Conte VI.Comentaris i veredicte

Primer de tot agrair-vos molt sincerament la vostra participació al conte. També vull agrair-vos la magnífica estona que he passat, deixant volar la meva imaginació, gràcies a vosaltres.
Sens dubte heu mostrat molta imaginació i creativitat!.

Josep, has escrit un conte preciós molt adequat per aquestes dates, amb el punt de misteri necessari i moralina final. A més, has tingut la gosadia d’explicar el perquè de les diferents dates a l’hora de repartir els regals als nens, amb una inventiva increïble. Amb el teu conte he retornat a la infantesa i he gaudit d’una aventura amb na Croacra i na Pillani. Has mostrat tenir molta imaginació sobretot a l’hora de cercar noms pels teus personatges i fins i tot a l’hora de crear-los!: m’han encantat els Estovirons, fins i tot els he vist embolicant els regals!
Per a mi ha estat un plaer immens llegir el teu conte farcit de paraules de la teva terra, algunes de les quals (he de confesar) he hagut d’anar a buscar al diccionari. Gràcies, doncs. Penso però que el podries haver fet una miqueta més llarg i entretenir-te potser en alguna descripció per donar-li una ambientació encara més fantàstica i explotar les idees que has creat, i t’animo a que ho facis si et ve de gust: la història s’ho val i volem saber més sobre els Estovirons i sobre els animalons que has inventat!

Bruixot, el teu conte va in crescendo a mida que el llegeixes. S’inicia innocentment amb una descripció d’una situació aparentment quotidiana i és a la meitat del conte quan comencen a brillar les espurnes de la fantasia. Dues coses m’han agradat especialment: el fet que l’accés al teu món fantàstic sigui permés, només, als que tenen prou imaginació i, sobretot, el final, on el protagonista fa allò que molts de nosaltres (així com el pare de l’Enric) voldríem haver fet. Potser és aquest el punt més àlgid, allà on expresses el punt màxim de fantasia: tots imaginem coses però molt pocs són capaços de creure-hi i dur-ho a terme!. Resaltar també els teus personatges imaginaris... són nens! Aquesta idea m’ha semblat esplèndida. No t’ha calgut creat cap personatge inventat sinó que has situat el pes de la història en els nens (igual també que en Josep Bonnín). Està clar que els dos heu sabut copsar el fet que l’essència de la fantasia i la imaginació està en tots nosaltres o, al menys, hi estava fa uns quants anys... només cal retrobar-la i deixar-se guiar per ella.

Sense més preludis dir-vos que el finalista d’aquest conte és




En Josep Bonnín


I el guanyador



En Bruixot!!!


Espero que durant l’any 2007 pogueu complir totes aquelles fantasies que sempre heu somiat!