De l'atzar a l'harmonia

M'encanta aquesta cançó:)

Una lletra potent, una música que convida a moure el cos i una colla desenfadada i divertida. M'ha agradat molt!

Materile

Rius de peces que es fonen en carta i mat, en aixeca i viu.

Mars de préssecs que s'escauen en les mans de l'ésser humà que encara viu...

Noces de follets, pedrolins, flautins que no podem veure... violins a l'aixopluc, a la boira de la tendresa.

Més jo dic, sense ser pas cap mestre, que tot el que cau s'aixeca, i que el dubte es fa solució, un cop acabada la partida del joc més brillant del món:

DE L'ATZAR A L'HARMONIA.

LLESCA DE PA AMB OLI I SAL I UN POLSIM DE PEBREROIG

El riu comença a créixer pels xàfecs de tardor.
I al fred amarg d'hivern un amor congelat avisa
que potser la primavera arribe amb nova empenta.

I la vida ens avança.
A cada semàfor en verd sols una paraula:
esperança.

Un vol de coloms,
una mirada al cel
cobert de núvols.
Una pluja contínua
a sobre; després,
un sol esplèndid.

Amb papers perduts a la memòria
esperarem el clam de les trompetes.
Ho tenim promés. I merescut.
I guanyat si ens acompanyen.

Almenys, que no es quede massa sol el company Sergi! Ni el convocant,a qui aprecie!

Potser seria hora d'anar 'retallant' reptes. Potser són una 'mica massa'. Hi ha tot un fum. Excessius, diria. Temps de 'crisi'. Quasi sempre som els mateixos participants I en principi, es tractava d'engrescar 'gent nova'.
(Opinió momentània i personal -seran hores baixes-? Malgrat les 'retallades gubernamentas' més encara! Un altre que vol 'posar tisora', direu. Accepte la mort a la forca d'RC... però amb SALUT I REBOLICA!)

Our love is easy
Like water rushing over stone
Oh, our love is easy, like no love I've ever known


M. GARDOT.


Amb els anys, parlarem de l'octubre com qui respira,
De la pluja i de la matinada, del teu ventre maternal
On la llum i la pau habiten, que emmarca i estira,
Per arrencar-los, els fulls del calendari de la nostra joia.

I tindrem anècdotes per explicar-nos, i la pupil·la
Amb el descans aliè, i el silenci de la nit més terrenal,
Una llesca de pa amb oli i sal per passar la tranquil·la
Tarda de qualsevol estació plegats, el pler que acomboia.

Amb els anys, el seny i la bogeria es barrejaran encara,
I la satisfacció per lluitar contra el desànim amb la il·lusió
Primera, i el camp de tarongers ens perfumarà els somnis.

I sabré que en els teus llavis s'apleguen el quotidià i la unió,
El vincle invisible que ens lliga els cors, i el teu nom de mare
Oferirà el pit curull al nounat, bell cúmul d'alegries i d'insomnis.


d.