Detall intervenció

Els limits del conte i la complicitat amb el lector

Intervenció de: bertaembun | 09-05-2013

Hola!

Em dic Berta Gonzalez i estic a l'ultim any de disseny gràfic a l'escola Bau.
Estic treballant en el meu Projecte Final de Grau i m'encantaria trobar col·laboradors.
El que estic fent és crear un recull de contes il·lustrats inspirats tots en la mateixa cançó i sota aquest mateix títol:
Moonshiner de Bob Dylan
https://www.youtube.com/watch?v=pKX3BZYw_-Y
Estic buscant a gent de diferents àmbits que els hi pugui atraure la idea i els hi vingui de gust escriure un breu (o molt breu) relat sobre la cançó.

Aquesta idea final del recull de contes parteix d'una investigació previa sobre de tres punts dins del món del genere conte: la complicitat, la brevetat i el limit.
deixo aquí un resum del que tracta la part d'investigació i de com pretenc lligar-ho amb la formalització.

Moltíssimes gràcies per tot!

La complicitat

Quan parlo de complicitat em refereixo a tres punts diferents en el transcurs de la creació del projecte.
El primer punt és la complicitat que es crea entre la cançó triada i el "lector" d'aquesta, és a dir entre la cançó i la persona que la interpreta i a partir d'aquí crea el seu conte.
El segon punt és el de l'il·lustrador que llegeix el conte que està inspirat en la caço i de la mateixa manera l'interpreta i l'il·lustra.
Finalment, el tercer punt és el lector que llegeix tant el conte com D'Il·lustració, sent conscient de que estan inspirats en una cançó, i a l'hora fa la seva pròpia interpretació.
És així com al final es crea una cadena de complicitat on cada element participatiu interpreta, re-interpreta i completa l'espai de l'altre.

La brevetat

Com que parlem de conte aquest punt es quasi una obvietat. Però al parlar de brevetat s'han de tenir en compte alguns aspectes.
Joan Bosch compara el conte amb la novel·la resumint que "la novel·la és extensa, el conte intens". I aquí tenim el primer punt a tenir en compte. La intensitat en un conte és essencial per a aconseguir un efecte sobre el lector. Ha de ser quasi com una dosis d'adrenalina.
El que farà que tot i la brevetat sigui una experiència intensa és la síntesi. La historia explicada s'hauria de centrar en una sol fet, despullat de descripcions i personatges innecessaris, de reiteracions i banalitats. En paraules de Julio Cortázar "potser el tret diferencial més penetrant del conte sigui la tensió interna de la trama narrativa. D'una manera que cap tècnica podrà ensenyar a proveir, el gran conte breu condensa l'obsessió salvatge; és una presencia al·lucinant que s'instal·la des de les primeres frases per a fascinar al lector, fer-li perdre el contacte amb la deslluïda realitat que l'envolta, arrossegant-lo a una realitat més intensa i avassalladora. D'un conte així se'n surt com d'un acte d'amor, esgotador i fora del món circumdant, al qual es torna poc a poc amb una mirada de sorpresa, de lent reconeixement, moltes vegades d'alleujament i tantes de resignació".
El que també és important és tenir un personatge principal, tot i que aquest no cal que sigui humà ni tan sols que aparegui implícitament a la narració, però serà el que lligarà fets i conseqüències.
Per ultim parlar del final. Són molts els que creuen que un bon conte te un final. Un final trencador que no dona expectatives a que la història pugui continuar. Això no vol dir que el final no pugui ser obert ni molt menys!

El limit

El tercer punt que treballo en aquest projecte és el limit. Aquest limit engloba els dos punts anteriors i en suma molts d'altres.
El primer al que em refereixo és a on és el limit entre la historia explicada i els punts que un lector afegeix des de el seu coneixement, el que l'autor fa que es sobreentengui, el que completa cada individu des de la seva pròpia experiència.
Parlant de limit em refereixo també al limit del gènere. És a dir: que converteix un conte en el que és? No pot ser una cançó un conte? La poesia ens pot explicar una història?
Els límits del conte com a gènere estan força desdibuixats i dins de la seva brevetat accepte una quantitat miscel·lània de possibilitats.


Un cop explicat molt breument de que tracta el meu projecte m'encantaria comptar amb la vostre col·laboració.
Tot i el que he escrit, tota idea i creació és benvinguda encara que no s'ajusti del tot a l'exposat!
En quant a l'extensió és totalment lliure. Quan s'acaba la història s'acaba el conte, ja pot ser en una pàgina com en dues frases.
Afegir que et podeu inspirarvos en el que volgueu de la cançó, la lletra, una estrofa, la música o una sola paraula!
El format final serà un llibre amb el recull de tots els contes i totes les il·lustracions (i a ser possible la cançó) en una petita edició. Ovbiament és un treball per a l'escola i no tinc intenció de lucrarme amb aquest. El que si que faré és fer peces per a repartir entre tots els participants!

Deixo aquí un enllaç al meu portafoli per si voleu xafardejar:
http://www.behance.net/embun

esper-ho que us agradi la idea i hi participeu!
Moltíssimes gràcies de nou,

Berta Gonzalez Embun


Respostes

  • Deficiència
    deòmises | 09/05/2013 a les 18:41
    (una aportació poc reeixida, potser; agafant la idea de la cançó)


    He begut rius d'alcohol per oblidar-te, princesa, sota nits de lluna canviant, per retrobar el sol. I només ofego la meva vida en l'agonia de no alçar-me més. Ara, sense diners i amb bocins de somnis trencats a les venes, habito la nit: l'enlluernament del dia dura fins al capvespre.


    d.
  • Buscador buscaire massa buscador
    Mena Guiga | 09/05/2013 a les 22:53
    No era ni pioner. Era un més dels malalats. El buscador d'or anava descalç fins i tot de genives i no l'importava. Erosionades i estovades les plantes dels peus, com el seu cervell i la seva ànima, repetia dies i accions. Enfebrit, enfebrit, enfebrit només desitjava desitjava desitjava aquell mineral lluent com l'astre rei, el solucionaire de tot, fins i tot de la mort si la pot vestir en un taüt de fusta bona treballada per ebenistes i coronat amb flors exòtiques mai vistes i, per tant, de preus disparadíssims i sense trets de cap envejós amenaçaire, fusell en mà.

    O potser va ser pioner. Busacant or busques somnis i els seus van crear-se arrel de neurones embogides, de soledat i d'una infantesa que encara demanava. I així somreia amb les ninetes dels ulls com si fes un orgasme solitari i necessari i es veia trobant or or or i quina sort sort sort i en faria sopes lluentes per a fades i per a alienígenes i a canvi coneixeria móns i éssers i sensacions sensacions sensacions.

    O potser havia begut massa, el buscador buscaire massa buscador.
    Que també era buscat buscat buscat i si el trobava una guitarra seria una guitarra borratxa que l'encisaria i ballaria frenèticament com un indi demanant pluja i cauria...va caure. Va caure i es va trencar dents ja escarbotades ja esberlades ja podrides ja ennegrides. I va caure i allà davant, mofeta, burleta, múrria, hi havia la veta perquè li seguís la beta.


    O potser sí que en trobava molt molt molt d'or or or. I segurament i naturalment i certament que correria la veu i la veu quan corre pot fer molt de mal mal mal.
    I el trobarien a terra, i no pas per haver ensompegat. El trobarien a terra foradat.


    Mena (a m'hi ha sortit així) :)
  • El buscador buscaire massa buscador (aquí està arreglat tot i sorry sorríssim!!!!!!!!)
    Mena Guiga | 09/05/2013 a les 23:03
    No era ni pioner. Era un més dels malalts. El buscador d'or anava descalç fins i tot de genives i no l'importava. Erosionades i estovades les plantes dels peus, com el seu cervell i la seva ànima, repetia dies i accions. Enfebrit, enfebrit, enfebrit, només desitjava desitjava desitjava aquell mineral lluent com l'astre rei, el solucionaire de tot, fins i tot de la mort si la pots vestir amb un taüt de fusta bona treballada per ebenistes i coronat amb flors exòtiques mai vistes i, per tant, de preus disparadíssims i sense trets de cap envejós amenaçaire, fusell en mà i de cada dia pa.

    O potser va ser pioner. Buscant or busques somnis i els seus van crear-se arrel de neurones embogides, de soledat i d'una infantesa que encara demanava. I així somreia amb les ninetes dels ulls com si fes un orgasme solitari i necessari i es veia trobant or or or i quina sort sort sort i en faria sopes lluentes per a fades i per a alienígenes i a canvi coneixeria móns i éssers i sensacions sensacions sensacions.

    O potser havia begut massa, el buscador buscaire massa buscador.
    Que també era buscat buscat buscat i si el trobava una guitarra seria una guitarra borratxa que l'encisaria i ballaria frenèticament com un indi demanant pluja i cauria i es trencaria definitivament dents ja escarbotades ja esberlades, ja podrides, ja ennegrides. I potser un cop a terra -terra erma, inhòspita i feréstega- la mateixa terra -mofeta, burleta, múrria- picant cruelment l'ullet li mostraria com piscava la veta, com qui fa la rateta i el difunt no podria seguir la beta.


    O potser sí que en trobava molt molt molt d'or or or. I segurament i naturalment i certament que correria la veu i la veu quan corre pot fer molt de mal mal mal encara que no dugui vambes adaptades.
    I el trobarien a terra, i no pas per haver ensompegat. El trobarien a terra foradat.


    Mena
    • RE: El buscador buscaire massa buscador (aquí està arreglat tot i sorry sorríssim!!!!!!!!)
      bertaembun | 11/05/2013 a les 18:45
      Moltíssimes gràcies! m'ha encantat el relat!
      et deixo aquí el meu mail per si et vols posar en contacte amb mi per si vols que t'envii una copia del llibre quan ja el tingui editat :)
      bg.embun@gmail.com

      Merci de nou!
  • Hola, Berta.
    qwark | 10/05/2013 a les 00:08
    No sé fins a quin punt coneixes Relats en Català però fem una activitat al Fòrum que es diu Melorepte i consisteix que un proposa una cançó i els altres escriuen sobre ella. No hi participo sovint (de fet només hi he participat un cop) perquè s'acostuma a escriure poesia en comptes de prosa i no sóc gaire de versos, jo.

    El cas és que crec que, si a la resta d'habitants del Fòrum els sembla bé, podríem fer una edició especial del Melorepte, en la qual tu proposis aquesta cançó i els relats participants puguin participar en el teu projecte.

    D'altra banda et comento que em sembla molt interessant la teva iniciativa. Jo algun cop he reflexionat sobre les relacions entre literatura i música, tot i que he tret conclusions que potser no van pel mateix cantó que les teves. T'he buscat l'enllaç, per si vols fer-hi una ullada. I si et ve de gust, t'animo també a rebatre les meves conclusions. És un tema que trobo molt interessant i m'agradaria aprofundir-hi amb algú que hi tingués coneixements.
    • RE: Hola, Berta.
      bertaembun | 11/05/2013 a les 19:08
      La veritat és que no estic massa ficada en el blog i no això del Melorepte, però m'encantaria poder presentar allí el projecte! tu saps com podria fer-ho?
      M'he mirat l'enllaç i el trobo molt interessant! Tot i que m'encanta llegir i escriure no sóc massa experta en aquest camp... sóc més d'il·lustració:) De totes maneres et deixo el meu mail per si et vols posar en contacte amb mi aportar idees per al projecte o qualsevol cosa: bg.embun@gmail.com

      Mil gràcies per l'ajuda!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.