COMENTARIS I VEREDICTE DEL REPTE DE NARRATIVA.

Demano perdó, de Renée Vivien


Un relat colpidor d'una dona que ha arribat a un límit, a un extrem que l'obliga a girar la mirada cap al seu propi ésser, cap a la comprensió de si mateixa, cap al neguit d'una purificació a través de la pluja, que cau inclement una tarda d'hivern. Això suposa la immersió en un bateig que li permetria començar de nou, amb tots els errors comesos abans rentats.
El més destacable d'aquet relat és, segons el meu parer, el llenguatge poètic a través del qual es va desgranant el conte, la dimensió dramàtica i la coherència que mostra entre aquest nivell de llenguatge i allò que rau dins la protagonista, Molt bon relat.


Plou a fora, plou a dins, de foster

Aquest és un relat en el qual ens queda ocult d'una manera explícita el desencadenant de l'angoixa del protagonista, que camina sota la pluja immers en els seus pensaments mentre, abstret de tot el món que l'envolta, va fent un intens exercici d'introspecció i, a poc a poc, treu a la llum el seu propi ésser intern. La pluja que cau, sota la qual camina absort, és un mirall de l'estat de tristesa i ensorrament que viu el protagonista, que conversa amb si mateix, que es retreu tot allò negatiu de si mateix, que camina dins d'ell cap a la recerca de l'equilibri, que no dubta que arribarà quan torni a lluir el sol. I tot això, amb una nivell alt de llenguatge i una bona dosificació dels elements narratius.


L'homenet i la pluja. Sangifetge

El teu text s'acosta una mica a un dels grans relats de l'absurd que han escrit grans mestres, com Pere Calders. Aquest estil permet crear unes regles del joc que perfan un món propi, diferent del de la quotidianitat.
I bé, crec que dins aquests paràmetres has construït molt bé aquest relat, amb dos personatges plens de personalitat, creïbles, i amb una atmosfera de tristesa i pèrdua que ho amara tot.
El protagonista és un ésser tan ensorrat, està tan aïllat i sent una soledat tan profunda que no és ni capaç de demanar un desig, tot i sabent que li queda tan poca vida. Em sembla un plantejament molt interessant, amb una bona recreació de l'atmosfera i amb uns personatges vius i concrets. I després de la lectura resta una sensació de pèrdua irrecuperable que esborrona.


Apressada faula amb banyes, d'mbonet

El teu relat bé es podria titular "Despotisme", en un món on els polítics es prenen els sentiments i les voluntats del poble com qui sent com plou.
M'agrada molt aquesta capacitat d'ironia que subverteix els paràmetres de la comprensió habitual dels fets i que carrega elegantment i amb contundència contra la hipocresia i la manca de la més mínima decència. Gràcies per aquest relat viu i fresc.


Els ulls del porc, d'allan lee

Bé, aquest és un relat corprenedor que entra de ple en la psicologia d'un personatge ensorrat en la degradació. Tot en ell és misèria i... bé, ha traspassat un límit tal que ha perdut tot allò que s'anomena humanitat.
El llenguatge m'ha semblat excel·lent, la rapidesa frenètica del pensament del protagonista, el punt de vista de dins mateix del personatge, que encén un llum d'alarma en el mateix moment d'entrar-hi en contacte, és a dir, de començar a llegir.
Crec que és un gran exercici literari, d'una gran altura, impecable, fabulós.


Cargol treu banya, de Nubada

Bé, aquest relat m'ha donat un cop tan gran al final que encara estic bocabadada. Com que ha estat així, considero sens dubte que el millor del relat és aquest final que trenca esquemes i ens situa de cop, inesperadament, davant una altra realitat pertorbadora.
Tot el relat està ben portat, és amable, agradable, bonic, i al final s'esdevé un canvi de perspectiva inusitat. Fantàstic.


L'equació, del SenyorTu

Un bon exercici del moment, de la pluja que cau, de l'efecte que produeix, de la manca d'una història, de l'estat físic i mental del protagonista, de l'efecte que li produeix el dia, de l'estat que desitjaria tenir per a escriure una bona història, del desig de tempesta que s'emporti aquesta sensació d'impàs, de temps estàtic que no fluctua. Molt bon exercici d'un bon escriptor.


Catarsi, de Núria Niubó.

Bé, el teu relat és una proposta veritablement original, veritablement impactant. És una història que té com a protagonista el mal, el desig de fer mal i quedar impune. El mal que es troba dins una malaltia mental, que distorsiona la realitat, que s'aferra a elements fixos i irracionals, que és irrecuperable.
El relat està molt ben escrit i ens va deixant garratibats, sense saber cap on ens portarà a la següent frase, però el final és esclaridor i està molt ben resolt. Finalment sabem perquè la protagonista vol ser dolenta, vol fer mal, i vol que quedi impune per seguir-ne fent. El final satisfà totes les expectatives del lector, que es va fent grans preguntes durant tot el relat.



I ara, un cop fets els comentaris, sempre subjectius i personals, passaré a donar el veredicte.


I en aquest cas el guanyador és....








és...




és....









és...








NUBADA, per com, en el seu conte, ha sabut subvertir la realitat en la qual tots vivim i donar-nos-en una dimensió inquietant precisament pel seu realisme.

PER MOLTS ANYS. Ara el toca a tu organitzar el següent REPTE DE NARRATIVA!