El senglar, el seglar, el mossèn, el senegalès i l'obsidiana (AQUÍ)

Al temps de Maricastanya, això era una vegada que, en aquell país costaner, muntanyenc, un senglar pasturava per la part obaga del massís de Santa Marta. Era un dia de tardor, assolejat, sense boirina al bosc, i els bolets creixien pertot arreu. (fins aquí rnbonet)


Aquella bèstia desitjava atipar-se d'aglans i anava furgant pel terra humit ple de fullaraca. L'animal pensava:

-Si un dia trobés una obsidiana amb aquells cristalls en forma de cristobalita, impensable per aquests verals, potser el mossèn me'l compraria per a fer rosaris per a les beates a bon preu.

I va somriure com només aquesta mena de porcs saben fer-h.(fins aquí Tangnika)

******mot obligat al següent paràgraf: dentadura******************

D'altra banda, aquell dia a la rectoria hi havia enrenou. El mossèn esperava una visita important i tenia tot el personal atabalat deixant totes les estances immaculades, com s´escau en un indret d´aquestes característiques. Fixeu-vos si n´era d´important la visita esperada que fins i tot havia fet posar en remull la seva dentadura. Aquella nit, per no embrutar-la faria sopetes de farigola, i a dormir. ( /Rubba)

********* paraula següent: quisca***************

Però abans d'anar a dormir aniria fins al riu per banyar-se i treure's tota la quisca que duia adherida a la pell. No volia semblar-se a aquell senglar que de tant en tant venia a la parròquia per vendre-li les coses que trobava per l'obaga. No fos el cas que alguna de les beates, amb molt bones intencions, això sí, els confongués i anés a confessar-se amb el senglar enlloc del mossèn.

-Mossèn, mossèn- diria la beata- crec que avui he pecat d'obra en baixar al riu a fer un riu, perquè m'he tocat allà baix a l'eixuga amb la fulla d'un til·ler.

La cara del senglar seria un poema d'aquells de començar i no acabar. (/David Gómez Simó)

***********paraula següent: petejar************
Però, vet aquí que mentre la beata tenia la intenció de confessar-se, petejava el senglar engolint aglans i arrels, i el mossèn es rentava a un toll del rierol, una obscura figura rondinava pel bosc, allà a la parròquia de Santa Marta, el sagristà tenia cura dels ciris de la parròquia. Els encenia. Calia estar ben preparats per l'alta visita. Alguna espelma, possiblement per defecte de la metxa o per la mala qualitat de la cera, tampoc deixava de petejar en fer-li foc.
Anem, però, al bosc i al rierol.”Prrrreggg,proooc”, escoltà el senyor rector de la parròquia de Santa Marta. Dirigí la vista cap on havia escoltat el so.

-Déu meu i Maria Santísssima!- exclamà el clergue.

Una figura esvelta, obscura, miccionava a la soca d'un pollancre, a pocs metres del capellà. La exclamació no era deguda a l'esglai, sinó a la mida de l'instrument que aquella figura sostenia amb les mans. Tenia entre mans, dirien altres. I no era gens exagerada, la expressió. La titola divisada pertanyia a Bon Bragat MoltBen Dotat, senegalés micòleg nigromant esotèric, agent 0,47, doctorat a Lobaina i Torino/Tepixe, famós mundialment per amanir 'amanites' ben condimentades, de gran utilitat per certs clans i famílies de mig món. I adhuc dels serveis secrets de l'altre mig. En terra, al seu costat, a tres pams de la soca de l'arbre blanc, una cistella de vímet plena: pixacans, cualgres,estrelletes, estufàries verdes, escaldabecs,...Les farinetes bordes no s'hi notaven. No diríem això mateix de les 'muscàries'.

***pròxim mot obligat : deixe escollir entre “venussià” i “llunàtic” ***

Quan el senegalès va haver endreçat l'eina dins uns pantalons cagats tipus orientaloide de color gris merengo es va girar i va dir a l'observador-tafaner:

-Obsessu tu, obssidiana per a tu, jo!

I va treure d'entre els bolets allò que tant havia estat buscant el porcí obagós, que sempre havia pressentit que hi era. Aquell mineraloide va fer bocabadar en Nigne (de Benigne), el nom del religiós escurçat perquè per practicar el bé ell regalava el seu 'Be' i allò era un graó més cap el cel i un pam i pipa al purgatori.

-Amb ellu es poden fer miralls rústics!

I va enfocar l'obsidiana, grossa com.... (bé...) cap en Nigne, que en veure quina cara feia bocabadat i esdentegat es va desmaiar de por.
De sobte, d'entre unes argelagues apareixé el senglar perseguit pel marit de la beata, un seglar que volia ser alcaldable anomenat Llorenç Papusco, armat amb una escopeta. Va disparar a la babalà i va malferir un ou del senegalès que, amb el dolor de l'impacte, va fer un pet com una aglà i que va confondre al senglar.

-Ouuuu, my ou...qui és aquest llunàtic????? (/TGNK)

********proper mot obligat: follet*******

Mides a part, un fullet havia dit que el mixen s'havia llevat bocaminós aquell matí, obsidiànament, bocaminós,... (fins aquí aleshores)

El follet follador vivia dins un forat d'una soca d'un roure bord. Ell tenia poc a veure en aquesta història, de fet la seva feina es reduïa a atrapar folletes i fer-los-hi caure les fulletes que portaven a mida de faldilles. Acostumava a sortir de nit, i tot i que al principi s'havia anat a confessar algun cop amb el mossèn, ara ja no hi anava perquè li va dir que era un ésser fantàstic i això ja era passar-se de la ratlla. Avui, però, al sentir rebombori a la rectoria, s' hi havia atansat per veure què s'hi coïa.(/ Rubba)

paraula:clapoteig

Vés per on aquell ser diminut era especialista en extraccions balístiques i val a dir que va haver d'intervenir en Bon Bragat. Li va substituir la part anada a fer punyetes per una campaneta que casualment portava que havia decorat el dalt d'un arbre de Nadal. El ferit, agraït, va fer-la sonar i tots van somriure.

Era tard i començava a fresquejar. Anirien a prendre sopa de farigola amb el mossèn, que va voler convidar-los. I de segon farien truita dels bolets que l'afroferit tot amable va oferir-los i que van destriar dels verinosos, que reservava per a vendre per a gent amb sogres-no-hi-ha-res-a-fer.
Pel camí, resseguint un rierol i tot escoltant el clapoteig d'animalons nocturns en estat d'esclat sensitiu, s'anaven passant l'obsidiana mirallosa que era com un trezzzzzor!
El seglar alcaldable, en Llorenç Papusco, havia fet les paus amb el senglar per haver escoltat les confessions de sa muller a canvi d'un vot.

No s'imaginava el grup (beata, senglar, alcaldable Papusco marit de la beata, mossèn Benigne-Nigne, senegalès bragadíssim i follet diplomat en sanitat) qui els estava esperant a la rectoria...(/TGNK)

****proper mot: top model*****

Exactament!! Com ho he endevinat? Doncs eren ells: el bisbe de la diòcesi i el cardenal prelat, fets tots dos uns figurins amb les seues vestimentes. Gairebé semblaven uns 'top model'. Eclessials, eclessiàstics això sí. Tothom els feu la reverència acostumada. El Papusco molt més exagerada que cap dels altres. El Ben Dotat, amb poca empenta, no fos qui li sonés la campaneta. "Quina llàstima, pensava, ara no podré exercir ja mai més d'agent 0,47: l'íntim soroll em delatarà". (Posteriorment, en fer-se públiques les fotos de l'esdeveniment a les revistes escaients del ram, algú va notar un posat rígid del bisbe i d'un home desconegut, possiblement centreafricà).
I l'ama, la beata, i algunes altres dones pròximes a la parròquia -cap dels mascles va menejar un dit- ja havien preparat una festa gastronòmica amb tota classe de queviures casolans. (rnbonet)

****** mot obligat per qui siga i seguesca:>***** baldufa*****