Comentaris i veredicte del REPTE 221

Hola reptaires!
Aquí van els comentaris, i més avall, el veredicte....


En Trempuclin - Josep Bonnín Segura

Un estil directe per explicar com veu trobar un ninot que ens deixes amb la incògnita de si és viu en la imaginació o en la realitat.

Trenques l'explicació cronològica insertant uns diàlegs posteriors a la troballa: no els he trobat tan decisius com per haver de donar-los aquesta importància.

M'hagués agradat més que el monstre de què ens parles fos un monstre menys dibuixat i menys palpable, me l'he imaginat massa com a ninot.

Les paraules clau, ben posades. S'admet la llicència de derivar peu en peuet.

Alguna cosa no rutlla en la frase "Aquella bolleta vermella que el pit li pujava i baixava amb els moviments relaxats de la respiració i el somni reparador", és confusa la redacció.


El monstre sota el llit - Lois Tarranco

En aquest relat la identitat del monstre és una incògnita que només desvetlles en l'última frase, i això fa que l'interès es mantingui.

També m'agrada el fet que un element molt quotidià, que a la llum del dia podria passar completament inadvertit, de nit i després d'un despertar sobtat pot prendre dimensions misterioses i gairebé terrorífiques.

Algunes frases o expressions estan sense pulir: "La feina estava per sobre meu (...) i a més el meu fill, que era un dimoni" hagués estat millor si hi afegies "i a més hi havia el meu fill"; "no m'ho podia creure un dia que estava al llit abans de les dues de la matinada", "el pit en bategava amb força semblava que m'anés a donar un atac de cor" i "la que em vaig quedar com el gel vaig ser jo era ridícul" necessiten comes per allà entremig; "com no s'hem passava la por, i el pànic per mirar sota el llit" resultaria millor "com no se'm passaven ni la por ni el pànic de mirar sota el llit".

Les paraules clau estan ben posades. També he trobat algunes cosetes d'ortografia: a mes (a més), metalic (metàl·lic), sàvia (sabia), s'hem (se'm), i un parell de "que" que haurien de ser "què".


I vet aquí - Bruixot

Un poema amb versos de vuit síl·labes que en un cas em fa descomptar: a "i una ombra em busca amb el dit" li'n compto set. La rima és directa, és molt sonora i fa que el poema tingui ritme.

M'agrada el teu poema perquè diu coses amb poques paraules, i parla d'un monstre del tipus de monstres que jo pensava quan vaig proposar el repte. Algunes expressions no les acabo d'entendre bé (el tap que clou el nen, el pa de por), no sé si perquè són massa indefinides o perquè no en sóc capaç.

És una bona solució al repte, concisa, amb les paraules clau ben usades (no sé si excepte en el cas de "pa").


Et conec? - Frida

Ens descrius una por de nen i ho fas fent-nos sentir el que sent la protagonista. Fas servir molt bé les comparacions per a descriure el soroll que sent, i la seva respiració i batecs es poden notar.

M'imagino la Laieta de vacances i a casa els avis ("després del petó dels avis"), en un llit que no coneix, i en una habitació que la fa poruga. La preparació per a la nit decisiva és divertida, i el final enginyós i ben escrit.

Les paraules clau ben usades (m'agrada especialment la fressa com si rosseguessin el crostó de pa).

Cosetes d'ortografia: presencia (presència), essers (éssers), és disposar a esbrinar que (es disposà a esbrinar què), consciençosament (conscienciosament), a la bast (a l'abast).


Fantasmes domèstics. - Anjo Laví

L'Anselm dorm amb uns quants fantasmes, dels que fan por realment: a la feina, als bancs, i en llocs similars habiten uns veritables perills per a la tranquilitat d'un mateix. El que no sembla que faci tanta por és el lampista: potser és ell que somia amb l'Anselm quan es fica al llit...

Escrius bé, amb un llenguatge directe, i amb expressions afortunades: "jo només dormo d'una orella", "palpo una cara de pa bufat amb bigoti". Les paraules obligatòries també estan ben posades, i no he vist cap error ortogràfic.

Els fantasmes del teu relat segurament són la personificació dels fantasmes que tenim quan som més menuts, i potser per això perden una mica d'encant.

Bon relat!


El regne perdut - belluguet

Com en el cas del poema, dius les coses necessàries, amb poques paraules, però precises. I les descripcions són també breus i encertades (el tacte aspre dels llençols dels avis, qui no l'ha sentit?).

A més, el teu relat té força poètica, o sigui que destil·la sentiments, sense explicitar-los. És un relat d'enyorança i també de feliç record: el món dels grans no és ni de lluny com el dels nens, però ens hi hem hagut d'acostumar.

Les paraules clau estan ben posades, i l'ortografia immaculada.

Què més puc dir? Que m'ha agradat molt.


Màgia - Carme Cabús

Un relat tendre, un monstre que podríem dir que es torna en contra de qui l'ha inventat. Descrius bé l'entorn, les accions, els físics, però potser per a mi descrius massa explícitament els sentiments, en lloc de mostrar-los. El narrador el trobo massa omnipotent.

Les paraules clau ni les he notades, o sigui que estan molt ben fetes servir.

Fas servir un bon nombre d'adjectius i cap d'ells sobra, i això li dóna vivesa al relat.

Bona feina d'última hora!




I anem per feina: el guanyador és.....



Bé, abans diré quins són els dos que m'han agradat més i competiran:

Et conec? de Frida

i

El regne perdut de belluguet


I el guanyador és....


amb l'afegit que haurà de preparar el següent repte......


el premi va per a....





belluguet!

Felicitats!

Fins al següent repte i gràcies per participar a tots.