Comentaris i veredicte del repte clàssic 636, 'Juguem a imaginar'.

Tres relataires han jugat a imaginar i molt bé que ho han fet i agraïda que ho dic, perquè n'han resultat tres textos de molt bon llegir.

El de la brins i la magalo, comentar que han coincidit en el 'despertar' de l'imaginar: el contrast d'un imaginar quelcom viscut i passar després a la real realitat (que, i també han coincidit, és prou dura). No han imaginat res 'inventat', vull dir, sinó que han 'recordat amb imatges'. Penso que és una de les visions del que es demanava, també.

UN DISSABTE QUALSEVOL (brins)
Dues frases amb gran força visual i poètica -pictòrica- són l'inici de l'imaginar d'aquest entranyable escrit. L'autora imagina en futur moments -del passat- feliços i amables, naturals i senzills, familiar, de vacances o caps de setmana en un espai preciós dins la geografia catalana. Una quotidianitat perduda, però llum per al present, amb el qual xoca, però suavitza. Imaginar abraça i ajuda, és 'vivificador', és una empenta en l'endavant, perquè tot es mou i flueix, és la vida.
No deixem mai de poder i voler 'imaginar' d'aquesta manera guaridora, de somriures alegres-tristos, com una catarsi.
Moltíssimes gràcies, brins, per la teva aportació!

LLEIAL AMIC (magalo)
El (o la) protagonista ens parla en present i ens pensem que de debò està passant. Seguim el curs de la narració d'un matí d'anar a passeig amb la mascota, el Núvol. No sembla que sigui res de jugar a imaginar, aparentment. Fins que ens arriba el 'tall'. La mare li passa un drap moll per la cara. I ens trobem amb la realitat. Tot el llegit abans era l'efecte d'un endormiscament, d'un somieig, que pot ser un tipus d'imaginar novament amb el bracet del 'recordar'. Va passar. No és creat. El gos va morir amb l'impacte del vehicle i la persona ha quedat impossibilitada. Acaba, l'escrit, amb la imatge de l'enteresa davant la tragèdia. El ser positiu: cal continuar i sortir, hi ha ganes.
Moltíssimes gràcies, magalo, per haver participat!

PLÀCIDA INCONSCIÈNCIA (O ÀNIMA CÒMPLICE)
Com és habitual, un relat narrat en primera persona, atapeït de gràcia estilística. El gaudi imaginatiu vol esdevenir certesa. Arran d'un passat i arran també d'un encontre i un futur encontre pensar(imaginar) com podria ser, perquè es vol molt i s'hi va carregat de ganes. Jo he entès que es tracta d'una mena d'amor platònic, alimentat d'imatges magnificades del passat entre dues persones, ella major -ja té dues filles. Ai, l'amor i tots els seus matisos i dificultats! Sort que existeix el poder de la imaginació!
Moltíssimes gràcies, deo, per, com sempre, ser-hi!



Finalment, i no per escollir -que és mal verb- em decanto pel relat de la brins. Enhorabona i que el Clàssic no s'aturi! Imaginem-lo ben vivificant mooooolt de temps!


TGNK