Front als Borrells i Cia: Junts i de cara

En època de guerra hi deu haver sentències de mort, per exemple pels espies. Però no són execucions extrajudicials. Digueu, si creus que ho són. Molt diferents són les morts, per exemple d’alcaldes pel sol fer de ser-ho, en suposats judicis per no ser afecte als golpistes. Aquest és el cas del tiet avi d’un amic i que ell no va conèixer ((el seu assassinat) fins que ja passava dels 50 anys. La repressió va ser directa per part dels golpistes tret que tinguessis algun aval, actiu!, de dreta per evitar la mort.
No s’ha parlat de Companys en aquest sentit, però si tu tens elements, explica’ls. El govern de la Generalitat va aconseguir parar la violència extrajudicial a Catalunya que es va desfermar després del cop.
Per l’altra banda les desaparicions i morts vant ser oficialment programades (Lorca), van ser acceptades p.e. pel Coronel Yagüe, que quan anava cap a Madrid des d’Extremadura va admetre que havia eliminat a 4000 extremenys per a no deixar-los a les seves espatlles.
Aquest senyor té monuments i una fundació. Però el més greu és que 40anys després de les primeres eleccions, els desapareguts del nacionalcatolicisme en nombre oficial de 114.000 segueixin sense ni una trista plaça a les cunetes. És un delicte que no caduca. El govern fa cas omís de la justícia internacional.
Tenim un acusat de genocidi amb mausoleu. En fi.