Gràcies a tots dos!

A la Pilar pels comentaris i al deo per la companyia en format relat de gran qualitat que mai no falta en aquest repte.
La veritat és que els teus mots, Pilar, m'alimenten i m'animen a continuar -que no ho deixo- en aquest no parar que és el món de l'escriure i que n'engloba tants que surten de dins o que venen surant des de llocs imprevistos segurament previstos per un fat que fa l'ullet (desvariejo que la lluna d'avui, que miro el rellotge i són les dotze i dos minuts, ha de ser especial, diuen els entesos. Ai, aquest astre que és de menester mirar-lo tant!). Moltíssimes gràcies.

A veure quin nou tema m'empesco.

Us hi espero!
***i a més relataires, és clar!