Detall intervenció

De l'atzar a l'harmonia

Intervenció de: Sergi Elias Bandres | 11-12-2012

Rius de peces que es fonen en carta i mat, en aixeca i viu.

Mars de préssecs que s'escauen en les mans de l'ésser humà que encara viu...

Noces de follets, pedrolins, flautins que no podem veure... violins a l'aixopluc, a la boira de la tendresa.

Més jo dic, sense ser pas cap mestre, que tot el que cau s'aixeca, i que el dubte es fa solució, un cop acabada la partida del joc més brillant del món:

DE L'ATZAR A L'HARMONIA.


Respostes

  • RE: MELOREPTE 210 - PA AMB OLI I SAL
    aressera | 07/12/2012 a les 00:10
    M'encanta aquesta cançó:)
  • RE: MELOREPTE 210 - PA AMB OLI I SAL
    Materile | 07/12/2012 a les 01:16


    Una lletra potent, una música que convida a moure el cos i una colla desenfadada i divertida. M'ha agradat molt!

    Materile
  • De l'atzar a l'harmonia
    Sergi Elias Bandres | 11/12/2012 a les 00:52
    Rius de peces que es fonen en carta i mat, en aixeca i viu.

    Mars de préssecs que s'escauen en les mans de l'ésser humà que encara viu...

    Noces de follets, pedrolins, flautins que no podem veure... violins a l'aixopluc, a la boira de la tendresa.

    Més jo dic, sense ser pas cap mestre, que tot el que cau s'aixeca, i que el dubte es fa solució, un cop acabada la partida del joc més brillant del món:

    DE L'ATZAR A L'HARMONIA.
  • RE: MELOREPTE 210 - PA AMB OLI I SAL
    rnbonet | 12/12/2012 a les 14:29
    LLESCA DE PA AMB OLI I SAL I UN POLSIM DE PEBREROIG

    El riu comença a créixer pels xàfecs de tardor.
    I al fred amarg d'hivern un amor congelat avisa
    que potser la primavera arribe amb nova empenta.

    I la vida ens avança.
    A cada semàfor en verd sols una paraula:
    esperança.

    Un vol de coloms,
    una mirada al cel
    cobert de núvols.
    Una pluja contínua
    a sobre; després,
    un sol esplèndid.

    Amb papers perduts a la memòria
    esperarem el clam de les trompetes.
    Ho tenim promés. I merescut.
    I guanyat si ens acompanyen.
  • RE: MELOREPTE 210 - PA AMB OLI I SAL
    rnbonet | 12/12/2012 a les 14:46
    Almenys, que no es quede massa sol el company Sergi! Ni el convocant,a qui aprecie!

    Potser seria hora d'anar 'retallant' reptes. Potser són una 'mica massa'. Hi ha tot un fum. Excessius, diria. Temps de 'crisi'. Quasi sempre som els mateixos participants I en principi, es tractava d'engrescar 'gent nova'.
    (Opinió momentània i personal -seran hores baixes-? Malgrat les 'retallades gubernamentas' més encara! Un altre que vol 'posar tisora', direu. Accepte la mort a la forca d'RC... però amb SALUT I REBOLICA!)
    • RE: RE: MELOREPTE 210 - PA AMB OLI I SAL
      Galzeran (homefosc) | 12/12/2012 a les 23:37
      Gràcies per la deferència Ramon!

      En això de l'excés de reptes ja vaig recolzar fa poc temps el mateix que tu ara comentes, i vaig rebre per tots cantons, que si coartava la llibertat i tal. Ara entro poc sovint a Relats, cada cop menys i cada dia que entro veig que la gent que abans em motivava a ser-hi, ells tampoc no hi són. Però si encara entro i participo, és per què hi ha quatre que encara hi sou.

      Una abraçada.
  • Octubre (o Anècdotes)
    deòmises | 12/12/2012 a les 18:03
    Our love is easy
    Like water rushing over stone
    Oh, our love is easy, like no love I've ever known


    M. GARDOT.



    Amb els anys, parlarem de l'octubre com qui respira,
    De la pluja i de la matinada, del teu ventre maternal
    On la llum i la pau habiten, que emmarca i estira,
    Per arrencar-los, els fulls del calendari de la nostra joia.

    I tindrem anècdotes per explicar-nos, i la pupil·la
    Amb el descans aliè, i el silenci de la nit més terrenal,
    Una llesca de pa amb oli i sal per passar la tranquil·la
    Tarda de qualsevol estació plegats, el pler que acomboia.

    Amb els anys, el seny i la bogeria es barrejaran encara,
    I la satisfacció per lluitar contra el desànim amb la il·lusió
    Primera, i el camp de tarongers ens perfumarà els somnis.

    I sabré que en els teus llavis s'apleguen el quotidià i la unió,
    El vincle invisible que ens lliga els cors, i el teu nom de mare
    Oferirà el pit curull al nounat, bell cúmul d'alegries i d'insomnis.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: