I la lletra...

I'll stand by you

Per què la vida ha de tractar-nos a cops de mall
I ens aclapara amb l'ombra clara de la tristesa,
Aquesta nostàlgia que ens llasta el dia i pesa
Un milió de tones, i ens arrossega pendent avall?

Per què no pot oblidar-se amb l'alquímia d'un ball
O amb uns llavis suspicaços, amb la fe de qui resa,
Silent, a un Déu, que provoca el fastig del badall?

Per què la vida ha d'obrir-nos les venes, i el mal
Ha de perpetuar-se després de l'hemorràgia,
I no serveix ni artifici ni truc perquè la màgia
Ha estat sembrada en un camp erm, ple de sal?

Per què no pot avançar enllà, i guarir com cal
Aquesta ferida que resta oberta i, presagi a
Presagi, em diu que no he de deixar el camí ral?


d.

Lluny del desig, del captiveri esclau
que representa estimar sense raó,
sense poder fer-hi res per foragitar
l'emoció tremolosa de la seva veu,
o la mirada en silenci, que brama
tot un altre món desconegut, endins;

Introspectiu, solitari, absent,
sense plor ni sal a la llàgrima
que lluita per ser, per esdevenir,
per lliscar galta avall i poder guarir
tots els dolors antics que el bateguen.