Ímpetu (o Fílies)

En tenir-la a frec de llavis, el bes és previsible i esperat. Ja fa temps que m'abrasa una escalfor que no és res més que la influència del pleniluni, des del moment de veure-la. Però és tangible i irrefrenable aquest sentiment incendiari que em descontrola els ànims i els membres. Les neurones també, no fa falta dir-ho. Cal saciar aquesta fam, sense pensar en les conseqüències posteriors. Sona a carnalitat i així és, ho reconec. Cap paraula amb un bri de romanticisme; banalitat extrema, deplorable. I el meu prec és que no se'm vegi el llautó d'un desig embogit, d'unes fílies provocades tal volta per aquest dejú forçós...

M'hi fixo un cop més, en clavar-li els ulls al fons de les pupil·les: la seva bellesa rau també dins seu, no només en l'embolcall perfecte i impol·lut. Corbes d'infart amb l'alquímia de converses que se sustenten en el fons i en la forma, des de parlar de tàctiques futbolístiques del trident blaugrana al sistema de reproducció de l'escolopendra. En escoltar per primera vegada aquest nom, vaig haver de dissimular la cara d'estranyesa; en cercar-lo a la viquipèdia i comprovar que era un simple cent-peus, la cara de gamarús devia ser exagerada...

En tenir-la a flor de pell, el batec del cor anuncia el meu grau d'excitació, junt amb l'excedent de transpiració, que em xopa la roba i em perleja el front, les aixelles, l'entrecuix. Cremo, i temo que, en fer-li la primera carícia, allò que sembla desembocar en un tu i jo esdevingui un tu o jo abans d'hora. L'escenari no és l'idoni. El temps limitat tampoc. Xiuxiuejo el seu nom en un so tan lleu que el silenci que emplena l'estança no arriba a trencar-se. La nit ens envolta i ens protegeix. Gaudiré de la complicitat nocturna abans que l'alba endegui un nou dia i la perdi per sempre després d'haver-nos acomiadat.

M'hi abalanço i beso el seu coll lívid, pàl·lid, balb. Posseiré el seu cos amb l'ímpetu de l'amant empès per la demència de la desesperació i del final. I demà reprimiré el plor causat per la seva pèrdua, tot i rebre els elogis pel resultat que he aconseguit en reconstruir-li els trets del rostre i en realçar-li la formositat de les galtes tot vivificant-li els colors. Rere les llàgrimes amagaré la cobejança calmada i el descobriment de la fruïció per la carn anhelada, inclús quan la vida li ha estat presa abans d'hora, mentre veig com el seu taüt és introduït dins del nínxol que li correspon.



d.