Detall intervenció

EL PRINCIPIANT

Intervenció de: Anna Sant i Ana | 15-06-2018

Va tornar a llegir el currículum per enèsima vegada. No entenia la nova política de la junta de socis per donar responsabilitats, o més ben dit llibertat per a fer, a qui no té cap experiència, només un munt d'il·lusions al cap i aquesta teoria de que fer tot diferent és el millor que hi ha.

No portava cap referència, només un bagatge de navegacions, de controvèrsies, d'impotències i revoltes contra tota ensenyança. Un deixar estar tota llavor i veure què en floreix, o que coi en floreix.

Tanmateix s'havia de reconèixer que tenia un poder de convicció molt fort, amb una veu seductora, greu, plena de vocabularis i orígens. La junta el va voler conèixer quan els va parlar dels candidats. La maleïda i endogàmica junta va aturar per uns instants les seves orgies i les seves begudes per a conèixer'l. I van quedar encantats! No va voler escoltar les virtuts, professionalitats i disciplines dels altres candidats. No en van voler saber res. Van ser fins i tot condescendents amb el seu gerent, ell, que portava eternitats fent-li'ls la feina. Van quedar ensimismats per la seducció d'aquest infant, d'aquest petit Déu i la seva bellesa.

Va tornar a agafar el currículum i el va estrènyer amb les mans. El sentia allà fora, esperant sentir que la feina seria per a ell. S'ho imaginava neguitós, amb els seus projectes bastint la seva imaginació. Art, com ell deia, parlava d'art. I va tenir una llambregada al seu currículum d'escultors, arquitectura, natura desvetllada. Sí, podia convèncer amb el seu projecte, però el desastre tremolava arran de tot. I aquell jovenet defenia que la destrucció era naixença, origen. Que a l'horror també hi havia bellesa. Quan li preguntaren que era el que més li preocupava del seu pla, va contestar que la incomprensió. Molt normal, ell no va entendre res.

Va deixar el paper sobre la taula i el va cridar amb un somriure. Li tenia preparada una sorpresa, a ell i als borratxos de la junta. No el deixaria sol, hi trobaria altres Déus que l'ajudarien, fins i tot el vigilarien, per a fer de la Terra un planeta obedient i poruc.


Respostes

  • Curricurrículum
    Tanganika | 08/06/2018 a les 23:47
    Vaig néixer a Singapur, el 19.. i ningú n'ha de fotre massa més res. El meu pare mai va acabar de pair que fos engendrat, però la prova de l'odaene -tan ovacionada- mai no falla (i que de folla ve, vaja!) i la meva mare va fotre-li una santa hòstia -només curable per hostiòpates- arran de la picant nit en què em vaig colar.

    Em van posar Madras (per allò del 'desmadre' de la nit boja que no podrien oblidar que havien protagonitzat). El meu germà gran, Garam (quin caram de gana xingaire devien tenir!) va estar content de compartir naixement indesitjable i fote't. La meva germana, la que va venir després, la Tanduri (alguna cosa es va tant endurir i prendre tanta consistència que... engendrada va ser) va completar la família.

    Vaig anar a l'escola Gingebre Canyosa (occidentalment prestigiosa, accidentalment preparada -era un antic convent caramelilusità-) al patit gastrojugàvem i allò era una barreja divertida d'espècies i amics i germans, tots veritables ingredients amb futur.

    Vaig estudiar en aquest centre uns quants anys que no em ve de gust -tant gustós com sóc- de dir. Compto amb certificats de bon savoir sabor de la coneguda professora Coriandre, la mestra Cúrcuma i el director Cocomilk Mustassa, denunciable si hagués intenteta un mos de mi en la classe de Fleca Distesa.

    Vaig viatjar per l'Índia (i quin plaer ensumar-la i també engolir cromatismes orientals traslladaires al setè cel, ho juro) i també vaig visitar Indonèsia, Ceilan, Malàisia, Caixmir, Afganistan, Singapur, Japó, Antilles i els llocs que no contaré, entre 19.. i 19.. i què us importa. Vaig aprendre, en aquestes estimulants terres, l'art de les mescles dels meus 'jo' i un estudiós de la Gestalt que per allà passava se'm va enamorar, notant la meva ardència innata (i increma, of course). Sortosament cap gestalció va ocòrrer. No vull descendència i controlo les meves menstruacions. En universitats currinàries vaig obtenir una sèrie de títols i currimàsters de mena increïbles que em van fer aconseguir feina en menjadors on vaig aconseguir estrelles Currilín. En dóno fe: una corrinstel·lació nova ho confirma al firmament quan no és de nit i els ulls més subtils la visualitzen veraçment i amb veridificacions papil·lars.

    El meu tarannà és tastívol, tastaolletes, currifeinetes, hardworking i softlowcosting.

    Sóc brillant en cada plat, importo. I m'exporten, si hi consenteixo...que sempre em puc venjar amb un mal de ventre només guarible amb suc de curripeus i quina llàstima de malmetre-les, precioses floretes purpúries.

    He treballat per a gent d'upa i per a plebeies letiziones, si paguen bé.

    Sóc popular en fred i en calent...no comento. Ah, i el meu toc dolç és inefable.

    Per tot plegat, confirmo que sóc arxiadient per a la seva emcurripresa, negocurrici, merchancurricising, de debò de bo de veres. Encenc (que continc cardamom) faig viure.

    Sóc directament proporcional als vostres interessos, no ho dubteu. Llogue-me, contracteu-me. No duc cotxe ni admeto cotxetril. Sí que tinc telèfon immòbil -si em moc massa perdo intensitat, no ho aixaféssim- i...una essència que fa presència.

    La meva fotografia? Puc pecar d'arrogància, però en tantíssimes faig goig que decidir és impossible.

    Això sí. La bona curricurriculaire que m'ha fet el curricurrículum us pot facilitar la informació bàsica sobre mi, que tant i tant l'ha ajudada!

    Gràcies i...ens provem!

    https://mail.google.com/mail/u/0/#inbox/163e0d5a7421410b?
    compose=163e14e1761365e5




    TGNK (ehem, aquest deliri surrealista i exercici boig de relat el posaré 'fora de concurs' si una de les dues germanetes meves fa quelcom més presentable. Per si no fos així...és el que hi ha, :)


    • (sí, va néixer a Singapur i hi va viatjar com si fos una descoberta...aisss...ho arrenjo, no ho arrenjo, ho arrenjo...mira: ja fa conjunt, amb tot plegat, curriconjuntat. Però no sé si podré dormir faltant alguna coma. Cal desaprendre a tenir massa perfecc
      Tanganika | 09/06/2018 a les 00:06
      • RE: (sí, va néixer a Singapur i hi va viatjar com si fos una descoberta...aisss...ho arrenjo, no ho arrenjo, ho arrenjo...mira: ja fa conjunt, amb tot plegat, curriconjuntat. Però no sé si podré dormir faltant alguna coma. Cal desaprendre a tenir massa per
        Tanganika | 09/06/2018 a les 00:08
        ...cció i cohesió. Serà això, la lliçó que autocomporta tanta ximpleria, hahaha) (com era la dita? Que a vegades el curri cul fa fer cagarades? Noooo, I don't thik so...)
        • per...fecció. Res a fer. Com algú savi va dir: escriure i deixar estovar. Però quan no s'és cigró de remull, fets així fan quedar malament) (daaash, gotes manga temples avall, tierra trágame) (i respirar, que el ridícul també ho permet, hahaha)
          Tanganika | 09/06/2018 a les 00:10
  • Burocràcia (o Maquinària arxivística)
    deòmises | 11/06/2018 a les 18:18
    —Casada, oi, senyora M.?
    —Sí, diguem-ne que la unió civil és similar al seu matrimoni. Aquest que titllen de “convencional”.
    —Quants anys feia que estaven junts?
    —Dos fills.
    —No és el que li he preguntat.
    —Ho sé, però, lògicament, serà la següent pregunta i, per tant, ja en té la resposta. Tretze anys de relació.
    —Entesos. Sense problemes?
    —Els que solen tenir les parelles estables, i els matrimonis avinguts.
    —I els diners?
    —Cap penúria econòmica, si vol dir això la seva pregunta.
    —...—l'escrivent no sembla satisfet amb una resposta tan breu. La seva cara i el seu silenci així m'ho indiquen.
    —Essent la principal accionista de l'empresa fundada pels meus pares, amb el 51% del seu capital, no m'ha calgut mai el sou de cap home per sustentar-me ni sufragar-me els vicis i els capricis.
    —Llavors, no entenc res. Ni els motius que la varen moure a fer una acció tan aberrant.
    —Realment, soc aquí per a justificar-me? Crec que ja he pagat el que em pertocava. Per cert, un preu força elevat per a tan poc ressò mediàtic.
    —Entenc que l'única raó era la fama?
    —Què, si no? Estudis bàsics excel·lents, la carrera universitària cum laude però, com que era una simple dona, va passar ben desapercebuda en comparació amb els meus tres germans... mascles.
    —I això era causa d'una enveja innata, d'un odi cap al sexe masculí aferrissat.
    —Una conclusió personal i contundent. Potser no té dret de fer-la, i caldria informar els seus superiors...
    —S'equivoca. El meu cap té constància de la nostra conversa i de les gesticulacions. Ho sap tot, ho veu tot. No ens menystingui, si us plau...
    —Vaja, em deixa de pasta de moniato... Chapeau! Quina perfecció, la seva maquinària arxivística!
    —Menys sorna, senyora M., que se'ns pot fer eterna la paperassa. I les conseqüències també.
    —És una amenaça?
    —No pas, sols un apunt, una mera observació.
    —I tanta pregunta és necessària?
    —Sí, pels càlculs, i la ubicació futura. Imagini que la col·loquem al costat d'una mare modèlica, en lloc de dur-la com a companya d'estança de la filla que va descuidar els pares. O viceversa. El canvi posterior és feixuc i, en certs casos, irreversible. I la injustícia podria superar-nos i desprestigiar tota la tasca realitzada fins al moment.
    —Entesos.
    —Seguim —diu mentre fulleja els papers del meu dossier —. Veig que li agraden els animals.
    —Sí, però no tots. Soc al·lèrgica al pèl de diversos i em limito a acostar-me als rèptils. De gosar acariciar un gos o abraçar un gat, tota la pell esdevé una urticària gegantina...
    —Tranquil·la, que aquí els únics animals que acceptem són polítics i taxistes.
    —Ara resultarà que té sentit de l'humor, senyor pixatinters...
    —Millor que ho deixem aquí. Segons els meus càlculs —rumia i tecleja en una gran calculadora— i veient que no ha corregit en cap moment la seva actitud, li emeto la cèdula de la seva ubicació definitiva. Inamovible i intransferible.
    —És una broma? Les calderes de Pere Boter?
    —Evidentment. Per llenguda, sobretot. I no es queixi perquè, venint en condició de suïcida, aquesta conversa no s'hauria d'haver efectuat. Però com que teníem la recomanació de la seva àvia devotíssima... que es troba en la Glòria...
    —...
    —L'ascensor és al final del passadís. Soterrani 5è.



    d.
  • EL PRINCIPIANT
    Anna Sant i Ana | 15/06/2018 a les 17:19
    Va tornar a llegir el currículum per enèsima vegada. No entenia la nova política de la junta de socis per donar responsabilitats, o més ben dit llibertat per a fer, a qui no té cap experiència, només un munt d'il·lusions al cap i aquesta teoria de que fer tot diferent és el millor que hi ha.

    No portava cap referència, només un bagatge de navegacions, de controvèrsies, d'impotències i revoltes contra tota ensenyança. Un deixar estar tota llavor i veure què en floreix, o que coi en floreix.

    Tanmateix s'havia de reconèixer que tenia un poder de convicció molt fort, amb una veu seductora, greu, plena de vocabularis i orígens. La junta el va voler conèixer quan els va parlar dels candidats. La maleïda i endogàmica junta va aturar per uns instants les seves orgies i les seves begudes per a conèixer'l. I van quedar encantats! No va voler escoltar les virtuts, professionalitats i disciplines dels altres candidats. No en van voler saber res. Van ser fins i tot condescendents amb el seu gerent, ell, que portava eternitats fent-li'ls la feina. Van quedar ensimismats per la seducció d'aquest infant, d'aquest petit Déu i la seva bellesa.

    Va tornar a agafar el currículum i el va estrènyer amb les mans. El sentia allà fora, esperant sentir que la feina seria per a ell. S'ho imaginava neguitós, amb els seus projectes bastint la seva imaginació. Art, com ell deia, parlava d'art. I va tenir una llambregada al seu currículum d'escultors, arquitectura, natura desvetllada. Sí, podia convèncer amb el seu projecte, però el desastre tremolava arran de tot. I aquell jovenet defenia que la destrucció era naixença, origen. Que a l'horror també hi havia bellesa. Quan li preguntaren que era el que més li preocupava del seu pla, va contestar que la incomprensió. Molt normal, ell no va entendre res.

    Va deixar el paper sobre la taula i el va cridar amb un somriure. Li tenia preparada una sorpresa, a ell i als borratxos de la junta. No el deixaria sol, hi trobaria altres Déus que l'ajudarien, fins i tot el vigilarien, per a fer de la Terra un planeta obedient i poruc.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.