Detall intervenció

Fer de Déu amb còctels. Classe pràctica. Còctel 1.

Intervenció de: Boréâs | 14-09-2005

Agafem un noi a l'atzar, per exemple en Harry i donem-li els seus quinze minuts de glòria en forma de còctel.

Ingredients:
·Pluja intermitent
·Accident
·Estrip en set
·Moto
·Humor
·Harry

No en pot faltar cap ingredient com si féssim un bon plat combinat. S'agafa en Herny, el protagonista de la història, i es posa a la coctelera. I per ordre es van afegint la Moto, la Pluja intermitent, l'accident, l'estrip i l'humor. Es tanca i a moure-la amb energia i bon ritme. I la solució ja està preparada:

En Harry es puja a la moto nova, marxa cap a la classe d'Introducció a la Filosofia Clàssica. Surt del garatge i, coi està plovent un xim-xim d'aquells empipadors. Escolta la ràdio amb l'aparell de mp3. El sòl es comença a posar relliscós. Agafa la corba i ... accident! S'aixeca i observa que la moto no té res. Però, els seus pantalons de marca tenen un estrip, un set perfecte. A en Harry li canvia l'humor de cop. Al seu pensament sols hi cap ressentiment cap a tot i cap a tothom.

Recordar-vos no us oblideu apuntar el resultat al vostre dietari. Fins demà.

Respostes

Tómbola
pivotatomic | 14/09/2005 a les 12:23

[Respondre]

La Juani ha arribat al límit. Un sol dia més servint plats combinats en aquell local de barra greixosa, taules de fòrmica escantonada i carajillos d'alcohol de cremar acabarà amb ella.

La vida ha de ser una altra cosa.

Aquest pensament li balla pel cap com una clara d'ou dins d'un bol, quan el veu entrar. El reconeix de seguida. Tantes estones perdudes entre les pàgines de l'"Hola" i nits amanides amb "Salsa rosa" havien de servir d'alguna cosa. És l'ex guàrdia civil. L'ex gendre de la tonadillera. Sense haver-lo vist mai, el coneix tant que podria escriure el seu dietari des que va fer la Primera Comunió.

Déu te la seva pròpia filosofia sobre l'equitat. A la Juani, per exemple, li ha donat un parell de pits descomunals i un cul que desafia la llei de la gravetat. I, a canvi, un cap justet... però suficient per saber el valor del que té.

La Juani es mulla els llavis molsuts, s'apuja els pits amb un copet suau dels palmells de les mans i s'acosta al client fimbrant aquelles natges impossibles. I mentre encén el seu desig, pensa en la Belén, i en quan deuen pagar per sortir a "Tómbola".

Rap gratinat amb gerds i maduixes
Biel Martí | 14/09/2005 a les 12:26

[Respondre]

Tardà set anys a aconseguir-ho. Suors, plors, alguna baralla. Set anys d’intensa lluita, reflectida en el dietari que portava sempre al damunt on registrava, minuciosament, tots els fets i receptes de cada jornada. Per ell, la seva vida tenia dues parts clares: la cuina i el dietari. Va començar de ben jove fregant plats en un bar de La Rambla, després es col•locà d’ajudant de cuina en un petit bufet al centre. Gràcies a la seva filosofia de cuina elegant però senzilla, ocupà el lloc de xef quan aquest fou acomiadat per insultar els clients insatisfets. Va treballar-hi cinc anys, fins poder muntar un restaurant propi. Dos anys d’esforç, de perfeccionament. S’havia endeutat, s’havia enfadat amb la seva companya, havia plorat amargament en no superar els propis reptes. Doncs el seu pensament era no deixar de fer coses innovadores. Ara, per fi, esperava en una sala a que li toqués el seu torn, en el programa culinari més prestigiós del país, el seu nom i la seva cuina brillarien. Portava la recepta que l’estava fent famós: “rap gratinat amb gerds i maduixes”.
- Ens sap greu però tenim poc temps, què li sembla si ens prepara un plat combinat ràpid?

EL REPTE XIV
nani | 14/09/2005 a les 13:27

[Respondre]

Mai havia viscut la mort en primera persona. Us he de dir que acostumar-se a no tenir cos no és tan difícil si t'ho prens amb filosofia.
Després, purgatori i judici: veredicte "cap al cel". Sant Pau m'obre la porta de mala gana, segurament cansat de la seva rutinària tasca.
Em tanquen en una cel·la petita i fosca on hi trobo un company: Heinlein. M'explica que el cel no és com ens el pintaven allà baix; és un negoci destinat al fracàs: cada dia hi ha més ànimes però l'espai i el pressupost són invariables - abans grans tiberis, ara un trist plat combinat, i espera't! Per mantenir l'ordre, han imposat disciplina militar.
Un Arcàngel armat s'endú Heinlein. Resto sol amb el meu pensament. Ho escric tot al meu dietari.
...
També m'han vingut a buscar i m'han fet formar. Pas lleuger fins a una sala des d'on podíem contemplar a Déu (força vellet, per cert) i on sonava un "Gloria in excelsis". En un quart d'hora ens han fet sortir.

Altre cop a la cel·la, Heinlein m'explica que tothom té dret a quinze minuts de Glòria al dia, encara que això, més que el cel, sembla les Tropes de l'Espai.

Aquest cop no em presento
boigboig | 14/09/2005 a les 13:48

[Respondre]

Ha! Prent-ho amb filosofia, em diuen! El proper cop serà! Ha! Però jo que em pensava, que podria competir amb els professionals? Sí, sí, dos cops fregant l'escaire, però ser segon no val per res. Ni una trista medalla de plata! Aquesta vegada sí que plego. Em rendeixo, tiro la tovallola. Que esperin asseguts... Marxo a dinar un trist plat combinat al bar de la cantonada, que no tinc ni esma de fer-m'he uns espaguetis... I a més, els dos cracks ja l'han penjat, collons, quina inventiva! Res, que plego, ni pensaments de tornar-me a presentar. Em conformarè a escriure al meu dietari: potser tothom és mereix els seus quinze minuts de gloria, però jo mai dels mais guanyaré el repte de Relats en català.

RE: REPTE XIV-"Filosofia i cuina casolana"
Josep Bonnín Segura | 14/09/2005 a les 14:59

[Respondre]

Feia molt d'anys que Sergi, el professor de filosofia anava a aquell restaurant casolà. Allà preparaven uns menús consistents amb un plat combinat. Cada dia una sorpresa. Havia arribat a una complicitat amb el cuiner. Ell sortia a portar-li el plat, en lloc d'anar-hi el cambrer com amb els altres clientes.
-Esper que avui sigui del vostre agrad
-La vida ens porta sorpreses que nosaltres no sempre triem
-Amb el farciment sempre hi ha un detall especial que el fa únic
Ells dos duien força estona fent aquesta mena de joc. A vegades semblaven frases molt profundes i prou meditades, malgrat s'hi entremesclessin termes culinaris.
El cuiner, tenia una dèria i al mateix temps una memòria fabulosa. En 14 anys que el Sergi feia que hi anava, mai havia repetit al mateix plat. Sempre hi afegia un toc especial diferent als altres: Un dia una espècia, un altre dia una planta aromàtica.
Duia escrivint al dietari, dia rera dia totes les frases i pensaments que ells intercanviaven.
Arribaren els seus 15 minuts de glòria a qui tothom té dret. Guanyà el primer premi d'un nou concurs literari: "La cuina casolana i la filosofia".
Rebé la noticia mentre estava servint el plat de cada dia al Sergi.

La Mari
foster | 14/09/2005 a les 16:48

[Respondre]

La Mari

La Mari enllesteix el plat combinat de merda i apunta al dietari: "Dinar de merda........ 7 euros".
És mitja tarda i els carrerons del barri comencen a omplir-se de ionquis amb urgència, borratxos perennes, policies fills de puta... el zoo sencer es devetlla mandrós preparant-se per a la guerra.
Ella no en vol saber res, fa temps que hi ha renunciat. Fa temps que ha renunciat a tot, fins i tot a la mica d'esperança que sempre guardava de la filosofia barata del seu marit. Quin cabró, mare meva: se la follà, la prenyà, i tocà el dos!
El fruit d'aquella mena de violació consentida és en Quique. Un altre cabró, potser fins i tot pitjor. Un marrec que amb tretze anys ja la pegava. Un traficant.
Ara, però, la Mari ja passa de tot, i s'autocompadeix recordant la sentència inapelable de la seva mare: "De tar palo, tar hastilla".

* * *

A la porta de la disco la coneixen de cada tarda i de seguida la deixen pasar.
-Ep, Mari, no te'm desmadris molt avui, que tot i l'hora ja hi ha alguns turistes. I quan t'hi poses... me'ls espantes, ves! Et dono quinze minuts, ni un més.

Quan surt, tota suada i completament feliç, veu el Quique a la cantonda envoltat de nens. Sap exactament el significat d'aquella rotllana neguitosa. Per un segons té un mal pensament: podria suicidar-se i acabar amb tot.
Però de seguida li passa i se'n torna cap a casa.

La Mari (versió definitiva)
foster | 14/09/2005 a les 20:33

[Respondre]

La Mari

La Mari enllesteix el plat combinat de merda i apunta al dietari: "Sopar de merda..... 7 euros".
Són les vuit i els carrerons del barri comencen a omplir-se de ionquis amb urgència, borratxos perennes, policies, putes famèliques... el zoo sencer es devetlla mandrós preparant-se per a la guerra.
Ella no en vol saber res, fa temps que ha perdut la mica d'esperança que guardava de la filosofia barata del seu marit. Quin cabró, mare meva: se la follà, la prenyà, i tocà el dos!
El fruit d'aquella mena de violació consentida és en Quique. Un altre cabró. Un marrec que amb setze anys ja la pega. Un traficant.
"De tar palo, tar hastilla", pensa amb resignació.

* * *
A la porta de la disco la coneixen de cada tarda i de seguida la deixen pasar.
-Ep, Mari, no te'm desmadris molt avui, que tot i l'hora ja hi ha alguns turistes. I quan t'hi poses... que me'ls espantes, vaja! Et dono quinze minuts, ni un més.

Quan surt, tota suada i completament feliç, veu el Quique a la cantonda envoltat de nens. Sap exactament el significat d'aquella rotllana neguitosa. Per un segons té un mal pensament: podria suicidar-se i acabar amb tot.
Però de seguida li passa i se'n torna cap a casa.

Fer de Déu amb còctels. Classe pràctica. Còctel 1.
Boréâs | 14/09/2005 a les 17:26

[Respondre]

Agafem un noi a l'atzar, per exemple en Harry i donem-li els seus quinze minuts de glòria en forma de còctel.

Ingredients:
·Pluja intermitent
·Accident
·Estrip en set
·Moto
·Humor
·Harry

No en pot faltar cap ingredient com si féssim un bon plat combinat. S'agafa en Herny, el protagonista de la història, i es posa a la coctelera. I per ordre es van afegint la Moto, la Pluja intermitent, l'accident, l'estrip i l'humor. Es tanca i a moure-la amb energia i bon ritme. I la solució ja està preparada:

En Harry es puja a la moto nova, marxa cap a la classe d'Introducció a la Filosofia Clàssica. Surt del garatge i, coi està plovent un xim-xim d'aquells empipadors. Escolta la ràdio amb l'aparell de mp3. El sòl es comença a posar relliscós. Agafa la corba i ... accident! S'aixeca i observa que la moto no té res. Però, els seus pantalons de marca tenen un estrip, un set perfecte. A en Harry li canvia l'humor de cop. Al seu pensament sols hi cap ressentiment cap a tot i cap a tothom.

Recordar-vos no us oblideu apuntar el resultat al vostre dietari. Fins demà.

RE: Un sopar especial ...
Conxa Forteza | 14/09/2005 a les 18:17

[Respondre]

Un sopar especial ...

El darrer pensament que passa pel meu cap al tancar el dietari, que ha estat el meu confident durant més de vint anys, és que amb ell se tanca una porta que mai hauria d'haver estat oberta. El vestit nou destaca com una flamarada vermella damunt la vànova blanca. El renou de la clau al pany per primera vegada en molt de temps em fa somriure.
Abans que comencin els crits habituals corr cap al meu home i l'abraç apassionadament. Està desconcertat i se deixa fer. El convid a seure a taula i li dic que he preparat un sopar especial per a ell.
A la cuina contempl el plat combinat que he preparat amb tant d'amor. El temps que m'ha dut la seva preparació han estat els meus quinze minuts de glòria. Només falta el darrer toc. Un bon raig del "licor" que m'ha preparat una bona amiga.
Mir amb filosofia com se xucla els dits.
La seda del vestit m'acaricia el cos com preludi de futures voluptuositats. Vaig cap a la porta anat alerta a trepitjar el cos estès amb els talons d'agulla. Tanc la porta al darrera meu com abans he tancat el dietari.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Fer de Déu amb còctels. Classe pràctica. Còctel 1.

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats