Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Flor vernal (Convolvulus arvensis)[fora de concurs]
Intervenció de: desideri | 06-08-2011la flor vellutada
si és breu flama
d'eterna primavera,
bleix de pètals formosos?
Entortilloga
La lluïssor a la tija
I no la deixa.
R. V.
Respostes
-
RE: RPV 181 - LA MORT DE THOMAS CHATTERTON
gypsy | 01/08/2011 a les 21:52
Si voleu veure la pintura una mica més gran Cliqueu aquí
-
Ostres gypsy, espero poder participar a la teva proposta... em sembla molt interessant, però
Marc Freixas | 01/08/2011 a les 23:19tampoc et puc assegurar que si em presento amb un poema, sigui massa del què pretén la pintura... no ho sé, potser amb una mica de temps m'hi puc apuntar, ja veurem!!
Escolta nena, que bé que ens tornis per aquí, ja tocava eh!!
Ei, espero que tu participis amb el que he proposat al melorepte 155 amb el permís de Ogigia que és qui ha guanyat l'anterior també, d'acord?
Una abraçada immensa i ben literària... i real!!
-
Has deixat caure el teu cos damunt del llit
Marc Freixas | 02/08/2011 a les 10:32... i per la finestra
es veu venir la negror d'un geni
que escriu la seva mort volguda de fa temps
perquè ningú no entén allò que en vida volia dir-nos...
Has deixat caure el teu cos damunt del llit.
Tens l'ànima malalta i la vida rompuda,
però el talent de tu com a poeta
segueix dempeus i ben fervent.
Thomas,
no defalleixis allà on siguis.Per més anys que passin
continues a la memòria dels que recorden, com ara,
que la teva obra és digna d'estudi continuat, sense final...
no hi ha raons per oblidar-te!!
no existeix el desengany!!
-
Monòdia (o Ària polifònica)
deòmises | 03/08/2011 a les 14:03Creixeran les flors i se sembraran collites
De forment per al pa que pastarem demà.
Agraïrem la llum del dia quan el cel sigui clar,
I anhelarem, mentre les busquem, noves fites.
Admirarem la calèndula, la dàlia, l'enigmàtic lilà,
I sabrem que la fragilitat rau en allò que suscites.
Planyerem aquesta joventut breu, foment de mites
I llegendes, foc fugaç que, en anys, es recordarà.
Creixeran els boscos i vindran generacions noves,
Buscarem paraules en qualsevol racó del món
Per cantar aquesta grandesa que ens vas deixar.
I, entre els pètals d'una vida marcida, servarem coves
Per portar-te llunes i somnis, el sentiment més pregon
Que ens moguin els teus versos, necessaris com bleixar.
d.
-
Carn i ungla
Xantalam | 03/08/2011 a les 18:08
Una ànima bella no vol la glòria,
ni fingir el dolor, ni morir en paraules;
els mots ens ofeguen a poc a poc,
cruelment ens sepulten entre runes.
Només d’un gran silenci pot brollar
el mot sonor, líquid i transparent
com un raig d’aigua sobre la immundícia,
sobre l’avern de tantes vanitats
ensordidores. I ara vull garfir
la disfressa manuscrita als papers,
i arrodida sota una lletra viure
entre la carn nua i l’ungla del vent.
-
Un món de mots
Filalici | 03/08/2011 a les 22:28He jugat amb els mots intensament
i amb ells he narrat les històries més belles.
He creat un llegat fantàstic i real,
un món de mots fet de mots del món
on tot és possible, car amb paraules
la frontera de la raó es difumina.
He jugat fort a crear un món de mots
i he completat, veloç, la partida.
Del taulell d'aquest joc em queda, tan sols,
reposar en el silenci, la casella final.
-
Ferum poètica
angie | 04/08/2011 a les 19:17Abillat per l'ocasió, esperà l'horabaixa,
però la fi no arribà quan pensà,
l'alba sortia rere els terrats de les cases.
Empatxat de mots enverinats,
de romanços tristos i cançons
sense rondalla, trigà massa temps
en sentenciar, que la seva vida
no valia ni un penic, ni l'esbós
d'un epitafi amb certa elegància.
La finestra s'obrí al pas d'una olor intensa
de paper i tinta malalta, i com una escultura
maltractada pel carbó d'un Londres empobrit,
l'artista esllanguí, i el poema quedà orfe,
empolsat d'arsènic, i al cos inert,
dues fades negres a les galtes.
-
Ella l'observa abans de besar-lo
Ogigia | 05/08/2011 a les 08:19
Ets tan jove...
i jo estic tan cansada d'abraçar-me als cossos,
tan cansada
d'acollir alés definitius...
Mira aquesta flor a la torreta
saludant teulades de l'estiu...
Per què no has esperat que setembre arribi
amb el seu primer most?
T'hauria collit entre els raïms negres
i t'hauria begut amb deler.
Ets tan formós,
més bell que viure, més desitjable fins i tot
que l'oblit...
I jo estic tan cansada
d'estotjar estels en la memòria
per després explicar de nit als nens
que són els parpelleigs dels morts...
Amor meu, et besaria mentre renuncio a tu.
Si pogués, me n'aniria a cercar un altre cos
menys viu.
-
Què has fet?
teresa serramia | 06/08/2011 a les 10:47
Tendrament, molt tendrament acariciaria
aquest teu cos de sucre.
Aquest cos teu menut de disset anys -disset, només...
Nen meu. Pell fina. Porcellana de membres delicats i fràgils.
Què has fet amb el tresor, aquest, el dels teus dies?
Tendrament t’abraçaria, tendrament. A tu.
Als teus escrits esbocinats. La ràbia. El desesper.
La indiferència! Aquesta teva vida d’infant gran.
Sí, ja la tens: la fama, el prestigi ja són teus
-ara que ja no els podràs pas aprehendre-
ara que has esbullat, barroerament, totes les flors.
Tot el perfum. Ara que has deixat que fugís finestra enllà
L’ocell menut, ingenu esgarrifat.
El teu ocell de carn i sang. I alens.
La vida!!
Què has fet, nen meu: què has fet?
-
Flor vernal (Convolvulus arvensis)[fora de concurs]
desideri | 06/08/2011 a les 14:44Per què respira
la flor vellutada
si és breu flama
d'eterna primavera,
bleix de pètals formosos?
Entortilloga
La lluïssor a la tija
I no la deixa.
R. V. -
Flor vernal (Convolvulus arvensis)[fora de concurs]-->aquí!
desideri | 06/08/2011 a les 14:44Per què respira
la flor vellutada
si és breu flama
d'eterna primavera,
bleix de pètals formosos?
Entortilloga
la lluïssor a la tija
i no la deixa.
R. V.
-
Tragèdia pretèrita (fora de concurs)
deòmises | 06/08/2011 a les 16:13
2010 (Apocalyptica [7th Symphony; 2010])
Amb sigil arriba. El present que és passat
Abans de transcórrer,
Com una maledicció feta amb el llast de sorra
D'una platja d'adversitat.
I s'enfonsa i batega i fuig cap al'horitzó,
A les portes d'un somni
Que calla cada paraula d'insomni
Presa a la foscor.
Calidoscopi d'efímeres fragàncies, em mira
Enmig de la broma
De la matinada endegada, la soma
Senda fins a la pira
Que ha de cremar lentament el futur
Incert, el breu viure curt.
d.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- El darrer cant de Níntenel (1 comentaris)
- Notes sobre la INTUÏCIÓ (10 comentaris)
- els records tornen (1 comentaris)
- TAL FARÀS … (2 comentaris)
- MAI ET TINDRÉ PROU (1 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (5 comentaris)
- Hi ha vivències definides com a crims o com a càstigs (1 comentaris)
- OPINIÓ CRIMINAL (1 comentaris)
- ASCENSORS PER A GENT GRAN (1 comentaris)
- ENYORO LES AIGÜES CLARES (1 comentaris)
Nous més llegits
- Ànimes I coses (20046 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1700 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (441 lectures)
- Respon a la calma (432 lectures)
- Álex 34 (430 lectures)
- Seny i Rauxa (390 lectures)
- Colònies especials (385 lectures)
- POESIA (369 lectures)
- De tota mena (367 lectures)
- QUEDA-TE'L (355 lectures)
Nous més comentats
- POESIA (17 comentaris)
- Helga - Un remake (12 comentaris)
- QUEDA-TE'L (10 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- La mare de Déu (8 comentaris)
- Tres som multitud (6 comentaris)
- Colònies especials (6 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (5 comentaris)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (5 comentaris)
- Conformar-se (5 comentaris)
Nous més votats
- POESIA (Agrada a 6 relataires)
- La dels sobrenoms (Agrada a 3 relataires)
- Tard (Agrada a 3 relataires)
- Colònies especials (Agrada a 3 relataires)
- Oportunitat (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 3 relataires)
- Jocs de nenes (Agrada a 2 relataires)
- Sóc famosa (Agrada a 2 relataires)