Detall intervenció

Identitats

Intervenció de: DoctorWho | 12-09-2005


Tot és fosc. No sé on sóc en aquest moment. Sento sorolls de tempesta... bé!, feia dies que no plovia. Per què no puc obrir els ulls? Tinc una sensació estranya, com si em trobés tancat dins d’un taüt. No!, no pot ser.. deu ser un mal son. Per què no em puc moure? M’estic començant a posar nerviós i ja em venen les suors fredes prèvies a l’atac d’angoixa. No puc continuar així, em gasto massa cuartos pagant a aquell argentí finolis que em fa de psiquatra. Prou Joan, tranquil·litzat!.... Mira, ara sembla que entra una mica de llum... no sé d’on ve!, segueixo sense veure res, m’he quedat encegat. Tant és!. Ara em trobo millor, molt millor... noto tantes coses, mmmm... uns dits suaus que m’acaronen, ara amunt, ara avall, una lleugera pressió...mmm fantàstic!

...

- T’agrada aquest bolígraf que m’ha regalat el meu pare? És de disseny, val un dineral!. Mira, agafa’l ... té una línia molt estilitzada. El proper relat l’escriuré amb ell. A veure si redreço una mica la meva trajectòria professional... tinc tantes despeses ara!. Ha! avui he tingut un somni molt curiós: he somiat que era un bolígraf, amb la capsa i tot!


Respostes

  • Psicoanàlisi
    pivotatomic | 12/09/2005 a les 09:00

    -Doctor, a vegades tinc dubtes.
    -Expliqui's
    -Doncs... no sé... Dubtes. Com aquesta nit, per exemple. He tornat a somiar...
    -En què?
    -Jo era al Despatx Oval. Tenia un bolígraf a les mans i havia de signar dos papers: un decret per convertir Alaska en un centre comercial gegant, amb bolera, multicines, Mc Donald's, discoteques i un hiper, o una fotesa que es deia protocol de Kioto. Tot just acabava d'urbanitzar, quan ha entrat en Donald i m'ha dit, tot rient, que quina gràcia!, que la trajectòria d'un Tomahawk s'havia desviat i havia caigut sobre una escola a l'Irak. I que hi havia 40 morts, però, uf!, cap d'americà, tu! Encara rèiem quan la Condy ha trucat per avisar que una tempesta de nassos ens portaria problemes al sud. Però com que detesto el jazz, a mi m'agrada el country, he decidit no fer res. Ella s'ha mostrat d'acord però m'ha previngut: "segur que hi haurà un grapat de finolis que ens tocaran les pilotes amb això!". Allò m'ha fet pensar, però llavors m'ha vingut el mal de cap i m'he despertat. Vostè com ho veu?
    -Tranquil. El somni és fàcilment interpretable. El bolígraf simbolitza el poder que el poble americà, en la seva saviesa li ha atorgat. Res del que faci amb ell estarà malament. La trajectòria del míssil, és la justa ira d'Amèrica contra els seus diabòlics enemics. La tempesta, simbolitza la seva croada per netejar Amèrica de negres, indigents i altres indesitjables. I els finolis, els fariseus amb els que fins i tot Crist va haver d'enfrontar-se. No s'amoïni, senyor president. Segueixi endavant i que no li tremoli el pols.
    -Gràcies, doctor Chaney. Sempre em sento millor després de parlar amb vostè.

    • Identitats
      DoctorWho | 12/09/2005 a les 09:29

      Tot és fosc. No sé on sóc en aquest moment. Sento sorolls de tempesta... bé!, feia dies que no plovia. Per què no puc obrir els ulls? Tinc una sensació estranya, com si em trobés tancat dins d’un taüt. No!, no pot ser.. deu ser un mal son. Per què no em puc moure? M’estic començant a posar nerviós i ja em venen les suors fredes prèvies a l’atac d’angoixa. No puc continuar així, em gasto massa cuartos pagant a aquell argentí finolis que em fa de psiquatra. Prou Joan, tranquil·litzat!.... Mira, ara sembla que entra una mica de llum... no sé d’on ve!, segueixo sense veure res, m’he quedat encegat. Tant és!. Ara em trobo millor, molt millor... noto tantes coses, mmmm... uns dits suaus que m’acaronen, ara amunt, ara avall, una lleugera pressió...mmm fantàstic!

      ...

      - T’agrada aquest bolígraf que m’ha regalat el meu pare? És de disseny, val un dineral!. Mira, agafa’l ... té una línia molt estilitzada. El proper relat l’escriuré amb ell. A veure si redreço una mica la meva trajectòria professional... tinc tantes despeses ara!. Ha! avui he tingut un somni molt curiós: he somiat que era un bolígraf, amb la capsa i tot!

  • I have a dream
    Biel Martí | 12/09/2005 a les 12:25

    Així començà el discurs de Martin Luther King, a Washington, el 28 d’agost de 1963. La multitud aplaudia fervorosa mentre jo, finolis de mena, procurava que ningú m’enganxés la suor de les seves aixelles. Cronista de la política nord-americana, havia pensat al rebre l’encàrrec que la meva trajectòria professional rebria un impuls meteòric cobrint aquell acte, però ara començava a repetir-me’n. Milers de persones cridant i aclamant el brillant líder negre. Va ser just després d’aquella frase, quan se’m va caure el bolígraf i, com que no en tenia cap més per escriure la crònica, vaig agafar aire disposat a enfonsar-me en la tempesta de peus i sabates. Va ser xutat, trepitjat, se li va enganxar un xiclet i va fer una carrera de ben bé deu o dotze metres fins aturar-se als peus d’un home amb un elegant uniforme. Amablement, s’ajupí i me l’acostà. Es presentà com a James Earl Ray. Varem acabar de seguir el discurs junts i mantinguérem una agradable conversa.
    El 4 d’abril de 1968 l’acusaren de l’assassinat de King. Vaig ser encarregat de cobrir la noticia. Es declarà culpable, però a presó defensà la seva innocència. El seu somni, i el de King, s’havien acabat.

  • Et mataré, i punt.
    marc (joan petit) | 12/09/2005 a les 13:17

    La metgessa m'ho va dir l'altre dia: "Dorm sempre amb una llibreteta (és una finolis de merda, la tia aquesta! Si no em cura, la mato!) i un bolígraf a la tauleta de nit. D'aquesta manera, just en el moment de despertar-te, podràs escriure el somni que tens al cap."

    Porto molts mesos llevant-me a les cinc del matí amb el mateix somni, i cada vegada em llevo més angoixat. El fet d'anar a dormir es va convertint, cada vegada més, en un malson per si sol. Mai trobo el moment de fer-ho, i l'insomni va guanyant espai. Dubto molt que la imbècil de la doctora, la llibreteta de merda, i el boli, em curin tota aquesta tempesta interior que es va creant al meu interior. Quan exploti, esquitxaré, i molt.

    A més, què hi té a veure, la meva trajectòria professional i el penediment de l'inconscient, amb tot això?

    Sóc un assassí a sou! Un tipus dur, que mata sense immutar-se. Porto més de 200 morts al currículum! I cap prova en contra. No em puc permetre que el somni d'un nen somrient m'entendreixi el cor.

  • El decret.
    boigboig | 12/09/2005 a les 15:53

    -Avui he tingut un somni molt estrany-va dir mentre es preparava un entrepà de xoriço-.Somiava que davant meu tenia un decret per signar que prohibia l'ensenyament del català a totes les escoles de la comunitat autònoma. Ja m'imaginava els nens tots parlant la llengua estimada dels avantpassats, recuperant l'antic esplendor del imperi!
    -I què passava?-va preguntar l'Ana mentre és menjava un cereals de fibra.
    -Que el finolis del Mariano em prenia el bolígraf, i em deia «que estàs boig? que no veus la tempesta política que provocaràs a la capital?». I tornava a dir-me allò de que si és anticonstitucional, i que si ja hauríem d'estar satisfets amb dues hores obligatòries de castellà a la setmana…
    -Ai, Jose Mari, quan et faràs a l'idea que no hi ha res a fer? No podem lluitar contra una llengua que és el vehicle de cultura internacional, i a més a Barcelona tenen tots els diners i són el motor de l'estat català. I clar, no voldràs que el rei Josep Lluís I s'enfadi i no ens convidi més al palau de la Generalitat, oi?

  • L'últim exemplar
    Bruixot | 12/09/2005 a les 16:13

    Avui he tingut un somni. Era l'any 2120 i estava en una biblioteca immensa, plena de llibres de dalt a baix. Un bibliotecari finolis carregava un carretó per entre els passadissos i anava posant-hi els llibres que ja no volien, resseguint una llarga llista i tatxant-los amb un bolígraf a mesura que els anava recollint. De sobte es parava davant d'una prestatgeria i treia l'últim exemplar existent de les meves obres completes, tota la meva trajectòria literària en un sol volum. Una tempesta de llamps i trons a l'exterior feia ressonar les parets i l'il·luminava amb breus flaixos.
    Ell obria el llibre, fullejava sense esma algunes pàgines plenes de frases trencades i esmicolades i dubtava si llençar-lo dins el carretó que anava al crematori.
    En el moment en que em despertava, suat de dalt a baix, he vist com el llibre queia lentament dins del carretó. Al fons s'entreveia, entre d'altres, l'aclamada novel·la «Les raons trigonomètriques» del enigmàtic i misteriós Qwark, rebregada i plena de pols…

    • RE: REPTE XII-Premonició
      Josep Bonnín Segura | 12/09/2005 a les 20:53

      Si, jo he tingut un somni i ha estat premonitori.
      He obert la llum que es trobava sobre la tauleta de nit, he agafat a les palpentes un bolígraf, l'he escrit.
      Em veia al mig del carrer traient guspires dels dits. Els meus ulls brillaven com a faroles i amb la meva mà encenia una bombeta.
      La meva trajectòria professional fou un desastre. Molts dels meus caps foren persones finolis, superficials, el que avui és diria "uns pijos". Menys un. L'únic que em donà suport.
      El meu primer projecte fou molt agosarat : Provocar tempestes als llocs on la sequera els fa inhabitables.
      Des d'un globus i mitjançant un artefacte de la meva invenció, crear unes turbulències que formaven núvols sobrecarregats elèctricament .La ionització era negativa: únicament calia provocar un contraxoc amb una carga positiva. I esclatar la tempesta.
      El dia de la prova, el primer llampec assolar un poblat, el segons cremar la tenda des d'on els possibles compradors comtemplaven la demostració. El tercer pegar directament al globus. Pus mai vaig èsser escoltat als cercles cientìfics.
      A resultes del llampec ara faig un espectacle al carrer. Mentre surten guspires dels meus dits amb l'altra mà encenc una bombeta.

  • RE: El Repte XII
    nani | 12/09/2005 a les 21:56

    Assegut en una terrassa, compartia unes cerveses amb uns amics. Parlàven alemany, i com que d'alemany no en sé, estava atrafegat lleginy els subtítols. Un d'ells ha citat a Nietzsche "Déu ha mort". Llavors el cel s'ha enfosquit. La pluja ha esdevingut tempesta i les gotes d'aigues, bolígrafs assassins de punta enverinada. Al final del carrer s'ha il·luminat una sil·lueta immune a la pluja de bolígrafs assassins -desviaven la seva trajectòria per no impactar-la-, una silutea de persona humana, vegetariana i amb bigotis de gat. Ha dit, en postura de superheroi: "Jo sóc Déu". M'he despertat tot suat.

    -El seu cas és molt clar. Té pànic davant de l'alçament Nazi. M'explicaré: la silueta era Hitler, ridiculitzant-ne el bigoti; els bolígrafs assassins simbolitzen la il·lustració, causa del nazisme; la cervesa és el malestar dels ciutadans.

    -Vaja! Veu que bé que l'hagi vingut a veure, doctir? Em pensava que tindria a veure amb la meva dona, que s'entén amb un alemany, que és vegetariana i també molt finolis, sap? A més, ahir va deixar-me al llit el meu gat mort d'una apunyalada de bolígraf. Va al·legar defensa pròpia quan el gat li intentava llepar un peu. Sempre em tranquilitza, doctor.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: