El camell del meu relat...

...no vaig pas pensar que simbolitzés ningú, però la interpretació que el jutge n'ha fet m'ha semblat més que vàlida, tot i que, repeteixo, no anava per aquí. Au, ara ja esguerro el conjunt que quedava tan bé! El camell és el vehicle i la mascota, és un company silent (bé, el so del mastegar de la bèstia no ho és segurament, i admiro el beduí si no el desconcentra -és clar que hi està avesat- i no li agafa mania, que hi ha sons irritants com un guix rascant una pissarra d'aquelles que es van obsoletitzant). El camell, el que fa, és fer costat a la seva manera. Suposo que en cas contrari hauria fet alguna cosa per tal que el beduí no escrivís i no és el cas. S'hi avé amb placidesa, entén que l'altre està gaudint talment com ell està reposant. I blablabla.

El camell està inspirat en el camell gandul d'un relat de Kipling. I d'aquí que mastegui 'asclèpies, com aquell.

Gràcies pel comentari, que no ha estat pas telegràfic, tenint en compte la tirallonga dels que segueixen pels altres relats.

Un honor i un plaer haver format part d'una edició d'un repte que ha esplendorejat, com el bedoll a la tardor, l'estació actual. I que el tren no marxi.

tyb