Cercador
Llista categories
Detall intervenció
Deixo de pasturar amb els apòstols de la gran i inqüestionable veritat
Intervenció de: Fidel | 03-05-2012Us heu cregut tot allò dels porcs engreixats i del corresponent sacrifici posterior.
“La realitat ens diu que no hi ha res (més) a fer”.
I les tertúlies en van plenes, i molts intel•lectuals són la nova guàrdia:
el vell exèrcit de sempre amb desodorant mentolat a les aixelles inclòs,
la selva dels brams on ens hem escoltat, sentit, nodrit, avorrit, podrit.
Guaita!, hi ha una noia que surt de la borsa amb les butxaques buides,
mentre un desvalgut dorm sota els llums del caixer automàtic del banc
i el 4x4 d’enfront perd benzina i em barra el pas.
Enguany he sento els llops udolar, i no és de nit, som a certa alçada,
els esquis dormen com el desvalgut i el desglaç accentua rierols
de sang i desfeta amb grams de resignació com gotes invisibles de cianur.
I vosaltres tranquils. No passa res. Tot va tirant.
Més sacrificis i a resistir l’embat del salt d’aigua:
l’inevitable curs amb milers d’alumnes confinats com sardines en escabetx;
absentisme, càstig, asfíxia sostenible, carn de canó,
motxilla amb olor a sutge i fum que s’escola pels teus murs,
com la biga que apuntala el sistema financer i, sense compassió,
creua l’habitació dels nens (què bèsties!!!).
Però tranquils!, no passa absolutament res: accentuem la misèria !!!,
que la natura és sàvia i escup els seus silencis, es deixa embrutar
i dòcil, se us posa de genolls i perpetua tota la maquinària del gran ordre.
Tothom calla. “La realitat ens diu que no hi ha res (més) a fer”,
repeteixen somnolents els virtuals de la racionalitat pagana
i els dogmàtics de les lleis de l’oferta i la demanda com onades sense vergonya
que fins i tot desterren de la platja als poetes més isolats.
Aquest és l’únic camí, el del penya-segat i el rocall que s’esllavissa en allaus invisibles
pels invidents i els apòstols de la gran i inqüestionable veritat,
trinxant totes les utopies que troba.
Endavant les atxes !, la millor defensa un bon atac:
reforma que refaràs i al treballador esclafaràs !.
Us ho esteu menjant tot, cap de porc inclòs,
greix a dojo, colesterol a l’alça més enllà de les accions i dels vostres crits.
Crits que ja hem escoltat, sentit, engolit, podrit... maleït.
Aneu a pastar fang ! Ens heu declarat la guerra.
Jo us declaro la meva ira a vosaltres, depredadors furtius de la negra esperança,
apòstols de la gran i inqüestionable veritat.
He decidit que no em drogueu més.
Que em treguin uns altres a pasturar...
Millor romandre agafat a tu, filla meva, en aquesta trinxera de llum i desordre.
Aquí almenys no em fuetejo, no em fuetegen, i jugo amb tu a fet i a amagar
i a endevinar quan cony haurem d’esperar per veure la propera revolució.
3/5/12 *
*Per quedar-se un a gust (almenys això mai no m’ho podran esquarterar):
p.s: s’accepten, clar, contra- cròniques, contra- poemes, comentaris, ampliacions...)
Respostes
-
RE: Deixo de pasturar amb els apòstols de la gran i inqüestionable veritat
rnbonet | 03/05/2012 a les 19:11Redéu, xicon! M'hi apunte!!!!! Tinc una 'mala llet' al damunt!!!
-
RE: Deixo de pasturar amb els apòstols de la gran i inqüestionable veritat
Galzeran (homefosc) | 03/05/2012 a les 19:24No saps com m'agrada aquest poema, aquesta prosa poètica, aquestes paraules de ràbia que brollen com crits en el desert. Però no abaixis la guàrdia, tingues ànims, potser no és tan gran el desert, i sols estem a tocar del proper oasi i allí gaudirem d'una nova revolució, que segons els cànons històrics, ja toca, ara sí que toca, malgrat li toqui la pera en aquell que sempre anava dient, ara no toca. Ara sí que toca Fidel. I no cal patir pels nostres fills, si tot segueix igual, encara ho passaran pitjor si les coses no canvien. Però si aquest cop tornem a fer la revolució, ho haurem de fer a la francesa, i que Monsieur Guillotine em perdoni. No se si m'explico, no podem deixar passar una nova transició permeten que els botxins de la nostra llibertat segueixin xuclant-nos la sang i rient-se sobre de les nostres despulles familiars del passat.
En fi, que estic amb tu.
Ferran
3/5/12
-
Jo tinc por pels nostres fills,
allan lee | 03/05/2012 a les 20:12molta por. Està començant aquí un procés que ja ha passat a molts llocs del món: desmantellar el sistema públic és el primer pas per obrir una escletxa irrecuperable: a una banda, els deu totpoderosos; a l'altra, la resta, en complerta misèria. Ho he llegit de Naomi Klein a La doctrina del Xoc. I a altres llocs que no recordo.
Fidel, xapó! per l'esperit, la força i el vers.
-
RE: Deixo de pasturar amb els apòstols de la gran i inqüestionable veritat
montsepema | 03/05/2012 a les 22:03ostres jo també estic molt emprenyada, i espero que hi hagi una revolució per acabar amb tota aquesta merda, però a banda em fa por, i veig el poc futurque tenim nossaltres però pitjor els nostres fills que hauran de marxar com temps erera en busca d'un porvenir
-
RE: Deixo de pasturar amb els apòstols de la gran i inqüestionable veritat
Fidel | 03/05/2012 a les 22:32Gràcies; i moltes. Molts cops la finalitat és no deixar indiferent al personal.
És que he vist aquests fariseus, galifardeus... del BCE i el soroll de l'helicòpter i m'he dit: "que cony es creuen aquesta gent!!!". Parafrasejant la gran Mª del Mar Bonet, ara ja no truquen de matinada, no els cal, ho fan en plena llum del dia. Com els llops que l'altre dia vaig veure.
F
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Monstres (2 comentaris)
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- Jo reciclava els xiclets (9 comentaris)
- Sort de pallús (1 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Esclat al port (19 comentaris)
- Tu i Jo (2 comentaris)
- Musa (1 comentaris)
- Preguntes amb resposta (13 comentaris)
Nous més llegits
- FRICANDÓ (23029 lectures)
- Ànimes I coses (22257 lectures)
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts] (1833 lectures)
- Seny i Rauxa (620 lectures)
- MAI ET TINDRÉ PROU (619 lectures)
- Respon a la calma (541 lectures)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (525 lectures)
- CULPABLE! (495 lectures)
- De tota mena (494 lectures)
- QUEDA-TE'L (493 lectures)
Nous més comentats
- Helga - Un remake (14 comentaris)
- QUEDA-TE'L (12 comentaris)
- EFECTES SECUNDARIS (9 comentaris)
- Ànimes I coses (8 comentaris)
- De tota mena (8 comentaris)
- Una cicatriu ben profunda (8 comentaris)
- NOTÍCIES D'ÚLTIMA HORA (8 comentaris)
- DOS CAPUTXINOS SI US PLAU ! (8 comentaris)
- auto-crim (7 comentaris)
- Passeig (7 comentaris)
Nous més votats
- La dels sobrenoms (Agrada a 4 relataires)
- Respon a la calma (Agrada a 4 relataires)
- Som miratges (Agrada a 3 relataires)
- Gavardina i pijama de cotó (Agrada a 3 relataires)
- FRICANDÓ (Agrada a 3 relataires)
- Eureka (Agrada a 3 relataires)
- Àngels (Agrada a 3 relataires)
- QUEDA-TE'L (Agrada a 3 relataires)
- De tota mena (Agrada a 3 relataires)
- Carles 33. Primera cita: Dos matrimonis. (Agrada a 2 relataires)