Detall intervenció

Gràcies, iong txon!

Intervenció de: ondina | 25-06-2014

Respostes

  • Nàufrags
    magalo | 22/06/2014 a les 00:28

    Un mar colèric
    provocant el naufragi
    del vaixell feble
  • D'ulls closos que senten
    besllum | 22/06/2014 a les 01:17

    Voldria escriure el naufragi dels teus ulls,
    que sempre han temut, que sempre han perdut,
    petites derrotes que el temps ha bastit amb calma
    però, encara no saps que perdre és sobreviure?

    Tu, que suportes un amor desesperat
    en un cos massa limitat per no llençar-ne
    cap engruna. Que no es perdi ni un bri
    d'allò que t'habita en la solitud que ets.

    Heroi de tendresa, de naufragi, de llum
    que s'apaivaga, d'ulls closos que senten,
    supervivent que respires aquest aire,
    mentre jo aleno la saba dels teus morts.


  • Recomençar
    iong txon | 25/06/2014 a les 20:11
    Queda la vida
    entremig d'una nau
    desballestada
  • Tot passa
    helenabonals | 27/06/2014 a les 11:09

    Has naufragat
    més d'un cop a la vida,
    però ara ets ploma.
    La teva fortalesa
    t'ha fet arribar a salv.
  • Taurons
    diamant | 27/06/2014 a les 14:42


    S’enfonsa el vaixell
    d’un cop, amb un xiscle,
    tenebra de l’aigua
    que embat com gegant.
    S’ofeguen sens treva
    els homes que singlen
    dins de la carcassa,
    en la mar glacial.
    Els cossos flotants
    mossegats pels peixos,
    ja no són humans,
    esqueixats de ple
    dins el roig vertigen
    de la sang més fresca
    en la qual es barallen
    taurons violents.
  • Sàpigues l'èxode (o Notícies nàufragues)
    deòmises | 27/06/2014 a les 17:02
    Tanmateix, entre els taulons escampats a la platja,
    En el desordre capriciós engendrat per les onades,
    Crèiem sentir la flaire familiar de la llar, endebades,
    La seva confortable calma, barrejada amb el paisatge.

    Sèiem, emmudits, amb el silenci hermètic, necessari,
    Desprès arran dels plors i dels crits i del rebombori
    I del torb, després de l'èxode, com orfes en el desori
    De cercar unes mans maternes allà on regna el desvari.

    I solament esperàvem, com qui reconeix l'esperança,
    La clara silueta tènue d'una vela en l'horitzó, dibuixada
    Amb traços tan clars com imperfectes al fons de la mirada
    Del guaita, en anunciar la notícia, inclús abans del drama.

    Tot i així, els nostres ànims eren dèbils com una flama
    Encesa al bell mig de l'huracà, rebecs de tanta recança.



    d.

  • Fill del patiment
    rautortor | 27/06/2014 a les 19:16
    No és la primera vegada
    que pateixo aquest naufragi.
    Hi sóc addicte, és cosa del destí.

    Qualsevol cop de vent,
    no cal que sigui galerna,
    m’empeny mar endins, sense nord.

    Sóc fill del patiment,
    perseguit tothora pel fat rigorós,
    sempre faig cap a la platja, perdut i nu.

    Temo el futur i el present,
    nàufrag perpetu abocat al sotsobre,
    lluny de la pàtria per obra i gràcia dels déus.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.