i a més a més

Estic content que t'hagi agradat; m'hi he esforçat molt, segurament no puc escriure res gaire millor, i , he de confessar que com que et conec una mica , he fet el conte amb l'objectiu de que fos del teu gust . Salutacions.

Hola. Lamente haver-te donat tanta feina, però m'explique: tot el relat és un monòleg que originalment he redactat en cursiva i les paraules entre parèntesi estan per situar els personatges: ella/la dona del fill de la 'bruixa', i la xiqueta.
El que ocorre és que no m'aclarisc amb els tags, no sé fer-los servir correctament. També m'he atrevit a deixar el personatge que parla (ella/la dona) expressar-se tal i com jo sentia: el final explicaria el principi, la riuada es mesclaria amb l'experiència del sanatori… Després, ací no hi ha golfes, i per això he volgut que elles (les golfes) foren, en el meu relat, un refugi per als enamorats, també en els moments més crítics; és per això que trobaràs les golfes en la tenda i també en cada espai que acull els amants, i tanmateix quan cadascú fa de refugi de l'altre. Sembla que no ho he sabut transmetre i ho sent, però espere poder escriure en el futur alguna cosa que t'agrade. Ha estat un plaer participar. Moltes gràcies pel comentari.

Sí que hi ha hagut feina! Moltes gràcies i esperem el nou repte de la Mena.

gràcies pels comentaris i per la feinada de mirar d'entendre mons que no et són propis, i que a sobre t'agradin!

Li dono masses voltes a aquest tema de la mort, i potser algun dia hauré de canviar la meva temàtica, potser a la propera.

Gràcies Allan/Sílvia!!!