GRÀCIES DE TOT COR, RELATAIRES!!!

Ahir, la"Llibre"em vaportarel vostre GRAN SECRET fins l'Escala.Un Dvd màgic en el que vaig reviure tot l'encís de la presentació de Tensant el vers...No vinc massa per aquí, el temps que tinc és curt i passo més pel face. Allà us he dedicat quatre paraules encara massa emocionades i mal trobades.Us les penjo aquípels que no connecteu al face, perquè aquests quatremots mal escrits porten adjuntat tot el meu agraïmentmés sincer per tots i cadascun de vosaltres. A TOOOOOOOTS, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER HAVER FET REALITAT UN SOMNI.... Us podeu sentir una mica reis mags...per a mi ho sou. Mil petons.


Us voldria dir moltes coses, us ho voldria donar tot, però la màgia d'ahir m'ha quedat tatuada al cor i encara no sóc capaç de treure-ho en forma de mots. El que sí que us vull dir és que em vau emocionar moltíssim... Tot va ser mooolt especial.
Jo no tenia un dia bo i vam decidir que a la tarda miraríem el video, que jo en principi, creia que era,tan sols, la meva presentació. Vaig al.lucinar veure la Sílvia carregada amb un lector de Dvd (Sergi, encara no hem parlat tu i jo...però si cada cop que creus que t'has de fer perdonar em fas un regal així....hehehehehehe...Ja saps que és broma. Gràcies per això i per tant i tant).
Total,que per problemes de connexió vam instal.lar la birgueria d'aparell en la meva antiga habitació (testimoni de moltes nits i dies de dolor).La veritat és que semblava el "camarote de los Hnos. Max": els meus pares i jo al llit, la pobra Sílvia per terra, el conill a la gàbia i en Duc es va anar acostant a tots fins que va acabar a sobre meu. El piano dela Núria el va hipnotitzar. L'Alejandro ha fet un treball acuradíssim digne dels millors professionals del cinema. En color sípia i música de la Núria grava tota la Biblioteca El Vapor vell, a quatre passes de casa, al meu Sants de tota la vida...Preciós!!! I després aquella taula plena d'amics (Manel, estava guapíssima de negre i és un honor haver estat substituïda pel teu ordinador, va fer molt més goig que jo).La Sílvia va estar esplèndia, l'Empar magnífica i el Jaume superb... Vaig viure (i ho faré moltes més vegades cada minut), vaig reconèixer les vostres cares, la presentació per primera vegada sonava i es veia meravellosament gràcies al Dvd, vaig conèixer als Brau i veure el Ferran d'Armengol i tota la feina que li van organitzar i llavors....quan ja ens aixecàvem...arriba la sorpresa...les paraules dela Sílvia (per cert, abans me'n va robar unes d'un mail escrites a raig...quina vergonya!!!...Aquesta jefa està en tot, la CIA al seu costat...pa sucat amb oli) Com us anava dient, la Sílvia anuncia que s'està gravant, que és un secret (CARAM SI EN SOU TOOOOTS DE BONS GUARDANT SECRETS!!!!) i que em podíeu deixar el vostre missatge... Uffff!!! Cada cara, cada mot, cada gest era un crit d'emoció...

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIESI MILIONS DE COPS MÉS GRÀCIES... PER MÉS QUE US HO DIGUI O PER MÉS PARAULES QUE PENSI, MAI NO PODRÉ AGRAIR-VOS TOTEL QUE HEU FET I FEU PER MI. Gràcies Ferran i Alejandro per la magnífica gravació, gràcies Sergi, Manel,Núria per dir que sí a tot, gràcies al grup brou (nois, com em va agradar veure-us...entrar tard...hehehehehe), gràcies a totes i a cada una de les persones que em vau deixar el vostre missatge de veu, la vostra dedicatòria al llibre i totes les que hi éreu i les que no vau poder ser-hi com jo. Vaig sentir el batec de tots i cadacun de vosaltres...
I...Sí, no me n'oblido....Un gràcies molt especial a les meves altres dues mans i la meitat del meu batec, ens va commoure a tots la teva emoció Montse i la simpatia de la Paula i en Ferran.
Per últim, em queda agrair a la Sílvia tot el que ha fet, tot l'esforç que li ha suposat i que sempre estigui al meu costat. Sé que tots li ho vau posar tot molt fàcil i, per si ella no s'atreveix a dir-vos-ho l'emocioneu per tot el que sou capaços de fer.
Es va acabar el video il a Sílvia i jo ens vam fondre en una abraçada eterna on jo em vaig enfonsar i tornar a aixecar, us abraçava a tots i em preguntava "per què??? Jo no em mereixo això..."
Segueixo pensant el mateix:No em mereixo que hagueu fet tant per mi, jo no he fet res per vosaltres...Però sí sé que us estimo moltíssim, que ahir em vau transmetre la màgia de ser relataire i que estic molt orgullosa de tots i cadascun de vosaltres i de que em volgueu en la vostra família.
Una immensa abraçada a tooooots. Perdoneu si m'he deixat algun nom, voldria que us hi sentíssiu tots reflectits en aquest petit escrit fet a raig també, com sempre...De totes maneres, intentaré anar-vos donant les gràcies un a un...a poc a poc...VISCA ELSRELATEIRES...NO CANVIEU MAI I...Sí, Montse, no me n'oblido....VISCA CATALUNYA...LLIURE!!! Amb gent com vosaltres que torneu la confiança en les persones i els somnis, ho aconseguirem.... MILIONS DE PETONS PER A TOTS. NO DEIXEU MAI DE SOMNIAR NI DE LLUITAR PELS VOSTRES SOMNIS. Anna.