felicitats

ei! felicitats a les guanyadores i a la gent que escriu, eh??

A totes dues.
Angie, molt emotiu, és un tema que em fa plorar quan penso en aquell noia tan valenta. Tu que tens una filla petita ho deus sentir també. M'hagués agradat conèixer-la el dia de la fira de les joguines. Que tinc debilitat per les criatures.
Carme, a tu et conec des que eres una criatura, mira que ficar-te en el camp dels altres, d'això se'n diu intrusisme professional. Si els físics diem que el viatge en el temps no és possible, és que no ho és. Què t'ha ensenyat el teu pare? que ell és físic teòric i d'això en sap més que jo, pobre astrofísic. Genial la imatge d'Einstein -em poso dret al esmentar el seu nom- assegut a l'orinal.

La veritat és que els vostres relats em van sorprendre tant pel tema com per la redació. Heu fet dues joies. Cada cop, com més us llegeixo, us admiro més.

A més, heu competit amb moltes altres joies, perquè en aquest repte s'hi ha presentat més gent que mai, i tots els relats eren bons i tenien elements interessants.

Per això, encara més mèrit.

Una abraçada, guanyadpores!!!

Felicito a les guanyadores, tot i que ja ho estic fent en particular, perquè estic molt convençut d'aquest veredicte.
Felicito sobretot als que han proposat aquest repte donat que la seva originalitat ha provocat aquesta explosió de imaginació i qualitat.
Només hi ha un dels comentaris que no comparteixo, i ho dic des del respecte i l'acatament total del veredicte que no es veu influenciat per això, i és el relat de la Ninona, que jo sí que entenc i que em sembla preciós, un dels millors.

Al meu relat, d'en Companys li faltava alguna cosa, suposo que un final més llarg o més explicat. La versió inicial tenia més de 600 paraules, i per l'obsessió de preservar les imatges del president martir, vaig retallar massa al president actual.
El relat té un missatge polític amb el qual es pot o no estar d'acord, però és cert, el final és... massa diferent a la resta del relat... Jo volia fer un final seriós i m'ha sortit un final divertit.

Ben aviat penjaré la versió original, un xic enriquida d'aquest repte d'en Companys.

Felicitats a tots.

Penso que ha estat un repte especial i no per haver guanyat. El tema obria la finestra de la imaginació i això junt amb la vostra creativitat ha donat fruits molt sucosos. Mmm...
Carme, bonica, m'he de treure el barret amb el teu, increïble!.

Moltes gràcies a tots, i en especial a en Jeremies per xafar-me la idea d'en Companys, doncs va fer-me decidir per una de les històries que sempre m'han captivat. A dalt ja ho explico al hàcker de les ments, jejeje.

I ara només demanar-vos paciència. Quan la Carme i jo ens posem en contacte, quedarà obert el REPTE 90.

un petó des de Leidsplein (encara estic al.lucinant)

angie

Realment bons reptes aquestes del 89, si senyors. Els que corresponien a un preciós tema que crec que donaria per molt més.

Felicitats a les guanyadores i un petonarru a les dues... bé, un a cada una per ser més concrets (o molts, millor molts que avui estic carinyós jejeje).

I l'aclariment: en el meu repte surt en Biel Martí perquè va ser el seu repte el que em va inspirar el fotògraf del futur que li vol fer fotos al Noé, senzillament és un petit record a ell, que jo me l'aprecio al xaval.

a les guanyadores per guanyar...hehehe

i al jurat per la feinada...

una pregunta, però: dieu que "ortografia i puntuació...bastant bé". M'agradaria molt saber quins problemes hi heu vist.
I a l'angie li poseu "tindre / tenir"..quin problema hi ha? Ambdós són correctes.


Novament felicitats...molt curro.

foster

Felicitats a tothom i especialment a les guanyadores.

Al jurat, gràcies pels vostres comentaris i sento resultar problemàtica ;D

He volgut incloure en el relat alguns versos del meu personatge (Miguel Hernández) i potser sí que el resultat ha estat un relat difícil. Les frases "trist instrument del camí, fang de professió i de destí" són del poema 15 del llibre "El rayo que no cesa". Altres frases estan tretes dels següents poemes: "Sonreir con la alegre tristeza del olivo" (Poemes últims), "Cancion del Esposo Soldado" (Viento del pueblo), "Elegía" (El rayo que no cesa) i "El tren de los heridos" (El Hombre Acecha).

A tu Jeremies, moltes gràcies pel teu comentari. Me n'alegro que t'hagi agradat.

ho poso així per si algú encara no ha llegit el veredicte.. ja ho sé, que totes dos són noies.. ;) com jo



felicitats i a preparar el proper repte!

Felicitats a les guanyadores!
(amb una mica de retard, tot just ara he pogut veure els resultats del repte)

I moltes felicitats a qui van proposar el tema, com deia en Jeremias ha fet que la imaginació es desbordés i gaudíssim de moltes bones propostes.

Fins aviat