Detall intervenció

El parer és, primer i sobretot, per a qui escriu

Intervenció de: Mena Guiga | 09-09-2016

Qui escriu és qui tria què hi vol i què no. Si s'elimina un capítol -o paràgraf, o...- motiu d'orgull, de satisfacció no s'ha de fer mai pel lector. Ho dic així de rotundament. I si s'ha hagut de suar la cansalada per un paràgraf però que qui l'ha elaborat no n'està convençut, s'elimina perquè, de fet, en aquest cas, una funció també nodridora s'ha acomplert: aprendre.
L'autor mana: és la seva obra. No ha de subjugar-se a ningú. Hi ha una llibertat sana en això.

Penso, crec, afirmo, reitero, opino.



Mena


Respostes

  • RE: Corregir, retallar
    aleshores | 07/09/2016 a les 12:22
    Si el teu paràgraf t'escandalitza, talla-te'l: val més entrar manxol al regne del cel que anar a l'infern amb les dues mans" Sant Marc "relats"
    PD Però tu fas doble feina que el RR Martin que deu tenir una munió de gent treballant: un amb el vestuari, un altre amb els diàlegs, un tercer en temes d'armes,...
  • RE: Corregir, retallar
    allan lee | 07/09/2016 a les 12:53
    Per què suprimir un escrit que "no aporta" més que elegància o profunditat al relat general?
    Si a ulls de l'autor té bellesa, colors, perfum o qualitat, per quin motiu retallar?

    T'ho diu una que farceix els seus escrits de coses que sovint no tenen gaire a veure amb la trama. Bueno, a vegades tapoc tinc trama. Ups.

    Bon dia.
  • tampoc
    allan lee | 07/09/2016 a les 12:53
    • RE: tampoc
      Calderer | 07/09/2016 a les 13:10
      Si no hi ha trama entenc que hi pot cabre tot, com una mena de col·lecció (de vivències, de personatges, d'escenaris...). És una idea aquesta que porto un temps pensant: escriure un text-col·lecció, sense trama però amb un fil connector que pot no resultar evident. POtser quan acabi la novel·la.

      Però si tens una història amb una trama i t'adones que cap a la meitat has fet una marrada que si es tregués ninguna la trobaria a faltar, què pensar? Cal aquesta desviació? Aporta alguna cosa? O és només una necessitat de l'autor sense res a veure amb el text o la història?

      Per a mi l'estructura i el ritme de qualsevol text són importants i han de tenir alguna mena de lògica interna que s'avingui amb la lògica de la història.

      Lluís
  • RE: Corregir, retallar
    Calderer | 07/09/2016 a les 13:36
    Per altra banda un amic a qui vaig enviar un esborrany de la novel·la (fa mesos,anys) em va dir després de molts afalacs i comentaris positius:

    Permet que comenti algun detall que considero de poca importància, però per dir alguna cosa.

    - Al mig de la novel·la trobo a faltar una mica d’acció enfront de les parts descriptives i d’evocació.

    - ..........

    - Altrament, quan estudiava guions ens van explicar que en una pel·lícula dels primers temps del Cinema Mut un personatge sortia fent uns badalls. Això es va encomanar als espectadors del cinema que van començar una reguitzell interminable de badalls, amb la conseqüent hilaritat general. A partir de llavors no s’ha fet cap pel·lícula comercial amb badalls.

    Els professors tampoc ens recomanaven incloure als guions cinematogràfics escenes que el protagonista estigués avorrit o que el verbalitzés. Ja que aquesta sensació es veu que també s’encomana.

    En la teva novel·la apareixen diverses escenes en que el protagonista està avorrit (a l’hivern) i encara que jo les he trobat adients, m’ha recordat aquelles reflexions dels professors.
    -----
    I aquest és un dels motius per plantejar-me retallar. Vaig passar la novel·la quan era un esborrany a diverses persones (entre elles diversos relataires ...quarck i vladimir si no m'erro) i he procurat fer cas del què em van dir.

    Salutacions

    Lluís
  • jaaaa
    allan lee | 07/09/2016 a les 13:39
    doncs sovint els meus protas dormen o estan borratxos però els meus- sis- lectors no s'adormen...ays. Potser si. Ara si que m'has fotut.
  • bon dia ..
    lisboa | 08/09/2016 a les 08:52
    "Innecessaris i contraproduents" dius, i aquí està la clau.Si són les dues coses, no hi ha debat; s'han de treure. Si són contraproduents també.
    Ara, si són senzillament innecessaris, jo m'ho pensaria i molt. A mi, per exemple, el minimalisme extrem de Raymond Carver, no sempre m'agrada. I si et poses a pensar, moltes coses innecessàries són fascinants i per tant, paradoxalment, es transformen en necessàries. El magnífic llibret, "LA UTILIDAD DE LO INÚTIL" de Nuccio Ordine, ens ho explica molt bé.

    Bon dia!
  • El parer és, primer i sobretot, per a qui escriu
    Mena Guiga | 09/09/2016 a les 23:33
    Qui escriu és qui tria què hi vol i què no. Si s'elimina un capítol -o paràgraf, o...- motiu d'orgull, de satisfacció no s'ha de fer mai pel lector. Ho dic així de rotundament. I si s'ha hagut de suar la cansalada per un paràgraf però que qui l'ha elaborat no n'està convençut, s'elimina perquè, de fet, en aquest cas, una funció també nodridora s'ha acomplert: aprendre.
    L'autor mana: és la seva obra. No ha de subjugar-se a ningú. Hi ha una llibertat sana en això.

    Penso, crec, afirmo, reitero, opino.



    Mena
  • RE: Corregir, retallar
    iong txon | 11/09/2016 a les 13:14
    Quina sort! A mi em passa a l'inrevés. Ara mateix tinc un poema entre mans i hi trobo a faltar un parell d'estrofes... ;-)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.