment de l'edat postmadura. Ho havia fet, ho havien gaudit...o no?

    Li ho estava dient, no eren pas pensaments.

    -T'has begut l'enteniment, no vagis més enllà. Tot cansa i tot distreu. Fes via a tirar, que m'haig de vestir per a la sessió poèmica.

    Anava de rapsoda, la quasi jubilada professora de secundària. La musculatura començava a penjar-li i no ho acceptava, tot i que no feia res físic per aturar-ho llevat del sexe. Però l'esgotava, ella preferia admiració honorífica. Allò començava a excitar-la més i més. Quan li ho va fer saber, 'l'amor fina, com una mandarina un cop pelada i gola avall empassada'...ell va fer veure que esdevenia sentimental i plorava per la fruita massacrada.

    -Logan, em fas riure!- reaccionà la Gubre.

    -Lúgubre, uuuuuh!-continuà el quasi setantè d'aspecte de vuitantè jovenet.

    -Eslògan per a tu, Logan: "Fibla't i fibra't l'existència'. M'ha quedat brodat.

    -Blondat, com les teves teles amb transparències, estimadaaa!

    Quan van entrar a la sala, agafant-la ell per la cintura, els dos radiants de goig, la majoria de gent avorrida allà congregada va sentir enveja d'una relació tan seriosa i tan tonta que...evidentment no va fer massa cas a la lectura dels versos pocs clars -que ella trobava elaborats amb graciosa precisió- de la Gubre. Anava recitant i aturant-se fent amb la sota-barbeta flàccida un 'sí, sí, m'enteneu', com qui vol fer seguir una bèstia de càrrega (pobreta) rere una pastanaga.

    En Logan va aplaudir. Perquè era ella, aquell ridícul formava part d'ella. L'estimava.


    TGNK
  • Incògnita (o Aleatòria)
    deòmises | 28/10/2018 a les 12:43
    S'empolaina i es clenxina per restar a casa. No sap qui vindrà avui ni si serà avui quan s'esdevingui la trobada, però aquest és el punt excitant del joc que s'han empescat des que es van conèixer. Sense dates concretes, sense cites prèvies. Sols una trucada i l'espera. Sols un cop de telèfon i la incògnita. L'enigma és un cuc que li rosega les entranyes i l'impacienta en certa manera. Deu tractar-se del ròssec d'un sentiment ancestral encara al fons del seu esperit, cosa que intenta esborrar del tot fins a fer-lo desaparèixer del seu tarannà.

    S'esguarda de nou al mirall; el seu aspecte és impecable, la flaire que desprèn, magnífica. Sembla un Dom Joan a la recerca d'una nova conquesta, d'una donzella per desflorar. Tot i que la carn que pugui tastar ja haurà estat masegada, lacerada, envaïda, i el seu esguard haurà fitat d'altres pupil·les i els seus capcirons hauran resseguit pells humides similars a la xardor dels seus porus. Es recol·loca el cinturó perquè la sivella quedi en perfecte equilibri amb el conjunt. Els pantalons combinen amb l'americana; els mitjons, amb la camisa. Opta per no dur llaç o corbata, que seria tenyir de galanteria i de solemnitat l'encontre, recular en el temps cap a paradigmes amorosos ja obsolets i decadents.

    Allisa la funda del sofà abans de seure-hi, inspecciona la sala d'estar d'una ullada ràpida però efectiva. Cap volva de pols, ni un borrissol perdut per qualsevol racó impensable. Si avui li donés per aparèixer la maniàtica de la neteja, tot s'aniria en orris. Si, per contra, fos l'okupa o la kumbaià, seria fàcil transformar aquella bassa d'oli en un maremàgnum en un tres i no res i, de sobte, embullar-se la clenxa perfecta i arrencar-se un botó qualsevol de la camisa i treure's l'americana i deixar-la caure per terra... Tot per satisfer l'altra persona. I assolir la satisfacció també ell. Entre uns braços aliens o ja coneguts, entortolligant una llengua estranya o familiar a la seva llengua àvida del contacte físic.

    Repassa la premsa del dia amb quatre moviments de la mà, que llisca per la pantalla tàctil amb perícia. L'últim model de la tecnologia punta que alterna amb els diaris tradicionals, de paper, que entafora al fons d'un calaix perquè no siguin massa visibles. Arreplega indicis i dades i notícies diverses, les memoritza i les emmagatzema per a un futur immediat, a mitjà o a llarg termini. Per si és la tecnòmana, la lletraferida o la hipster qui treu el nas avui o demà o el dia que li passi pel cap. I segons quines siguin les seves prioritats, ell haurà de trampejar la conversa cap a un camp o cap a un altre. Serà feixuc si s'associen la nimfòmana i la pubilla, només pel plaer de complicar les coses. O tal volta aparegui la mestressa de casa amb certs acabats de punkie i de yuki —Young Urban Kreative International—, alhora.

    Des que va començar aquest capriciós entreteniment que s'ha cuirassat el cor, per protegir-lo de les possibles ferides d'aquest pacte bel·ligerant i amorós, un blindatge per a la passió aleatòria. Són els efectes secundaris d'aquesta diversió que els augmenta el desig i la libido, aquest joc que anomenen Random A(r)mo(u)r.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: