Comparteixo

Hola Joan. Suposo que vols expressar que hem de cuidar les maneres i ser amables. Això ho comparteixo. Tot i que he observat- en pròpia pell- que ser gaire "dolç" et posa al punt de mira de gent que pensen que aquesta dolcesa significa por o inferioritat, i no són pocs qui ho entenen així. Diria que cal ser educat sempre que es pot, però tampoc ensucrar tant la personalitat. Entre qui et vol mai és poc ser atent i agradós, però de cara al món, a la feina, pel carrer i tal, millor posar un pèl de distància. Cert que tots volem ser estimats, però com que no ho som per gaire gent, és bo que almenys siguem respectats. Bona tarda;-))

...una bona reflexió després del xàfec, que comparteixo totalment i agraeixo
;-)

Ser cegament positiu se'm fa complicat. Per una persona analítica com jo, que sempre cerca un altre punt de vista per completar o refermar el propi, o que tot sovint s'auto-revisa per a la mateixa fi, els cops i les errades, abans que lliçons, passen per ser ferides.
La mentalitat positiva, penso, és el que ajuda i il·lumina aquells que ens envolten.

I la dolçor... una altra lliçó que em costa d'aprendre.
Estic totalment d'acord amb les paraules de l'Allan, però davant de l'evidència que no aprenc a jutjar bé a qui em dono, ni en quina mesura em dono, malgrat les ferides acumulades al llarg del camí, he decidit acceptar com sóc en aquest aspecte, protegir-me quan em fereixen, però no tancar la porta, perquè forma part del jo essencial.