Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- vichy catalan
- Novembre negre
- La moguda Manchester i la mare que la va parir
- ... i els canons deixaren de cridar
- Petjades de papallona
- El servei
- Història de la Lipi Lupus i d'uns nens que van conèixer la Lipi Lupus
- Un amor, molts dies: el dia que la mare va fer quaranta anys (dia 2 de 10)
- 501319km
- Inspiració
Detall intervenció
Em despullo
Intervenció de: Ligeia | 01-04-2007
Però em costa, perque no hi ha una raó concreta que em mogui a escriure (en el meu cas és una aglomeració de petites raons que ni jo conec).
Potser l'opció C és la que més m'escau. I no perque em cregui una Deesa, sinó perque m'encanta crear personatges i manipular-los a plaer.
També tinc una altra raó que no entra en cap de les quatre opcions: l'ortografia. Sempre he tingut problemes amb aquesta part de la llengua i escriure és l'exercici que més m'ajuda a millorar aquest aspecte.
Les altres raons, com ja he dit al principi, ni jo les conec.
Respostes
-
Totes
qwark | 01/04/2007 a les 18:33
En el meu cas, totes són certes. Bé, la a, la c i la d per a mi es poden agrupar en una: l'ego. De fet, a mi no m'importa tant el reconeixement dels altres. És com el que li passa a les dones que s'arreglen durant hores, davant del mirall, que diuen que no ho fan pels altres sinó per "sentir-se bé amb elles mateixes".
I la b... Bé, jo escric perquè no sé parlar. Necessito temps per ordenar els meus pensaments. No sé qui deia que escriure és l'única manera de parlar sense que t'interrompin.
-
mmm, ...
OhCapità | 01/04/2007 a les 18:38
visc de sentiments i emocions, ... els prenc, els transformo i els faig meus, ... després toca patir, ...
streap-tease parcial? no en el meu cas, ... escric el què sento, ... i m'espanta perquè deixo fluir-los fins el límit, ... potser són fantasies de la ment, ... potser cabòries infundades però, ... dins del meu cor són reals, ... la línia divisòria entre la realitat i la fantasia és inapreciable, ... jo sóc sota la pell del capità qui el mana, ... ell només és l'eina de seducció, ... sedueix perquè parla amb el "vós", ... i no ho fa amb mala intenció, ... no busca res, no vol pescar, ... solament necessita sentir-se atret i estimat (i qui no?), necessita sentir el batibull a les entranyes i deixar córrer el riu d'emocions, ... intenta fregar l'anima de les persones, ... amb paraules belles, i no per enganyar, ensibornar o engalipar, ... no és sincer amb el que sent, ... ara d'aquí a portar-ho a la realitat hi ha un pas ínfim, ... que no vol traspassar, ...
no escric per ser enaltit, ... només escric per fer trasbalsar l'ànima de les persones, ... per sentir i gaudir, ... i tot en el pla oníric, ... puig a vegades confonc les emocions i em fan patir, ...
astrònom tafaner, ... espero haver-me explicat alt i clar, ... si voleu algun aclariment, ... disposat n'estic, ...
el més sincer possible,
OhCapità.
-
RE: També totes i a més...
Lilith | 01/04/2007 a les 18:45
jugar a posar-me dintre d'altres persones, buscar emocions, viure d'alguna manera històries alienes a mi, però que suposo és inevitable tinguin també alguna cosa de nosaltres mateixos. Un joc que em permet a vegades dir coses que d'una altra manera quedarien callades o que potser ni me n'adonaria que les porto dintre. Un joc apassionant de tota manera.
-
Em despullo
Ligeia | 01/04/2007 a les 18:54
Però em costa, perque no hi ha una raó concreta que em mogui a escriure (en el meu cas és una aglomeració de petites raons que ni jo conec).
Potser l'opció C és la que més m'escau. I no perque em cregui una Deesa, sinó perque m'encanta crear personatges i manipular-los a plaer.
També tinc una altra raó que no entra en cap de les quatre opcions: l'ortografia. Sempre he tingut problemes amb aquesta part de la llengua i escriure és l'exercici que més m'ajuda a millorar aquest aspecte.
Les altres raons, com ja he dit al principi, ni jo les conec.
-
RE: Vinga, despulleu-vos....
Nina Abril | 01/04/2007 a les 19:30
Els meus personatges els faig anar com vull, ben diferent de la meva realitat.
Quan escric puc estimar o que m'estimin com m'agradaria de debò. No hi ha frustracions. No hi ha resignació. No hi ha desigualtat.
Moltes vegades invento per viure-ho. Entro dins dels meus personatges. I durant una estona, em crec que el que escric es la meva realitat. La que voldria viure.
-Quan escric sobre l'amor, somio.
-Quan escric d'assassinats, em diverteixo.
-Quan escric d'humor em ric de mi mateixa.
-Quan escric sobre la tristor és que enyoro alguna cosa.
-Quan escric al fòrum ho faig perquè es a l'únic lloc on no em puntuen, on no se'm tiren a sobre les feres literàries per dir-me que faig faltes d'ortografia. Per cridar una mica l'atenció i fer el paperina.
@-'-,---
Gemma
-
RE: RE: Molt bo, Nina ;) jeje (n+)
Lilith | 01/04/2007 a les 19:36
-
fora roba...
manel | 01/04/2007 a les 19:35
Jo estic amb el que algú ja ha dit. De vegades no se ben bé perquè, suposo que alguna mena de necessitat interior que em crema. I en aquest sentit m'acostaria a l'opció b (seria sobretot quan escric poesia).
Amb prosa m'acostaria més a la c, aquestes ganes de crear móns i personatges i portar-los fins on tu vols.
Però una cosa també és certa. l'ego és important, i tant la pròpia satisfacció un cop enllesteixes el text, com el reconeixement que puguis rebre des de fora (però em sembla que pesa més la pròpia satisfacció)
Salut astrònom empordanès!
-
RE: Vinga, despulleu-vos....
gypsy | 01/04/2007 a les 19:59
la b) i també per una necessitat de bellesa construïda amb el material dels mots. Aquesta bellesa, em compensa la lletjor de les coses que no m'agraden del món real.
Per a mi, escriure és fugir de tot i sobretot, de mi mateixa, del meu conscient almenys.
gyps
-
Doncs mai m'ho he plantejat
Anònim | 01/04/2007 a les 20:14
però diria que és la B
La A i la D descaradament no (El meu pseudònim crec que ho deixa clar).
-
RE: Vinga, despulleu-vos....
ginebre | 01/04/2007 a les 20:20
molt sovint he escrit com a forma de solidificar el garbuix mental i ordenar-lo.
No m'invento mai històries.
Quan escric és perquè primer hi ha una situació emocional, no verbal i llavors quan la poso al paper, es materialitza.
També escric per jugar, és a dir, que vaig jugant amb les paraules, buscant formes, creant una forma. Aquest joc és mental i massa sovint no tinc el paper davant per apuntar-ho, llavors m'ho repeteixo i comença a agafar ritme.
I també em passa que durant el dia trobo títols per tot arreu, i situacions que de seguida em semblen possibles relats, si pogués aturar-me en aquell moment a escriure'l però no tinc gaire temps per dedicar-me i la majoria queden en res.
I la pregunta seria, perquè un cop escrit ho penjo en una web?
Això és per pur ego. Un cop fet ho vull ensenyar, veure com s'enten, veure si arriba el missatge o l'humor que he posat.
Això no ho faig amb familiars o amics perquè sóc tímida i em fa vergonya, però l'anonimat i el pseudònim em dónen ales.
Apa, ja m'he posat a pèl!
-
Jo tb em serveixo de l'anonimat
Anònim | 01/04/2007 a les 20:38
igual que la ginebre, sóc massa tímid com per deixar-ho plasmat en un paper que ho puguin trobar els meus familiars. De fet, no els tinc prou confiança com per explicar-los les meves intimitats.
Això em permet expresar-me sense por a ser ferit, sense que se sàpiga qui sóc (tot i que de fet, si investiguessiu una mica, podrieu descobrir facilment qui sóc)
Ostres, ja m'estic liant... En fi, aqui ho deixo
-
La meva opció és la...
Frida/Núria | 01/04/2007 a les 20:46
La meva opció la "e"
D'altres que no són més que una mica de totes barrejades.
- Si fos prou bona no m'importaria sortir de l'anonimat. Perquè no?
- Em trec les cabòries del cap, perquè n'hi poso d'altres inventant els personatges i tinc l'avantatge de fer acabar les històries al meu gust, això si sense cap inspiració divina. Sóc de la dels peus a terra.
-No cal que quedi res de mi quan marxi, val més que si hi ha alguna cosa bona per compartir amb algú ho fem ara.
Una abraçada
-
no ho sé del tot, massa coses..
Urepel | 01/04/2007 a les 22:35
A mi, el que em motivà a prendre-m'ho més seriosament va ser un llibre que vaig trobar un dia que vaig arribar tard a classe a 3er d'eso; em van portar a l'aula de repòs, vaig començar a llegir-lo, i quan va passar l'hora me'n vaig anar a la cafeteria a seguir. Campana tot el dia. Tot i que ja havia fet contes de més petit, i havia llegit molt, com diuen, sempre hi ha un llibre que et torna lector empedernit. A mi em va motivar a intentar comunicar com m'havia comnunicat aquell (que mai diré).
Aleshores, quan vaig començar batx, va passar una cosa estranya.. Em van catejar per primera vegada català; (tots els trimestres); Chiva! Encara t'odio!
El profe em catejava sempre català per la sintaxi dels nassos, no en sabia un borrall. Això em va ratllar, i quan em van comentar que si es guanyava un premi als jocs florals et pujaven un punt, m'hi vaig posar una nit. A partir d'aleshores, més o menys, vaig continuar. Fins fa un temps, que vaig decidir perdre tot el temps lliure en això. Ara si, estic aprenent. -crec-.
Passen els anys, i de tan en tan algun amic, conegut o d'altres (que consideres millors que tu) et motiven a seguir i et fan fora els dubtes per un temps. Aleshores t'ho creus.
T'ho creus més quan veus que encara i que et superen "Els més grans", els referents que tens a relats, els escriptors, perdiodistes o amics et superen. Això et motiva i amb perdò penses "per collons" que també en se jo d'això... això de "per collons" sempre m'ha acabat donant resultat tard o d'hora.
I entre d'altres raons, perquè per a mi escriure, és l'apoteòsi màxima de l'infinit; qui diu que tot està escrit? Tenim un infinit de paraules, d'expressions, dites, fantasies i etcèteres variats que hem creat, i que mai, mai (a no ser que inventin un ordinador amb sentiments) serà explotat al màxim com amb la individualitat i punt de vista de tot individu (que no n'hi ha tants) que escriuen.
Potser el que més em motiva, és l'esperit de denunciar i no quedar-me callat com a la vida real. , però també m'enganyaria si digués que no guardo l'esperança de publicar alguna cosa, perquè dessitjo no morir sense haver escrit, una novel.la, no arxivable a la paperera.
I l'últim motiu és la ràbia. La ràbia del que acostuma a callar el que es pensa; p exemple un conegut, fa dos dies va despatxar "amb pudor de socarrim" un bon amic meu; aquest últim m'ho va explicar amb pels i senyals. I ho trobo injust, i per part meva, dessitjo amb la lletra, fer mal a aquells que fan mal als que no s'ho mereixen. I si puc, a tall d'exemple, procuraré properament, deixar pal.lès aquest últim episodi, per penjar-lo a un racó d'una revisteta que conec...
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Monstres (1 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- Jo reciclava els xiclets (9 comentaris)
- Sort de pallús (1 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Esclat al port (19 comentaris)
- Tu i Jo (2 comentaris)
- Musa (1 comentaris)
- Preguntes amb resposta (13 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23028 lectures)
- Ànimes I coses (22257 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1833 lectures)
- Seny i Rauxa (619 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (618 lectures)
- Respon a la calma (541 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (523 lectures)
- CULPABLE! (495 lectures)
- De tota mena (494 lectures)
- QUEDA-TE'L (492 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Passeig (7 comentaris)
- FRICANDÓ (7 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Eureka (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)