Detall intervenció

El conillet esberlat

Intervenció de: instants | 17-06-2008


Vehemència inútil,
Xof xof
Es refulgia en el seu suc
Xof xof
I cau la letàrgia del sol
Xof xof

Li prengué la inocència
Per fer-la gran
Xof xof fa el conillet
Ple de sang.
Xof, xof.


Respostes

  • Innocència robada
    kispar fidu | 15/06/2008 a les 20:36

    Jau sobre terres freds i austers
    arrebossant mans de nina sobre sang salvatge
    mentre enfonsa uns ulls indiferents
    davant el joc de les guerres.

    Traça la mort una línia de seda
    resseguint el seu rostre
    fins la fi d'una expressió
    sense cap innocència.

    Joguina trencada per ment indefensa
    que amb molta sang freda
    recorre la ma
    escampant-ne la vida.

    Blanca pell de pelatge
    dividida pel roig de la ira.
    Obre pas a la fugida
    dels possibles somnis de nina.

    Escena clavada en el temps
    dibuixant la distància llunyana
    entre la infantesa robada
    i la innocència perduda.

  • Tem-te
    Carme Cabús | 16/06/2008 a les 13:44

    Pensaves que no tenia ànima
    el teu conillet de guix?
    Doncs ja veus, és porcellana
    i duia la vida a dins.

    No et fa feredat al veure'l
    sagnant i partit pel mig?
    Els teus ulls ens desafien
    a creure'ns que l'has occit.

    Ja t'està bé el riu de sang
    que se li escola del tronc?
    Com cal tractar un conillet
    tan remenut i tan bufó?

    Qui ha estat tan cruel amb tu
    que la crueltat t'ha ensenyat?
    Ets una nena o potser
    un dimoni descarnat?

    En un món d'ombres terribles
    s'hi reclou la teva por.
    Tem-te tu mateixa i fuig-ne
    si no pots aprendre amor.

  • RE: Repte Poètic 42: El conillet esberlat
    T. Cargol | 16/06/2008 a les 18:45

    La resposta

    Guaito glaçat aquesta imatge,
    goso guaitar-la es diria,
    tan freda i quieta que esfaraeix
    -hom només llegeix el que ja sap-
    Afronto el conill esventrat
    com obra pròpia i perversa
    pel sol fet de mirar-la,
    per sostreure la nena de la infàmia:
    Monstruosa inocència criminal,
    els ulls rodons de nen
    encara fent més densa i fastigosa
    l'espesa sang que escampa,
    com el que fa solcs a la platja,
    sense culpa, ni compasió,...
    Una mirada d'inocència i trista
    que espera una resposta per part nostra.
    buida de prejudicis i dicteris.
  • RE: Repte Poètic 42: Qué em recorda el cuadre
    JOANPG | 17/06/2008 a les 00:10

    Esberla't ànima meva
    que el Repte és horrorós;
    la inspiració és teva,
    fitar el conill morbós.

    Nena sense inocència
    que indiferent remulles
    quatre dits amb inconsciència
    de la joguina en despulles.

    Semblas Lluís el Pietós
    sucar la ferida sagnant
    del nostre Guifré Pilós
    per quatre barres de sang.

    L'escut trencat i escopit,
    fins i tot afalagat
    quan allà un malparit
    el botí ens ha robat.

    El conill de porcellana
    antiquari copsarà.
    L'escut, amb fermesa sana,
    un tal dia guanyarà.
  • Mirall antic
    OriolFontelles | 17/06/2008 a les 14:28

    Plor rubescent al cos de la innocència.
    Se'n va l'alè del tou de ploma trista.
    Petó de gel al tel de l'esperpent.
    Espectre fràgil confitat de fel.
    La mà de res m'estira mort enllà,
    m'estira molt i sense mi no hi va.

    Flor de ponent al bosc de la impaciència.
    Verola i bull la sang contorsionista.
    Vinagre i mel, l'arrel convalescent.
    La pena és vàgil vacuïtat del vent.
    El plom del pes em mira i es desfà,
    em mira molt, no em deixa de mirar.

    Clos pensament de plors i efervescència.
    Mirall antic de llargs records d'arpista,
    pinçant el pèl del cel del sentiment;
    ferida ignota als sòcols de la ment.
    El cor malmès em crida i es desfà
    es desfà en plors al pou del més enllà.
  • la clau del ciclop
    perunforat | 17/06/2008 a les 18:52

    Hi havia una vegada...

    la meitat d'un,
    esfinx tètric,
    mort,
    foll cadàver rosat, bonic, forjat d'antuvi,
    denominació d'origen
    del pensament arquejat per un glop àcid de realitat

    rèplica disfressada
    d'un front bullent
    bèl.lic instant
    incinerat d'angoixa, frustació i ràbia irascible

    i com el marc ovalat
    d'un ull homicida, a l'espera i contraatac
    d'un cop de puny inanimat

    que et refreda l'ànima,
    flama tèbia que crema amb el suc de la sang,
    per rebre't a les portes
    d'un conte instruït d'un yin oriental






  • Ninois
    opuscle | 17/06/2008 a les 21:46

    No ho sabies que era viu
    que el cor em bategava amb força
    que la mort també m'esperava
    pacient, en un lloc assignat

    una filera de tombes per ninois,
    curulls de secrets d'infant,
    de petons extraviats
    i manetes adormides.

    Plores, damunt la sang
    que em vessa del cosset
    esberlat ja per sempre,

    amb les tisores lluents
    que m'han esqueixat,
    sense poder imaginar
    l'aversió que et produïa.
  • El conillet esberlat
    instants | 17/06/2008 a les 23:34

    Vehemència inútil,
    Xof xof
    Es refulgia en el seu suc
    Xof xof
    I cau la letàrgia del sol
    Xof xof

    Li prengué la inocència
    Per fer-la gran
    Xof xof fa el conillet
    Ple de sang.
    Xof, xof.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.