Demència famèlica (Supervivència VIII)

És un homenatge a Charlie Haden. Va morir el dia 11 de juliol, just fa 4 dies.

Soul


Corre el tren rabent
entre els camps del sud,
l’aire espolsa espigues
i plora aquest soul.

Per les mans segades,
la cremor de pell,
la cruixida ossada,
els jorns de l’infern.

Terra inacabable
de sang i suor,
els esclaus sirgaven
l’or blanc del senyor.

Llisquen tristos els núvols,
esdevé fred i fosc el sol,
el cor de l’aigua ja no batega,
el món es vesteix de dol…

L’ànima de qui estima, però,
es rebel•la contra el no-res;
recorda arpegis harmoniosos,
arrecera tendres records;
tasta, sota la claror de la nit,
gotes de rosada de dins del cor.

Per què de nou ha callat el món que inventares
Allà on el silenci i la paraula esdevenen carn i os
Del teu cos, a la riba més llunyana del riu de clares
Aigües per abeurar-hi somnis i lletanies, en repòs?

Per què novament l'aire és ofec i dolor extrems
I la senda recorreguda cal recórrer-la una vegada
Més abans que m'adoni que anhelo la teva mirada
I la condemna és una espiral que reviu contratemps?

Per què visc en el deliri i abocat al declivi de sordejar
Enmig de l'eixordador soroll d'una ombra que s'allunya
Del cos que la pertany, com qui viu esperant l'endemà?

Per què, digues, el teu cabell d'or, com el blat que peix
Aquesta fam dement, també acoloreix l'òbol que s'encunya
Per pagar la usura de no oblidar, quan el silenci reneix?


d.