Detall intervenció

El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)

Intervenció de: Tanganika | 27-02-2015

Al temps de Maricastanya, això era una vegada que, en aquell país costaner, muntanyenc, un senglar pasturava per la part obaga del massís de Santa Marta. Era un dia de tardor, assolejat, sense boirina al bosc, i els bolets creixien pertot arreu. (fins aquí rnbonet)


Aquella bèstia desitjava atipar-se d'aglans i anava furgant pel terra humit ple de fullaraca. L'animal pensava:

-Si un dia trobés una obsidiana amb aquells cristalls en forma de cristobalita, impensable per aquests verals, potser el mossèn me'l compraria per a fer rosaris per a les beates a bon preu.

I va somriure com només aquesta mena de porcs saben fer-h.(fins aquí Tangnika)

******mot obligat al següent paràgraf: dentadura******************

D'altra banda, aquell dia a la rectoria hi havia enrenou. El mossèn esperava una visita important i tenia tot el personal atabalat deixant totes les estances immaculades, com s´escau en un indret d´aquestes característiques. Fixeu-vos si n´era d´important la visita esperada que fins i tot havia fet posar en remull la seva dentadura. Aquella nit, per no embrutar-la faria sopetes de farigola, i a dormir. ( /Rubba)

********* paraula següent: quisca***************

Però abans d'anar a dormir aniria fins al riu per banyar-se i treure's tota la quisca que duia adherida a la pell. No volia semblar-se a aquell senglar que de tant en tant venia a la parròquia per vendre-li les coses que trobava per l'obaga. No fos el cas que alguna de les beates, amb molt bones intencions, això sí, els confongués i anés a confessar-se amb el senglar enlloc del mossèn.

-Mossèn, mossèn- diria la beata- crec que avui he pecat d'obra en baixar al riu a fer un riu, perquè m'he tocat allà baix a l'eixuga amb la fulla d'un til·ler.

La cara del senglar seria un poema d'aquells de començar i no acabar. (/David Gómez Simó)

***********paraula següent: petejar************
Però, vet aquí que mentre la beata tenia la intenció de confessar-se, petejava el senglar engolint aglans i arrels, i el mossèn es rentava a un toll del rierol, una obscura figura rondinava pel bosc, allà a la parròquia de Santa Marta, el sagristà tenia cura dels ciris de la parròquia. Els encenia. Calia estar ben preparats per l'alta visita. Alguna espelma, possiblement per defecte de la metxa o per la mala qualitat de la cera, tampoc deixava de petejar en fer-li foc.
Anem, però, al bosc i al rierol.”Prrrreggg,proooc”, escoltà el senyor rector de la parròquia de Santa Marta. Dirigí la vista cap on havia escoltat el so.

-Déu meu i Maria Santísssima!- exclamà el clergue.

Una figura esvelta, obscura, miccionava a la soca d'un pollancre, a pocs metres del capellà. La exclamació no era deguda a l'esglai, sinó a la mida de l'instrument que aquella figura sostenia amb les mans. Tenia entre mans, dirien altres. I no era gens exagerada, la expressió. La titola divisada pertanyia a Bon Bragat MoltBen Dotat, senegalés micòleg nigromant esotèric, agent 0,47, doctorat a Lobaina i Torino/Tepixe, famós mundialment per amanir 'amanites' ben condimentades, de gran utilitat per certs clans i famílies de mig món. I adhuc dels serveis secrets de l'altre mig. En terra, al seu costat, a tres pams de la soca de l'arbre blanc, una cistella de vímet plena: pixacans, cualgres,estrelletes, estufàries verdes, escaldabecs,...Les farinetes bordes no s'hi notaven. No diríem això mateix de les 'muscàries'.

***pròxim mot obligat : deixe escollir entre “venussià” i “llunàtic” ***

Quan el senegalès va haver endreçat l'eina dins uns pantalons cagats tipus orientaloide de color gris merengo es va girar i va dir a l'observador-tafaner:

-Obsessu tu, obssidiana per a tu, jo!

I va treure d'entre els bolets allò que tant havia estat buscant el porcí obagós, que sempre havia pressentit que hi era. Aquell mineraloide va fer bocabadar en Nigne (de Benigne), el nom del religiós escurçat perquè per practicar el bé ell regalava el seu 'Be' i allò era un graó més cap el cel i un pam i pipa al purgatori.

-Amb ellu es poden fer miralls rústics!

I va enfocar l'obsidiana, grossa com.... (bé...) cap en Nigne, que en veure quina cara feia bocabadat i esdentegat es va desmaiar de por.
De sobte, d'entre unes argelagues apareixé el senglar perseguit pel marit de la beata, un seglar que volia ser alcaldable anomenat Llorenç Papusco, armat amb una escopeta. Va disparar a la babalà i va malferir un ou del senegalès que, amb el dolor de l'impacte, va fer un pet com una aglà i que va confondre al senglar.

-Ouuuu, my ou...qui és aquest llunàtic????? (/TGNK)

********proper mot obligat: follet*******

Mides a part, un fullet havia dit que el mixen s'havia llevat bocaminós aquell matí, obsidiànament, bocaminós,... (fins aquí aleshores)

El follet follador vivia dins un forat d'una soca d'un roure bord. Ell tenia poc a veure en aquesta història, de fet la seva feina es reduïa a atrapar folletes i fer-los-hi caure les fulletes que portaven a mida de faldilles. Acostumava a sortir de nit, i tot i que al principi s'havia anat a confessar algun cop amb el mossèn, ara ja no hi anava perquè li va dir que era un ésser fantàstic i això ja era passar-se de la ratlla. Avui, però, al sentir rebombori a la rectoria, s' hi havia atansat per veure què s'hi coïa.(/ Rubba)

paraula:clapoteig

Vés per on aquell ser diminut era especialista en extraccions balístiques i val a dir que va haver d'intervenir en Bon Bragat. Li va substituir la part anada a fer punyetes per una campaneta que casualment portava que havia decorat el dalt d'un arbre de Nadal. El ferit, agraït, va fer-la sonar i tots van somriure.

Era tard i començava a fresquejar. Anirien a prendre sopa de farigola amb el mossèn, que va voler convidar-los. I de segon farien truita dels bolets que l'afroferit tot amable va oferir-los i que van destriar dels verinosos, que reservava per a vendre per a gent amb sogres-no-hi-ha-res-a-fer.
Pel camí, resseguint un rierol i tot escoltant el clapoteig d'animalons nocturns en estat d'esclat sensitiu, s'anaven passant l'obsidiana mirallosa que era com un trezzzzzor!
El seglar alcaldable, en Llorenç Papusco, havia fet les paus amb el senglar per haver escoltat les confessions de sa muller a canvi d'un vot.

No s'imaginava el grup (beata, senglar, alcaldable Papusco marit de la beata, mossèn Benigne-Nigne, senegalès bragadíssim i follet diplomat en sanitat) qui els estava esperant a la rectoria...(/TGNK)

****proper mot: top model*****

Exactament!! Com ho he endevinat? Doncs eren ells: el bisbe de la diòcesi i el cardenal prelat, fets tots dos uns figurins amb les seues vestimentes. Gairebé semblaven uns 'top model'. Eclessials, eclessiàstics això sí. Tothom els feu la reverència acostumada. El Papusco molt més exagerada que cap dels altres. El Ben Dotat, amb poca empenta, no fos qui li sonés la campaneta. "Quina llàstima, pensava, ara no podré exercir ja mai més d'agent 0,47: l'íntim soroll em delatarà". (Posteriorment, en fer-se públiques les fotos de l'esdeveniment a les revistes escaients del ram, algú va notar un posat rígid del bisbe i d'un home desconegut, possiblement centreafricà).
I l'ama, la beata, i algunes altres dones pròximes a la parròquia -cap dels mascles va menejar un dit- ja havien preparat una festa gastronòmica amb tota classe de queviures casolans. (rnbonet)

****** mot obligat per qui siga i seguesca:>***** baldufa*****




Respostes

  • RE: El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)
    Rubba Bertanero | 28/02/2015 a les 05:20
    La taula era parada amb les millors viandes, les cadires amb coixins eren preparades per les més altes autoritats, ja que eren de cul fi. Tothom es va disposar a asseure´s a la taula, tot i tenir cura de no aixafar el follet que amb prou feines arribava a pujar a la cadira. Amb la fal.lera de no perdre mossegada ningú va advertir la presència del "baldufa", un impressionant mastí dels pirineus que havien recollit ja feia uns quants anys a la rectoria. Al "baldufa" li agradava posar-se als peus del mossèn a l´hora de sopar,aquell dia però hi veia masses cames sota la taula, de totes maneres el dringueig d´una campaneta li va cridar l´atenció.

    Li va recordar els seus dies joves per la muntanya i hi va atansar el nas, aquella campaneta li recordava tant els remenats de bolets que li feia la "Baldiria", la masovera de la seva antiga casa. No va poder estar-se de començar a llepar aquell objecte de metall, amb regust aboletat, i com més llepava més notes sortien notes musicals d´aquella campaneta. Tothom va pensar que el mossèn havia posat una cinta de cassette d´aquelles de les benzineres amb nadales. Al senegalès, se li anaven posant els ulls en blanc.
    • RE: RE: El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)
      Rubba Bertanero | 28/02/2015 a les 05:22

      (fins aquí Rubba)

      paraula següent: clapir (o forma conjugada)
  • RE: El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)
    Tanganika | 28/02/2015 a les 12:14
    En Baldufa i el senegalès, extasi-abstretos, un va senegalar (que vol dir udolar a la senegala manera) i l'altre va clapir i ho van fer tan compassadament i rítmica que tots els presents van picar de mans. El follet va aprofitar per intentar agafar l'obsidiana encara per tractar. Volia treballar-la i una de les aplicacions seria una boleta mesurada amb peu de rei per tal que en Bon B pogués anar més digne sota els calçotets. Mira que n'és ple, el món, de bons follets!
    S'enfilà a la taula i s'anava amagant rere les copes fent trams d'una a l'altra vigilant molt moltíssim. Però la vista d'aligot del cardenalici no perdonava...(/TGNK)


    ****proper mot: interstici**********
    • abstrets i no abstretos
      Tanganika | 28/02/2015 a les 12:16
      • RE: abstrets i no abstretos
        Rubba Bertanero | 01/03/2015 a les 03:59
        A mi, particularment, m´hagués agradat més abstretos. i així tots junts haguéssin pogut acabar jugant al "teto" ;-))
        • RE: RE: abstrets i no abstretos
          rnbonet | 02/03/2015 a les 15:38
          Per sud ens agrada més el "tato"... que és el mateix joc, "però més 'rato' "

          A veure què en surt, company!

          Salut i rebolica!
  • RE :
    touchyourbottom | 01/03/2015 a les 10:06
    La mirada del cardenalici, envejosa, va mostrar uns ulls amb parpelles de to cera llardosa que es tancaven i mostraven un interstici sospitós. El gos va saber de què anava i va anar directe a buscar una possible campaneta junior. Però no...allà sota no hi havia res més que una mena de ciri il·luminant la roba santificada. En Baldufa va pensar que era una menja feta a la brasa, encara incandescent. Va clarvar-li queixalada brutalment, que li calia segon plat, esquàlid com estava, de gana que passava amb pinso per a gallines ponicanes caducat.
    El dolor del religiós atrevit va traduir-se en un cop de copa com si fos un m'ho jugo-tot d'una final de partit de tenis (tenis!) i de resultes el follet prudent va anar a petar de dret contra la dentadura del mossèn Nigne, que era adquirida en un basar oriental infra-passa-com-menys-puguis i se li va fer a miques. El follet, mentre tothom estava escandalitzat, va aprofitar per mesurar amb un peu de president aquest cop obertures bucals de l'afectat, per tal de fer-li una nova dentadura amb l'obsidiana, que donava per a molt, i tot mercès a com n'era, de bon follet, aquell follet. I tot seguit, a amagar-se entre el pèl del senglar que dormitejava entre el seglar (que no estava massa a gust entre tanta feligresitat) i sa dona de pit generós ben tapat i protegit amb una creu que li era una creu.
    Com que l'àpat havia de ser un dinar i com que les autoritats missaires s'havien avançat en l'arribada, les postres estaven encara congelades. Uns deliciosos palos de crema, nata i trufa, de la pastisseria de la beata (el seu nom és Ricarda, no cal escurçar-li) i el seglar (el negoci és el negoci i els vots són els vots, lema d'interès total i gens parcial, sumat al rètol sota l'entrada de l'establiment 'demà es fia, avui no pas').(/Tyb)

    ----proper mot: purga
    • bé. purga o murga, o tots dos. Una cosa: abans que 'postregin' estaria bé fer referència a els efectes dels bolets col·locaires, si és que n'havien menjat. El cardenal no se sap, però ell diria que sí (hi ha excuses que vénen soles) (ja la saben llarga!) (
      touchyourbottom | 01/03/2015 a les 10:10
  • RE: El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)
    rnbonet | 02/03/2015 a les 16:02
    Mentre la pastissera preparava els congelats palos al microones, i per fer temps, s'encetà la conversa. Fins ara, cada mesiànic -convidat a taula o a 'mesa'- no havia dit ni xufa. I com que el temps era magnífic, no calia encetar-la parlant de l'ídem.
    - I que pensa "vuestra Excel·lència" dels crematoris?- s'atreví a insinuar el seglar marit de la 'Carda' -(amb perdó!, TyB i lectors/es amabilísssims/es)-.
    -De quina murga en parleu, bon cristià? - demanà, esvalotant-se.
    Com un huracà força força força caribeny, com un terratrèmol 9,99 hispànic, el bisbe s'aixecà de la cadira, feu tres o cinc manotades -no s'hi posen d'acord els cronistes del fet-,tirà per terra quatre coberts, sis plats,buits i plens, i tres gots, exactament, alhora que el coixí -ara sí estan d'acord- i... la truita de bolets anà a parar enterra.
    I no veureu com el "Baldufa" s'encarregà de fer-ne un mos....

    **** propers mots (A TRIAR): sativa/pau*****

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.