el sopar [no vagis a casa, ell ho sap tot]

Paraules funestes

Amb poc més d'un segon havia sabut la gran mentida d'en Carles: el fill de puta l'havia traït i ara pensava fugir d'amagat. Ahh, rata pollosa!
Llavors, els seus ulls freds, tintats de glaç blau, havien pres una dura decisió: no ho permetria, no podia permetre-ho!

***

Ara en Joan mira un punt fix davant seu i pensa. Busca una línia a seguir, un sistema infalible per aconseguir un resultat rodó, sense escletxes. I no és fàcil! Hi ha tantes coses a tenir en compte, tantes llenegades possibles a evitar, que li cal fer un esforç de concentració repassant una i altra vegada el seu pla: es tractava de crear una gran confusió sobre els fets. La seva actitud hauria de ser distant, amb la mirada perduda, sabent i no sabent, confonent-los amb les seves respostes, aparentment del tot trasbalsat. Si aconseguia fer desaparèixer les proves, si es preparava una coartada irrefutable, llavors... llavors se'n sortiria!

En Joan deixa de mirar el punt fix davant seu i s'aixeca tot decidit. No vol donar-li més voltes: es neteja alhora la culpa i les mans brutes encara de sang negrosa, mentre recorda aquelles funestes paraules espiades al telèfon feia tan sols una hora:

-Ep,... escolta, i escolta'm bé: no vagis a casa sinó per fer la bossa i sortir cagant llets abans ell no torni. Ho sap tot!


nota: Jo sí que vull guanyar, fins i tot acceptaria el premi que rebutja la Gemma34 en cas que ella guanyés.

el fòrum de RELATSENCATALA
NO fa CURSIVA?! o és que jo no m'en surto?!

vaja.
Doncs és imprescindible pel meu relat!! el torno a penjar a continuació posant "(cursiva)" per obrir cursiva i "(/cursiva)" per tancar la cursiva.

Perdoneu les molèsties.
_______________________________________

RELAT DEFINITIU AMB CURSIVA.
_______________________________________


MERDA!!
678665639 "Escorpí" // 17:36
No vinguis a casa, ha vingut i m'ha agafat com a hostatge esperant-te. Tinc por. NO vinguis, sents?! Ho sap, ho sap tot. Merda!

(c) M'està prenent el pèl? No, no és tan fill de puta com això. (/c)

618034869 // 17:42
Ell és l'Italià? Tu ets el cervell, què he de fer ara?! Espero ordres directes.

678665639 "Escorpí" // 17:44
Sí. Et busca, sap que vas ser tu qui va apallissar el seu soci, creu que ets el cappo de tot. Fes alguna cosa (el que puguis) però no vinguis, ell t'estarà esperant.

(c) Com ho sap l'Italià, tot això?
He de salvar l'Escoprí de les urpes de l'Italià, sinó... no vull ni pensar-hi. He de prendre una decisió. (/c)
Truco als qui em deuen uns quants favors i monto, de manera improvitzada, un exèrcit d'homes armats en missió rescat. M'han de passar a buscar en cotxe, però no arribaran a temps. Sento un cop fort al cap i desperto immobilitzat al cuartel general de l'Italià.
L'Escorpí m'explica, mentre riu, que tot ha estat una mentida per trobar-me localitzant el mòbil. "Pocasolta, m'has traït, fill de puta!" Després l'Italià em recorda el què vaig fer amb el seu soci i els seus goril·les es recorden de tota la meva família, com jo de la seva fins a l'últim segon abans de caure inconscient a causa de la tortura.


_______________________________

Wow! Bon dia a tots! feia molts reptes que no participava, en part per haver començat la vida altre cop desp´res de l'estiu, i en part perque no m'acabaven de motivar els temes... però allò important és que ara he participat, oi? una abraçada a tots. Sé que no s'acosta ni de lluny a allò millor que he escrit, però és que tenia ganes de tornar a participar!!
vinga, sort a tots els participants!

Oh, i perdoneu si he fet servir números de mòbil d'algú... els he agafats a l'atzar, ho prometo.
:)

Julià era un home ximple, sense cap tipus d'ambició.
Deixà d'estudiar molt jove. Primer ofici al taller de ferreria del seu pare. No es podia queixar, el seu sou de moment, no era massa alt, però al manco li permetia els pocs seus capritxos.
Tampoc sabia que en un segon la seva vida se n'aniria a fer punyetes.
Es va casar de la manera més clàssica que vós podeu imaginar. No tingueren fills. Vida sense daltabaix. Va anar passant el temps fins que arribar l'avorriment.
La primera mentida que li va dir a la Xisca, li semblava que la duia escrita al front.
Aquell amic que tenien en comú i que cada dissabte venia a sopar, fou el desencadenant de l'esclafit.
En Julià s'enamora d'ell i prengué la decisió de dir-li a la dona.
Amb l'Eduard es veia sovint a casa seva.
Quan li comunica a la Xisca, ella ni s'immuta.
Les paraules que seguiren no tan sols el feren sentir traït sinó ridícul.
-Jo també tenia que parlar amb tu , la setmana que ve, me'n vaig a viure amb n'Eduard.
Julià se n'anà de casa seva com una ànima en pena. Xisca agafar el telèfon:
-Eduard
-Si, com estàs estimada?
-Molt bé, m'ha facilitat la feina.
-Que vols dir
- Ja t'explicaré, avui no vagis a casa, que ell ho sap.