El DLXXXVII us espera

Les obres a la casa rural de "Can Xerric" anaven a marxes forçades. El dissabte al matí era la inauguració i ja érem a dijous tocat.

L´alcalde de Terratremuls n´estava cofoi de la seva darrera iniciativa, obrir una casa rural per a grups per a celebrar-hi els seus actes, cursos i tallers. Era un bon cop a la oposició i un gran pas per poder tornar a ser reelegit. Amb aquella iniciativa, el poble arraconat a la serra de Marta, agafava un nom,i, a més representava una entrada nova de diners per a la gent que hi tenia negocis.

L´Emilio, el batlle en funcions, donava ordres a tothom:

- Vinga, foteu-li canya. Cagundésss!, a veure si encara li hauré de fotre jo un cop d´aixada!

Divendres a la tarda, només quedava que arribés l´instal.lador de la caldera. Havien habilitat la pleta per encabir-hi les calderes de gas i els equips d´aire.

L´alcalde donava presses:

- necessitem calefacció i aigua calenta. Demà al vespre, després de la inauguració ens arriba el primer grup "L´Associació Kàrmica- l´any 2016 s´acaba el món".

L´operari de calefacció, Manel Aramifico, amb les presses havia fet un foradet a un dels tubs de la instal.lació de gas, l´alcalde li va dir que un foradet el tapava ell amb un cop de pixa.

La inauguració va ser fantàstica; hi era tot el poble. A la nit els de la Associació inauguraven una instal.lació modèlica.

A la nit, el gas es va esmunyir silent, silenciós, covard, captivador ...i, es va fer amo i senyor de la casa i dels seus primers hostes.

L´endemà la televisió parlava d´un suicidi col.lectiu. L´alcalde es planyia de la mala sort del poble.I, l´operari de les calderes portava un nou càrrec de consciència a sobre.