Els últims mots a RC

No t'enfadis. Sí, vaig dir que tornaria a l'abril... però m'he pres un espai molt més llarg de descans poètic a RC, malgrat segueixo escrivint tancat en un calaixet on s'adorm a vegades la poesia. Sento haver-te decepcionat, però no pensava que la meva absència fos tant llarga.
Em va encantar llegir-te i coneixe't en la distància física i trepitjar en somnis escenaris de teatre que als dos ens enamora.
No deixis mai d'actuar, de reencarnar-te en altres papers d'altres personatges i de sentir sota els focus i els decorats el batec del públic.
Veig que t'agrada viatjar, moure't, interpretar, experimentar i també aguantar ferma els desamors i els cops de la vida. Sé que pots amb tot això i que després de cada fracasset una veu interior et diu: ànims, s'aixeca de nou el teló i una nova escena comença i tot allò passat s'acaba i tot de nou comença.
Si alguna vegada et vols comunicar amb mi, ja ho saps... estem lluny però més a prop del que pensem

Capdelín