Detall intervenció

el REPTE V!!!! (el bo)

Intervenció de: pèrdix | 02-09-2005


Fent cas de la moció de l'AnNna i de la pregunta de la Tiamat, el REPTE V definitiu és el següent:

Tema: no conec de res a aquella dona que em mira fixament des de fa una hora.

Paraules clau: indefugible , instrument, pintallavis i escarabat

Extensió: 200 paraules (aquest és un número aproximat, tothom és lliure de fer-ho com vulgui, però es valora la capacitat d'ajustar-se al número exacte)


Premi: escollir les següents paraules i tema pel REPTE VI del fòrum de relatsencatalà

Termini: 24 hores exactes a partir del moment en que es publiqui aquest anunci.

Desconfieu de les imitacions. Aquest és el teu repte.

Vinga, a veure si us animeu força gent!


Respostes

  • sense argument i pressumptament inacabat
    qwark | 02/09/2005 a les 18:33

    No conec de res a aquella dona que em mira fixament des de fa una hora. En canvi ella sí que em deu conèixer. És l'indefugible preu a pagar per ser un famós relataire. Em fascina la seva insistència. Al principi pensava que intentava seduir-me, com divendres passat, quan una rosseta molt mona em va dibuixar un cor a l'espatlla amb el seu pintallavis vermell passió i jo la vaig convidar a provar l'eròtica de cuir dels seients de darrera del meu VW Escarabat.

    Finalment he decidit vèncer la meva timidesa i sortir de dubtes.

    - Escolta, m'ha semblat com si em miressis, potser ens coneixem... Qui ets? - per sort ja no necessito de frases enginyoses per lligar que sinó passaria més gana que un ós formiguer amb congestió nasal.
    - Doncs sóc un mer instrument en mans d'un babau sense imaginació.
    - A què et refereixes?
    - Això no és més que un altre dels teus patètics relats sense argument. Només has dibuixat un trist personatge tan estàtic que tu et dediques a atorgar protagonisme a la rossa de l'última historieta.
    - Ah, no tens personalitat. Perfecte. Llavors voldràs venir amb mi.
    - I perdre'm la resta del relat?

  • No conec de res..
    Henry | 02/09/2005 a les 18:44

    No conec de res a aquella dona que em mira fixament des d'allà al fons, aquella que s'amaga darrera un llibre -del qual no li he vist girar encara cap pàgina- i que m'esquiva cada cop que jo aixeco el cap dels meus apunts.

    No se n'adona que jo també em fixo en ella cada dia que me la trobo a la mateixa hora asseguda al mateix lloc; que acaricio mentalment els seus cabells, suaus , brillants , castanys que em sé de memòria (un a un) ; que beso els seus petons amb la suavitat de qui toca un instrument una nit de lluna plena i em quedo amb el regust vermell del pintallavis que vesteix; i tanco els ulls i baixo el cap, per evitar menjar-me aquells ulls negríssims, indefugibles, amb espurnes de l'arc de sant martí que em recorden la closca brillant d'un escarabat; d'aquells que no són fastigosos i que són bufons i tot (que no n'hi ha, però me'ls vull inventar per un cop).

    I a la fi, quan em decideixo a aixecar-me i anar a saludar-la, obro els ulls i m'adono que ha passat com sempre: acaba de baixar a l'última parada de tren.

    • Sí o no?
      foster | 02/09/2005 a les 19:17

      Sí o no?

      Com cada tarda, en Joan s'està als "Jardinets" de Gracia llegint una novel.la policíaca. S'asseu prop de la font perquè quan funciona produeix una remor de fons que l'ajuda a concentrar-se.
      Avui però, no hi ha font que valgui i sí, en canvi, una noieta encantadora que des de fa molta estona deixa escapar mirades intrigants i mig dissimulades cap el seu espai privat. Ha arribat fa una mitja hora amb un "escarabat" vermell, lluent com el roig del seu pintallavis, i sense cap diari, cap llibre, sense parlar pel mòbil, sense aparença d'estar esperant ningú. S'ha quedat clavada allà mateix, quasi sense moure's.
      Ara mira, ara no... ara mira i tot seguit esquiva la seva mirada... en una mena de repte indefugible.
      En Joan està embogint amb la intriga, fins ha arribat a creure que la noia se li està insinuant. Però no, això és imposssible. I la maleïda consciència que no calla: "Deixa't estar d'històries, iaio: ni que funcionés la cosa, el teu instrument ja no està més que per a "solos".
      Ell, però no es resigna, encara li queda una mica d'orgull, és un veritable home, i potser aquella mossa n'ha captat el missatge. Potser sí, potser sí...
      Llavors, just quan s'ha decidit per anar-hi, ara ja convençut del seu inevitable i imminent triomf, la noia fa un salt, se li apropa i amb molt de respecte fa la gran pregunta:
      -Té foc, senyor, si us plau?

  • No conec de res a aquella dona que em mira fixament des de fa una hora
    Tiamat | 02/09/2005 a les 19:24

    Li juro. Porto una hora sense moure'm del seu davant, tornant-li la mirada, i no l'identifico. Per més esforços que faig, i per més que m'escruti la memòria, és com si no la conegués de res. Em sonen vagament, això sí, els ulls de color negre escarabat. I, ara que ho penso, el color del pintallavis, s'assembla molt a un que em va regalar el meu marit, ara fa uns mesos, pel nostre aniversari. A banda d'això... no li sabria pas dir qui és. Aquest nas, tan esvelt, aquests pòmuls, altius, les parpelles, perfectes, els llavis, molsuts. Sembla un mer instrument per publicitar una pel·lícula porno, si vol que li sigui sincera, una d'aquelles dones fetes amb patró, de mesures i proporcions indefugibles per tal d'aconseguir un rostre sublim, que desperti els anhels de qualsevol. Res a veure, amb la senyora Tarragó que jo conec, i que em mira, amb aquesta cara estranya, des del mirall.

    Perdoni, com ha dit que es diu, vostè?

    Tarragó, Mercè Tarragó.

    Un segon, siusplau... Haig de... buscar... una cosa... Sí, em sembla que aquí ho tinc... Mercè Tarragó, em diu? N'està segura?

    És clar!

    Oh, vaja... em temo que... enlloc de l'augment de pit que demanava... li hem reconstruït la cara sencera.

  • Bufar i fer ampolles
    pivotatomic | 03/09/2005 a les 15:33

    No conec de res a aquella dona que em mira fixament des de fa una hora. Però quan una donassa com aquesta, ja sabeu: escot vertiginós, pits que desafien la gravetat, malucs tel·lúrics, pintallavis roig-passío i mirada ígnia, et dedica una d'aquestes miradetes, un home com jo, dels d'abans, dels de ve-ri-tat, sent l'impuls, què dic l'impuls!, l'obligació del tot indefugible de conèixer-la... en el sentit més bíblic del mot.

    Quan veig una dona com aquesta, sento que ja no sóc jo. Que esdevinc l'instrument que ha escollit una Força Superior per a que l'espècie humana acompleixi la seva més sagrada missió: perpetuar-se. Sí, és cert, a vegades, després de dur a terme aquesta missió de la que us parlo, quan torno a casa al costat de la meva dona, em sento com un escarabat. Però se'm passa de pressa i ella, en el fons, ni s'ho imagina. És tan ingènua, la pobra. Així que deixem-nos de foteses i estem pel que hem d'estar. M'hi acosto, imposto la veu tipus locutor nocturn de ràdio... i la resta serà bufar i fer ampolles!

    Ostres, ja era hora que el paio mossegués l'ham. Porto una hora mirant-lo amb la mateixa cara amb la que un captaire mira l'aparador d'una pastisseria. Deixa'm comprovar-ho tot. Microcàmera? A punt. Micròfon? Llest. Jo? Preparada. Perfecte. Ara ja només falta que el borinot aquest em llenci els trastos i tindré totes les proves que reclama la meva clienta per deixar-lo en pilotes amb una demanda de divorci. Perfecte, xato. Acosta't, posa't dins del radi d'acció de càmera i micro... i la resta serà bufar i fer ampolles!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: