Comentaris i veredicte del repte del desamor.

Tres relats. Ben ben diferents.
I comentar-los, cosa no gens fàcil, mai ho és per a mi.

MOMENTS QUE NO TORNEN (Rubba)
El contrast present-passat amb els 'ja no' reiterats sobre una relació destinada a l'oblit a causa del desamor. Les reflexions sobre el tema, les estructures repetides que ho nodreixen.
L'autor es posa molt en la pell del personatge (penso) i això ajuda a remarcar la bretxa que el tema que es tracta obre però que en aquest relat, per més que una experiència dura, obre un fluir vers 'nous camins, nous somnis, nous objectius'. Un relat poètic que estaria bé musicar-lo a la guitarra, però...resulta que està abandonada!
Si em permets, unes notes ortotipogràfiques:
-els punts suspensius han de ser tres.
-l'ús de les comes, que cal llegir el relat en veu alta -sempre ho dic- per saber on va la pausa per no fer talls que no acaben de lligar. Ex: "La vida són moments i, així s'ha d'entendre' penso que o no cal coma o posar-la rere la 'i'. Ja m'ho diràs.
-l'apòstrof és el que -almenys en el meu portàtil- és a la mateixa tecla que l'interrogant final ('?). I tu poses, en comptes d'això, l'accent tancat (´).
-tant blau, tant bona----tan (sense t final)
-ánimes----ànimes
I el punt volat de l'ela geminada -a mi m'ho van dir, i jo ho dic a qui li veig també, perquè el feia tocant a terra i el pobre s'encetava- es fa marcant alhora la tecla amb una fletxa mirant cap amunt que està sota el bloq mayús i la tecla del nombre 3. Màgicament es posarà a lloc!

Moltes gràcies per la teva participació i segueix!



EL CRIST DEL TEST (Sergi)
En primer lloc dir que el títol m'ha fet molta gràcia, tot monosíl·labs i la sonoritat que té. Lligar-lo amb el contingut del relat...al final m'ha semblat que el test en fer la funció que fa és com un 'salvador' i que feies aquesta associació (o no?).
Un relat narrat en primera persona i en present amb presència de diàleg, tot això ens porta el que s'hi esdevé més a prop. Comença amb el desori davant l'abandó en un espai típic per a estovar penes com és una taverna.
L'he hagut de llegir uns quants cops, també ho haig de dir. Allò de l'hort de cols per guarir-se la pell -que m'encanta- em sembla com un desvari dins el dolor del personatge, és original i queda com un desvari. Sorprèn la proposta del del cafè (que fa com d'amic-terapeuta, vull pensar) i m'enriola com t'ho has fet anar per introduir el mot 'terrissa' buscant l'objecte del test. Arran de fer-lo bé la llum després dels tocs punyents amb to poètic de més amunt i les preguntes que en Jofre es fa. Destaco 'ni tan sols una esperança per a l'esperança', 'vins amargs per a la meva buidor',...
Has posat 'plè' i crec que no li toca accent, o és la meva vista que m'enreda.
Penso, també, que li cal un arranjament per tal que sigui més ben entès. I ho dic jo que sóc més enrevessada que res, per tant, no facis un cas absolut però tampoc el deixis obsolet.
Acabo dient que, com en el primer relat, aquí el desamor, malgrat el tràngol que suposa, sortosament fina amb un nou enamorament (més ràpid, impossible).

Moltes gràcies per la teva participació i no ho deixis!



LATÈNCIA (O CONCUPISCÈNCIA I NOSTÀLGIA) (deo)
'Avorriment, desencís, química inexistent, fingir,...' són mots que defineixen clarament el desamor que el relat ens retrata. D'una manera habitual i habilidosa en l'autor ens presenta un personatge en el present i ja el veiem (i l'imaginem com volem i en això els tres relats conflueixen, i a mi m'està bé, massa descripció física cansa i pot dur a un barroquisme que talla llibertat i perdó per l'incís que era general) i va evolucionant el que fa i com ho viu i ens arriba de forma aguda i gradual fins al desenllaç que...impacta: 'fingirà que ja li fa el pes'. El desamor s'oculta amb una cuirassa, una estratègia.
He troba el mot 'espígol' un pèl entatxonat. I, com amb en Sergi amb 'terrissa', a mi més aviat em fa gràcia, em fa gràcia com cadascú s'ho fa anar per col·locar el mot aquell que ai ai on el situo i com ho lligo. És un repte dins el repte. Espero que més aviat diverteixi. Jo trobo que davant la complicació el cervell es desperta més (no?).

Moltes gràcies per la teva aportació i to be continued each time!



*****els dos relats fora de concurs. T'haig de dir, Mena, que gastaràs els gats! I, touchyourbottom: gràcies per reaparèixer, et dec un tallat, petons******

Ah, i com ja vaig constatar, al repte DESAMOR només s'hi han presentat relats d'autors del gènere masculí. Els fora de concurs no compten. Va com va. I és una observacióm només. Hi he trobat a faltar l'alienígena rnbonet (que no piula des del seu planeta?).


Uf, reuf i recontrauf, que ara toca decidir. Dificilíssim per a la gent d'octubre.

Del primer relat m'agrada el toc trist i poètic.
Del segon, l'originalitat i frescor.
Del tercer, el procés descriptiu i el factor sorpresa.

Mireu, escric els vostres noms en tres paperets, en faig tres boletes i n'escullo una.

I el nom és 'Sergi' (poso per testimoni la meva gata Carmeta).


I, mira, em sembla que mai -que jo recordi- havies organitzat cap repte clàssic. Doncs ja va sent hora, que el DCV (605) espera i el convoques tu!

Enhorabona a tots tres pels textos i pel que han aportat, que és el que compta.



Mena