Detall intervenció

EL CAS ENVITRICOLLAT DEL ROBATORI DE LES JOIES DE LA CULONA

Intervenció de: Akeron343 | 11-02-2019

Em complau de convocar el nou relat cooperatiu mancomunat, miracle de associativisme popular en els temps que corren.

Inicia un servidor.
Proposo que a continuació en segueixi la Tríada Maresmenca, per acabar d'embolicar la troca que aniré prou embolicant jo.
Seguidament penso que el seny i el "savoir faire" de l'Allan Lee podrien equilibrar la progressió.
Finalment el mestre Reboli, per un motiu egoista.. que un servidor tingui l'ocasió d'anar girant trapellament cap el "verd marrano" les propostes que que el mestre vagi aportant, amb la "nocturnitat i alevosia" que em caracteritzen.

Si algun altre relataire es suma al "menage", benvingut serà... i el col·locarem entre la Mena i Allan, perquè estigui inmillorablement acompanyat.

Com sempre, si algun participant discrepa, sabeu que sóc un home fàcil.

Per tant... sense més dil·lació... per a tots vostès... (aparten las criatures)...

Això comença...


Respostes

  • RE: EL CAS ENVITRICOLLAT DEL ROBATORI DE LES JOIES DE LA CULONA
    Akeron343 | 11/02/2019 a les 19:16
    CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!! CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!!

    Va sonar la campaneta de l’entrada principal del 21 de RelCat Street amb insistència.

    - Oooooh!!!! Herc… Hercubolissss… truuquennn… -Va dir la Mildred Ferpecta amb la veu entretallada pels gemecs tendint a un falset final, asseguda a una butaca orellera amb una cama recolzada a cada braç, mentre subjectava amb passió (i les dues mans) un cap contra la seva flor secreta.

    - Slurp!!! Xip Xap!!! Mmmmm!!! Upopeticafo... (és a dir, “un moment i acabo”)- va contestar l’empelfada veu d’un mascle concentrat en la seva tasca, amb la boca plena entre llepades, xarrupades, copets de llengua al clítoris i dits joganers.

    CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!! CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!!

    Mentre sonava la següent tanda de campanadetes a la porta, entre crits i gemecs la Mildred esclatava en un sonor orgasme, per alegria del “partenaire” i del veí de dues cases més avall, acostumat a escoltar “coses” i masturbar-se compulsivament les nit de Lluna plena imaginant què li estaven fent a aquella veïna tant llaminera que tenia.
    El cap de l’Herculobis, molt graciosament despentinat, amb el coll de la camisa desgavellat i amb tot el voltant de la boca i la barbeta lluents de saliva i fluids vaginals, com un nen que s’acaba de cruspir una crep ben carregada de xocolata, però això si, amb els bigotis impol·luts i petrificats, va dir amb un somriure:

    CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!! CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!!

    - Tranquil·la estimada Mildred, es tracta d’un baró adult d’aproximadament un metre vuitanta, edat madura, militar retirat però encara de servei a la corona, amb algun problema escandalós i severament greu que cal que mantinguem en secret, i al qual li tiben les costures de l’entrecuix i de l’aixella del braç dret.
    La Mildred el va observar crispada, amb cara de no creure’s el que sentia, mentre es netejava detingudament les intimitats.

    CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!! CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!!

    - I com heu deduït tot això, benvolgut Reboloirot?

    - Molt senzill – va contestar aixecant una cella i adoptant una expressió formal i alliçonadora- He deduït que era un baró adult d’edat madura perquè de ser més jove, i per tant menys formal, la segona trucada hagués estat brutal al picador de la porta. La seva alçada és un altre tema evident, perquè de tenir deu centímetres menys, no hauria arribat bé a la campana i el toc hagués estat menys constant i desordenat. He suposat el seu passat militar i la seva ocupació oficial, per l’energia amb que ha trucat i perquè entre toc i toc han passat exactament 53 segons, lapse de temps amb que els mítics llancers de Hertfordshire-upon-Roastbeef es posen “firmes” (de posició i membre viril), fet que acostuma a provocar-los tensions a les costures de l’entrecuix. El tema de la costura de l’aixella l’he sabut perquè si t’hi has fixat, la campana ha sonat sense acabar de fet el seu recorregut de retorn. I finalment, estimada, que esta desesperat és evident perquè ha trucat quatre vegades i continua.

    CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!! CALANC, CALANC, CALANC!!!!!!!

    La Mildred el va mirar amb una expressió severa i va dir des del fons de l’ànima:

    - Però mira que arribes a ser imbècil!!! T’he dit mil vegades que em deixis treballar a mi i et limitis a dir estrictament el que et vaig dictant, carnús, més que carnús, que no arribes ni a actor mig dolent!!!! Que sembles el pallasso del Holmes!!!
    No n’encertes ni una!!!
    Sort en tens que ets un artista de les arts amatòries, que si no estaries parant el cul al Little Eye street (carrer de l’ullet, vaja).
    Posa’t presentable mentre vaig a obrir!!!
  • Capixapter (= fusió de 'capítol' i 'chapter') II. MASSA CERVICALS
    Mena Guiga | 13/02/2019 a les 16:34
    Es va espraiar perfum dels boscos pregons de Shonishire -que maten les fortors íntimes més insistens (o viceversa)- i, vestida castament i pulcra, tipus monja-acuirassada, amb roba de vellut i de pana, la senyoreta Ferpecta -d'edat si fa no fa unes quatre dècades- va dirigir-se a obrir, mentre el detectiu (de cinc dècades i escaig) encenia la pipa de 'després de'.

    Era mitja tarda passada, passadíssima, la boira espessa i humida va malparidejar afectant el rostre i l'expressió del visitant, sumant un mostrar-se depressiu-trist o trist-depressiu a l'estat d'alarma que el duia a aquell domicili. La Mildred ho notà clarament:

    -Copso que alguna cosa molt grossa (quan deia 'cosa molt grossa', la ment li anava a un altre calaix mental) ha succeït, oi, senyor...

    -...exespia...Buddy Bubble...-va ser la resposta, dita de pressa, amb angoixa i xiuxiuejant.

    -Oooh, quin honor, l'arxipopular Buddy Bombollós!

    I la Mildred va treure d'una butxaqueta (la Mildred, a la seva indumentària, comptava amb hundred de butxaquetes...quasi mil, Mildred) per tal d'aconseguir l'autògraf.

    Però el nouvingut encetà a girar el cap neguitosament cap a la dreta i l'esquera, abusant del circuit límit de la musculatura cervical que, en no permetre cert excés, el castigà deixant-li el coll clavat torçat en direcció Jellewery Av. (Avenue), d'on venue, ai, venia. Parlà, adolorit, mentre ella li estudiava el perfil que no trobà ferpecte, ai, perfecte: front sobresortit, nas xato i boca irrisòria de petonets de pitiminí passa-com-puguis. Dissimulà un somriure foteta i es resituà al que el moment demanava.

    -Aaah, oh, com està! Passi, please, serà atès per Lo Hercuboli ipso-fàcticament. Voldrà prendre te vermell, blanc, negre...veeeerd?

    La frivolitat mildreiana restà tallada per un so agut i un crit seguit. Buddy Bubble caigué abatut, tan llarg com era. Abans d'expirar va fer l'esforç de comunicar:

    -...Protegeixin la Culona...la Cul...Culona...Erudith Nerudinha,...

    Una bassa de sang -no se'n veia el color, per la foscor- s'afegí a la vorera en estat plorós -coses del clima d'aquell tros de mapamundi.

    Una sentor de pipa carregada amb herba Mary, darrera seu la restablí de la sorpresa:

    -I doncs, què? Crida l'Atanasi, que netegi la sang. No vinguessin ni mosquits ni vampirs. No?

    El criat tenia el dia lliure, li recordà ella. Hercubolis rigué tontament, perquè no sabia què més fer o dir que quedés assenyat, oportú, ocurrent. La resposta fou una contundent bufetada d'una Mildred irada, perquè quan toca treballar...toca treballar.

  • RE: EL CAS ENVITRICOLLAT DEL ROBATORI DE LES JOIES DE LA CULONA
    alvinrr | 19/02/2019 a les 14:23
    I have read some of the articles on your website now, and I really like your style. Check out deer hunting games

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: