Detall intervenció

Comentaris i guanyador del repte ARENA

Intervenció de: allan lee | 12-04-2018

Repte 680Arena

He de dir que m'ha sorprès gustosament les diferentes mirades sobre l'arena que heu presentat. Cada relat és peculiar, molts duen l'empremta de l'autor- a alguns us en conec la "marca"; altres autors em sou més nous- i us he de dir que enaquest moment, quan tinc els comentaris mig fets, encara no tinc clar el relat guanyador.

El concurs de Cocoous/ Mena Guiga
La frivolitat d'una dona que encomana a la seva filla una mena- mmm- d'agror, quelcom gairebé maligne, es conta en episodis curts i versemblants. La posada en escena és especiament rellevant; amb quatre traços ben fets se'ns obre la trama. Hi ha escenes de la gran superficialitat materna, i que incideix sobre la nena d'una manera neulosa: la filla s'agrisa entre les paraules volubles i les ocurrències poc originals d'una dona que no sap on dar-la. La nena de poble, més natural, és el contrast ben dibuixat. No té massa joguines, però sí una dolçor que és com una llum en l'amarga "amiga" de ciutat. El final ens posa sota els ulls l'amagatall de la tristesa; sota l'arena dócilment apilotada, nien els malsons. Que ataquen de diferents maneres a les tres protagonistes.
Gràcies per participar. Crec que els teus escrits són cada vegada més interessants.

Un grà massa(fora d concurs) TanganiKa
Diàlegs pintorescos, algunes vegades no atino a trobar el fil. L'artista i la mussa...i una extrànya relació lligada a la bellesa o a la seva mancança. Potser, segurament, falta meva, si no en sé apreciar tot l'abast. Moltes gràcies, TGN/Touch

Desafinado/ Gypsy
Puc dir que aquest relat curt se m'apareix com el pròleg de la post-vida, com el "descans després de la tempesta". Deixem enrere la ciutat i la complicada vida de l'asfalt per tornar a "casa": la cabana vora el mar. Tinc un regust de "cel" a la terra. De cop, la vida es "descomplica" i tot és fàcil. No és un relat realista, no sent que al.ludeixi a una fantasía post-mortem. Aixì ho veig. M'agrada el lirisme, i la prosa poètica de- no ens enganyem- una gran autora, que va per on vol i ens porta al petit paradís de la sorra i fins a un jovenet "adoptat", una companyia sense cap norma, un company espuri del viatge a qualsevol lloc. En principi, les lletres de cançons no les considero atractives: les cançons són per ser escoltades. Tot i això, certa màgia em captiva. Moltes gràcies, Gypsy, pel teu aport.


Escombraries/ Lisboa
Un relat marca de l'autor, quan li plau pintar les seves regions del dolor extrem, de la foscor dels personatges psicòtics. Aquí no hi cap esperança. La darrera feina d'escombriaire sens dubte derivarà en altres més espantoses, lligades a més obscuritat que la dels carrers de la ciutat de nit. No hi ha més que brutícia aquí. L'home que ha fet malbé les vides dels que suposadament hauria d'haver estimat no sent cap veu decent a dins. Ell seguirà al mateix carril de devastació- de la seva ànima i de la dels que siguin a prop seu. Aquí la sorra és metàfora d'ofec, de maligna sorpresa. De detall brillant que accelera una passió maligna. Res li cou a dins quan adivina que la jove grapejada és la que ell va denigrar primer. No hi ha llum ni en les píndoles verdes que s'escampen en les deixalles. Em costa creure que hi ha vides tan innobles, penso que déu- o qui nassos sigui- va fer experiments, i aixì anem. El relat em colpeja com un puny negre i sense pietat. Gràcies, company, per aquesta aportació.

Sirena/ Aleshores
Un relat de talant filosòfic- com és habitud en aquest autor- que, de sobte i sense avisar, ens regala perles que no éren al guió. Les descripcions i els pensaments sobre la sorra i la seva estètica deriven en un cant al lirisme. M'encanten aquests contrastos, potser perquè jo també em sento inclinada a usar-los. En tot cas, el breu relat m'ha commogut. la frase
" Prenent la forma...del somni present"
em val per tres manuals de bellesa. Em recorda un escrit de Wilde que ara no recordo. Aleshores: tens una espurna encara amagada del geni de la expressió. Va sortint...per gaudi nostre. Moltes gràcies per participar.

Des del monticle/ Jovincdunsilenci
Una història romàntica en la seva totalitat. Les explicacions de la serventa, essencialment poètiques, ens introdueixen a les estances de la dissort. La segona part, una carta a l'absent, de mà de la estimada abandonada, acaben de definir el trajecte dels fets i la lluita mental de la protagonista. Dos punts de vista vius i molt ben dibuixats. A la fí, la sorra serà un dels ingredients de l'amor amagat, d'aquest amor que mou el sol i les altres estrelles...siga per mal o per bé. Un llenguatge molt personal i essencialment estètic. Un molt bon relat, Jovincdunsilenci.

Les mans de la meva àvia/ Adelfa
Tal vegada per ser el primer cop que participes, Adelfa, no t'has llegit del tot les condicions d'aquest repte: ha de ser entorn de l'Arena o sorra, o almenys l'arena ha de ser una part important de la història. El relat ens explica la vida d'una dona forta i treballadora, les mans de la qual en són proves persistents. La dolçor de les mans de l'àvia no minva malgrat la pell treballada i endurida, malgrat les ferides. Escrius bé i t'animo a participar en altres reptes. Tan sols un detall. és un relat explicatiu que acaba sense reblar-se; és a dir, no hi ha un acabament ni un clímax. Potser ja és el què pretenies. Gràcies per participar.

Desert íntim/ Toni Santana
El plor que es queda atrapat a dins, aquest que no té força per sortir, que només pot emetre un poc gemec; miol de gat. El recordo dels anys d'infantesa; fa tant de mal a dins, com quan una escletxa el deixa piular. Però alguna vegada brollen les llàgrimes, quan ets més fort i el greuge, la solitud, han estat massa durs. Els nens passen grans emocions i impactes, a vegades silenciosament. Sovint no saben explicar en paraules el seu dolor, ni definir el pes que els turmenta. En prosa poètica l'autor fa una metàfora de la soledat interna i les llàgrimes visibles, que es redueixen a la sorra del desert, la pols del camí. ( Polvo...pero polvo enamorado...del gran Quevedo). Moltes gràcies, Toni, per un relat intimista i bell.

Zentèsimes ( o Dècades)/Deòmises
Ningú t'ha de dir com domines les descripcions i com empres les paraules com et convé, per detallar-nos el jardí de la saviesa i la calma. Veiem la sorra i els traços que deixa el rasclet tombat, veiem les pedres centrals, les fulles verdes, gairebé l'aire que ho empara. Tot és zen aquí: la lentitud i l'equilibri...fins que l'autor ho engega tot a pastar fang, perquè el clímax ens faci un nus a la gola i ens deixi tremolant en un racó d'aquest paratge que sembla que es burla de nosaltres. Espantós i ben traçat. Moltes gràcies, company.




















Dubtava i dubtava. mmmm. m'ho heu posat molt difícil, nyaps.

























La cosa està entre Jovincdunsilenci, Lisboa i Aleshores. A tots tres relats els trobo coses originals i molt guais



























però em decanto pel més original- opinió meva, solament:






















































































Lisboa, t'ha tocat. Felicitats i cap a un nou REPTE.


Respostes

  • RE: Comentaris i guanyador del repte ARENA
    aleshores | 12/04/2018 a les 13:14
    Renoia!, quines explicacions més ben donades!: gràcies.

    I felicitats al guanyador.
  • Comentaris molt ben treballats.
    Mena Guiga | 12/04/2018 a les 14:10
    Agraïda servidora i les dues 'germanetes' del fora de concurs.

    Felicitats al guanyador i a la resta de concursants.

    Mena
  • RE: Comentaris i guanyador del repte ARENA
    lisboa | 12/04/2018 a les 17:00
    Primer de tot; espero que la teva mare estigui millor.

    Moltes gràcies pels comentaris Allan, ets una lectora molt agraïda; estic content que el meu relat t'hagi arribat i també agradat.

    Gràcies també als companys que han participat, el repte és un luxe que no podem deixar morir. Una gran escola, la millor (i us ho diu un que va fer un curs a l'Ateneu).

    Bé, aquesta nit penjaré la nova proposta.

    Us hi espero a totes.

    Salut i Repte ( i república també )
  • RE: Comentaris i guanyador del repte ARENA
    jovincdunsilenci | 12/04/2018 a les 19:15
    Hola.

    A Allan, moltes gràcies pel comentari tan acurat i els meus millors desitjos per ta mare, que veig que va millorant.

    Als companys: Caram! Quina passada de relats.

    A Lisboa: Com els altres, l'he llegit. Em deixes sense paraules. Tens raó, el Repte és una gran escola. Moltes Felicitats per eixe honor tan merescut!!!
  • RE: Comentaris i guanyador del repte ARENA
    Toni Santana | 12/04/2018 a les 21:36
    Gràcies pels mots Allan
    Agrair poder compatir el meu relat amb la resta de participants i felicitar el guanyador.
    Desig Allan que la teva mare millori.
    Abraçada
  • RE: Comentaris i guanyador del repte ARENA
    gypsy | 12/04/2018 a les 23:50

    Gràcies allan pels comentaris tan encoratjadors. És una meravella llegir relats tan bons i diferents entre sí.

    Felicitats al guanyador.

    Una abraçada enorme per la teva mare i per tu.
  • Per molts anys...
    deòmises | 13/04/2018 a les 12:15
    ...lisboa, pel Repte aconseguit. Miraré de jugar en la convocatòria que ja està penjada.


    ...allan lee, pels comentaris a l'alçada del Repte, i espero que la teva mare ja s'estigui recuperant favorablement.


    ...a la resta de participants, per uns relats que fan difícil la tasca del veredicte i de l'elecció.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: