GUANYADORA DLE REPTE CLÀSSIC DXXVII: PEDRA DE TOC sota el tema de "Les Bones Companyies"

GUANYADORA DEL REPTE CLÀSSIC DXXVII: LES BONES COMPANYIES, Meeeeeeeeeeena!!!!!!!

Feliiiiiiiiiicitacions per un text de ritme musical i estones al pati i a la fresca. Per acompanyar les tardes amb bona companyia i galetes maria!!! hehehehe Aaaah això sí, i una bona til•la, que ara ve el fred i qui té recer té bona feina al teler.


COMENTARIA DE PEDRA DE TOC:

M’encanta com escrius, Mena!!!
Dit això, penso que descrius els personatges i els fas viure d’una manera natural, divertida, simpàtica i personal. Es nota que tens veu pròpia i que potencies la imaginació i te l’emportes cada dia amb tu, com si et posessis un jersei, ara que ve l’hivern.
La història té uns temps marcats: és fàcil de llegir per al lector. S’entén aquesta amistat d’edats diferents, les vergonyes que hi habiten de portes enfora, el safareig de la gent del poble i com tot aquesta boira fa distanciar els amics. Malgrat això, el sentit de l’amistat d’entre els dos personatges perdura més enllà del temps i de l’espai, com les amistats forjades amb paciència i complicitat.
Malgrat que t’allargues amb la descripció del dimoni i en fas una descripció excel•lent, em fa l’efecte que arriba molt d’hora en la lectura. Ara bé, t’he de dir que la descripció del dimoni és entranyable, gràfica – veus el masclet i al dimoni de “cua llarga i giragonsaire ben marejadora”-, ben divertit l’apunt i la descripció és riquíssima lèxicament.
Ortogràficament falta un accent a “seguíem” que penso que t’hauràs deixat al teclejar i, quan dius, “vinga fer-li fotos” jo li posaria una “a”, oi?
Vaig gaudir molt de la primera lectura i de les relectures (més precipitades). L’accepció primera del diccionari –que desconec si has creat tu- és sensacional. D’altra banda, al llarg del text, em submergeixo en la lectura i visualitzo les escenes del noi jove, bohemi i magnètic, que prepara “l’hora del conte” i la mare, potser desesperada amb els seus fills, a qui la tecnologia els encanta, i, potser, en canvi, captivada amb el valor que li dóna el seu amic a la lectura, la paraula i el conte. Com que ella és escriptora de contes, coincideixen quant a aficions i aquesta entesa es deixa entrelluir en la lectura.
Final trobat i ben travat. Història bella i molt vital aquesta PEDRA DE TOC.